Laporta acusa «l’entorn» dels mals del Barça

Les compareixences de Joan Laporta són extraordinàries, per escasses, i les que es produeixen generen una enorme expectació: en els mitjans de comunicació i fins i tot entre membres del club que amb prou feines tenen accés a ell. L’escàndol de les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor –escàndol per les sonores repercussions que ha suscitat– ha empès Joan Laporta a comparèixer per donar explicacions als socis blaugrana. I als socis els ha assegurat que el club va com la seda. Que s’ha recuperat econòmicament, que ara disposa de la regla 1:1 per poder fitxar amb normalitat «i ha deixat d’estar intervingut per la LaLiga» i que tota la mala imatge que envolta l’entitat és producte de la maldat «de l’entorn».

L’entorn. Igual que fa 30 anys quan Josep Lluís Núñez acusava persones, forces i institucions de criticar i erosionar per desestabilitzar el Barcelona i el seu president, Laporta va reafirmar l’existència d’«un fals relat apocalíptic» que s’efectua pels fets «per desconeixement o mala fe o les dues coses». Va involucrar en aquesta campanya gent de fora i «de dins del barcelonisme».

Bilis i odi

«Pobre el Barça si cau en mans de segons quines persones», va dir, abans de ressaltar que «alguns membres de l’oposició han tingut l’oportunitat d’or de demostrar que estimen el Barça i l’han desaprofitada». Com el seu predecessor, com tots aquells que atien l’existència d'enemics, Laporta no va donar cap nom dels que «han deixat molta bilis i han destil·lat odi». Interpel·lat per persones concretes, va defugir l’al·lusió directa. Només els va recriminar que s’unissin «als que intenten perjudicar i desestabilitzar el club i l’equip».

Però el Barça funciona, assegura Laporta. S’ha recuperat i gaudeix d’«una tresoreria robusta» sense que el potencial esportiu de l’equip es debiliti tot i que està embrancat en la construcció d’«un estadi nou, no és només xapa i pintura», i els va convidar que s’uneixin per disfrutar d’«un equip tan competitiu i tan jove» com és el de Hansi Flick. El triomf de la Supercopa va reforçar la intervenció de Laporta, prevista anticipadament. «Tornem a ser una referència mundial en el món del futbol», va assegurar.

«Han intentat liquidar-nos i no han pogut tampoc aquesta vegada», presumia el dirigent de la capacitat de resistència del club i de si mateix. El president va dir que estava tan acostumat a rebre crítiques que «traspassen tots els codis deontològics» que ha arribat a normalitzar-les, però va anunciar que no permetrà «que s’utilitzin els atacs al president per atacar el club o desestabilitzar l’equip».

Un instant en què a Laporta se li va trencar la veu, segurament al revisar la importància que havia tingut esclafar el Madrid a la final en aquest moment que ha qualificat de «transcendental» en la història del Barça. «Molt hauran de treballar els desestabilitzadors de fora i també els de dins per tombar-nos. Molt més hauran de treballar», emplaçava Laporta, que se sentia tan reforçat que, al final, va dir que estava «disfrutant» a l’exercir per segona vegada de president.

El dirigent blaugrana va negar els incidents que se li atribueixen sobre cops i insults a dirigents a la llotja de l’estadi de Jidda. «És mentida», va remarcar, després de reconèixer que es va mostrar vehement «fruit d’una eufòria continguda amb una mica d’indignació per com s’havia produït», després d’aconseguir les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor, que va detallar.

En temps i forma, va precisar Laporta, eludint que tot es va produir en l’últim moment i per al que es va necessitar la venda de 475 seients vips –«la gestió del lloguer temporal d’aquestes localitats», va concretar– a una empresa de Qatar (75) i una altra dels Emirats Àrabs (400). L’ingrés de Nike no havia sigut suficient a ulls de LaLiga, que des del dia 27 de desembre i fins al dia 31 anava demanant documentació addicional al Barcelona, segurament escamada pel fiasco de la venda de Barça Vision dos anys abans amb la venda als inversors àrabs. Tampoc es van donar els noms.

La inscripció d’Olmo i Víctor, no obstant, era provisional des de l’estiu. Laporta va explicar que se’ls va poder incloure en l’espai que deixava la lesió d’Andreas Christensen, i que la posterior de Ter Stegen tampoc va ampliar el marc propici perquè es va haver d’incloure Wojciech Szczesny.

La pedra a la sabata

Laporta va presumir al setembre que el Barça podia haver accedit a la regla 1:1 si hagués volgut i ho va repetir. «No vam firmar amb Nike perquè crèiem que podíem millorar el contracte i així ha sigut: hem guanyat 300 milions més», va assegurar, remarcant que no n’hi ha cap de millor en la indústria del futbol. El dirigent va voler justificar el pagament dels serveis d’un intermediari (el seu amic Darren Dein) que s’ha embutxacat, presumptament, 40 milions d’euros com a mínim per acostar postures entre dues marques associades però que no eren tan amigues.

Notícies relacionades

Flick vol veure contra el Betis el Barça que va torturar el Madrid

Populisme del bo

«El contracte era una pedra a la sabata», va confessar Laporta, que al tornar al club el 2021 va observar amb sorpresa que les condicions eren molt similars a les existents el 2010, sobretot en la remuneració econòmica.

«Teníem una estratègia de negociació i vam haver de canviar-la», revelava el president del Barça, ja que es va involucrar també el departament jurídic i institucional, a més del comercial. Les dissensions van acabar als jutjats amb demandes creuades i l’aparició d’una altra marca que va elevar la tensió. «La desconfiança que es va crear s’havia de recuperar i vam convenir a buscar un mediador que acostés postures». Amb Dein van arribar els anissos del final feliç.