Petar Cikusa: "He après a no rendir-me"

Amb barba ja a la cara, el somriure metàl·lic propi dels bràquets i les metxes rosses als cabells evidencien la joventut de Petar Cikusa (Bordils, 2005), present i futur del Barça i la selecció, que a la pista continua sent aquell nen descarat i juganer que no es cansava de marcar gols juntament amb el seu bessó, Djordje, a Bordils. Consolidat ja en el primer equip del FC Barcelona i partícip de la consecució de la Champions la passada temporada, Petar lidera ara la nova generació que se suma a la inacabable selecció espanyola de Jordi Ribera per afrontar el nou cicle olímpic.

Quatre jugadors en la vintena –Petar i Djordje Cikusa, Ian Barrufet i Víctor Romero– acostumats a l’èxit en les categories inferiors que s’integren al grup per lluitar pel Mundial d’handbol que es disputa a Croàcia, Dinamarca i Noruega. En els dos últims Mundials, Espanya va mossegar el bronze; el mateix va passar a l’estiu a París. Xile (dimecres, 18.00 h), Japó (dissabte, 18.00 h) i Suècia (dilluns, 20.30 h) són els primers esculls en la fase de grups, amb la baixa sensible d’Aleix Gómez, que es perdrà el torneig per les molèsties a l’espatlla esquerra, la de Kauldi Odriozola (entra Carlos Álvarez), i sense Ferran Castillo, el cinquè júnior finalment descartat.

Donar-ho tot a la pista

"Aquesta generació va volant i els que som aquí és perquè ho hem demostrat", assegura a aquest diari Petar Cikusa. Una generació, la 2004-05, acostumada al triomf: campiona de l’Europeu i el Mundial en edat juvenil i de l’Europeu en categoria júnior l’estiu passat. Sobrats tècnicament, són els veterans com Gonzalo Pérez de Vargas i Álex Dujshebaev els que treballen a inculcar-los el gen competitiu de la selecció. "Dels veterans he après a no rendir-me mai fins al final i a esforçar-me fins a l’últim minut", explica el jove central, que assegura que venen "generacions diferents i que volen mossegar molt". Jugar el Mundial juntament amb el seu germà Djordje, també del Barça però cedit al Montpeller, és "un somni" que tenien des de petits.

Els bessons Cikusa, de pare croat i mare sèrbia, no havien complert dos anys i ja estaven practicant llançaments amb la pilota a casa. El seu pare, Zoran, va fer carrera com a jugador d’handbol a la Croàcia de Zagreb, Gijón i Guimarães abans d’establir-se a Bordils (Girona) al final de la seva carrera. Al club del petit poble gironí va passar de jugador a entrenador i director esportiu, sempre amb els seus fills rondant pel pavelló, entrenant-se, jugant i observant.

Un talent forjat "de manera natural", com reconeix Petar. "De petit ja era molt competitiu. M’agradava molt fer gols i demostrar que era el millor". Capacitats i ambició que no van passar desapercebudes al Barça, que els va proposar mudar-se a la Masia quan tenien 13 anys.

Deixar Bordils i ser lluny de la família i els amics no va ser fàcil per als germans. "Al principi no volia anar a la Masia. Se’m feia dur deixar la família. Tampoc sabia el que era sentir-se jugador del Barça", recorda.

Notícies relacionades

Flick vol veure contra el Betis el Barça que va torturar el Madrid

Populisme del bo

Moments durs que van tenir la seva recompensa. La lesió de gravetat de Domen Makuc el 2023 li va obrir les portes del primer equip a Petar Cikusa, capaç d’anotar quatre gols en el seu debut europeu contra el Montpeller amb 17 anys. "Va ser molt ràpid i amb una mica de sort. No m’imaginava ser allà i jugar tants minuts. Se’m feien més durs els entrenaments que els partits", diu Cikusa, que també va notar la duresa dels defenses en l’elit.

Dika Mem, líder del Barça i un dels millors jugadors del món, va assegurar que Petar podia marcar una època al Barça. La benedicció de Mem sens dubte és "especial" per a ell. La capacitat ofensiva de Petar, elèctric i descarat, i el seu desequilibrant un contra un el converteixen ja en una poderosa arma per desarborar defenses.