Populisme del bo

El que s’esperava. Ni una paraula més ni una paraula menys, ni una amenaça més ni una amenaça menys, ni un menyspreu més ni un menyspreu menys. La conferència de premsa de Joan Laporta per aclarir tot l’esdevingut en el cas Olmo i la botifarra va ser tremendament similar a aquella esperpèntica aparició per justificar els pagaments a Enríquez Negreira, el número 2 de l’arbitratge espanyol.

"Ens volen liquidar, però hauran d’esperar una nova oportunitat, hauran de treballar més per desestabilitzar-nos". "Pobre Barça si cau en mans d’aquesta oposició". "Tot ha funcionat com teníem previst en el nostre pla estratègic. Res ha sigut improvisat, res ha sigut fruit de l’atzar, res ha sigut per ajudes externes, mai hem funcionat a cops del president". "Res de l’esdevingut ens ha sorprès, sabem de què va, això". "Tot respon a un pla ignominiós, fals, per desestabilitzar el club i l’equip".

Laporta ha tornat al discurs victimista. Laporta ha tornat a avivar els ismes i, sí, ara més que mai, no com a defensa del FC Barcelona ¡ni parlar-ne!, sinó com a defensa del seu mode de vida, el dels seus familiars, amics, recomanats i, per descomptat, del seu cunyadíssim, Alejandro Echevarría, que ja no s’oculta i apareix en les fotografies oficials de la celebració de la Supercopa, sense cap càrrec però amb plens poders. Estem davant el si no defenses i professes el laportisme, és que vas contra el Barça. Tothom va contra el Barça, tothom vol el pitjor per al Barça, tothom vol veure caure el Barça, no la seva junta directiva, no, el Barça. "Però aquells que pensin que jo dimitiré per la pressió d’alguns o per una decisió d’alguna de les institucions que dirigeixen el futbol, estan molt equivocats. Hem guanyat perquè hem resistit, per talent, per valentia, per astúcia".

Quan crèiem que Johan Cruyff havia acabat amb els ismes, Laporta s’aferra al laportisme per justificar-ho tot, fins i tot la crítica. Malgrat que un periodista li va posar amb safata la possibilitat que reconegués algun error, el president va insistir que el Barça ha guanyat, fora i dins del terreny de joc, perquè tot ho ha fet bé. Fins i tot quan l’últim periodista li va preguntar per què abans els diners de Qatar i l’Aràbia Saudita eren bruts, vergonyosos i ara són salvadors, Laporta va dir que aquests països s’estan obrint, s’han convertit en llocs d’oportunitats i negocis.

Notícies relacionades

Flick vol veure contra el Betis el Barça que va torturar el Madrid

Fins que li doni la gana

La conclusió de la seva aparició davant els mitjans no es resumeix només, que també, en la sentència que qui em critica està criticant el Barça, molt del populisme que abraça Laporta i molts altres mandataris del món, incapaços de reconèixer els seus errors i acceptar la crítica, sinó també a mirar de demostrar que si Dani Olmo i Pau Víctor han patit i arribat a la desesperació, ha sigut per culpa de LaLiga i de la Federació, mai pel fet, contrastat, que el Barça no va fer els deures en temps i forma que requeria la patronal i la federació.

¿De veritat que algú es creu allò de la planificació absoluta veient tot el que passa al Barça? Queda clar que Laporta vendria gelats al pol Nord.