Lamine Yamal munta una botiga de llaminadures a Montjuïc

El Barça no ha tornat de Jidda. Era a Montjuïc disfrutant del seu primer partit del 2025 a casa. Però era el mateix equip que va arrasar el Madrid amb una primera part de somni, similar a la que va firmar amb el Betis, a qui va desactivar amb un futbol tan bonic com eficaç. Va ser una exhibició, que es va prolongar després en la segona meitat. I en dos partits (Madrid i Betis), 10 gols.

EL CATÀLEG MÀGIC DE LAMINE.

Tot just iniciar-se el partit, i reclinat a casa seva, la dreta, el jove extrem va dibuixar una centrada amb l’exterior cap a Dani Olmo. No va ser l’únic que va fer en la primera meitat. L’exjugador del Leipzig no va arribar a la rematada, però sí que va entendre que estava assistint a l’obertura del màgic catàleg de Lamine Yamal. Màgic en la passada. I en el regat. Sempre en sec. Fixant amb la pilota i amb la mirada Perraud, a qui va portar al desastre. Va firmar jugades que no se li havien vist fins ara per sobre d’aquestes dues centrades amb l’exterior.

Una d’elàstica, també amb la part exterior de la seva bota amb la cama esquerra, per dibuixar una passada, que portava inclòs un túnel al defensa bètic, abans d’assistir Kounde. Així va marcar el 2-0 i fins i tot el 3-0, anul·lat després pel VAR. Sublim, delicat, dolç i precís va ser la passada de Lamine per al seu soci a la banda dreta. I així va repetir una altra jugada escandalosa prèvia al 3-0 per a Raphinha. Li van anul·lar un gol pel VAR, però va marxar del camp firmant el cinquè.

LA MÀ ESQUERRA D'IÑAKI.

Va tenir un partit tranquil, sense gairebé feina. Iñaki Peña venia d’una setmana convulsa, a qui arribar tard a una sessió d’activació el va fer caure en la condemna del rellotge de Flick. Va ser quan Szczesny li va treure la condició de titular davant l’Athletic, per la qual cosa li va tocar viure la final des de la banqueta. Fins que el polonès es va autoexpulsar amb aquella sortida a deshora sobre Mbappé. Va entrar a Jidda i sense temps per enfundar-se gairebé els guants va rebre el 2-5 de Rodrygo amb una falta directa. Amb Szczesny a la grada amb Ansu Fati i Ter Stegen, Iñaki Peña va exercir de porter gran del Barça quan en el temps afegit de la primera meitat va arribar una rematada a boca de canó de Vitor Roque. Llavors, va treure una poderosa mà esquerra en una monumental parada.

KOUNDE, LATERAL I GOLEJADOR.

Va ser Xavi qui el va col·locar allà. El va posar, tot i que Kounde no volia, de lateral dret. Flick no ha tingut dubtes en aquesta decisió del seu antecessor, tot i que és cert que la projecció ofensiva és diferent. L’exdefensa del Sevilla viu més en camp contrari que en el propi. Va i pressiona a gairebé 80 metres de la porteria d’Iñaki Peña. No només això. Juga amb ànima de robar cada pilota com si l’hi fos la vida i després té la camaleònica adaptació de convertir-se en extrem perquè arriba amb més freqüència que mai a la línia de fons. I el Betis, que va rebre el 2-0 després d’una d’internada de Kounde, va descobrir la versió més golejadora.

ARAUJO I L’‘ESQUERRÀ’ CUBARSÍ.

Va completar un retorn pràcticament perfecte. La lesió muscular d’Iñigo Martínez va obrir la porta de la titularitat a Ronald Araujo, que va deixar un parell d’accions que van fer aixecar el públic de Montjuïc (n’hi havia 46.019). I el crit d’"uruguaià, uruguaià" va retronar a la grada de la muntanya olímpica quan va cavalcar, com si fos un pura sang, durant 30 metres per robar una pilota. El públic es va entusiasmar de tal manera que va festejar aquesta intercepció defensiva com si fos un gol. Va estar 64 minuts, amb 56 passades bones de 61 intents (92%), i va guanyar tres dels quatre duels que va realitzar arran de gespa. Quan Flick el va treure per donar entrada a Eric Garcia, l’uruguaià es va tocar l’escut, va deixar el seu braçalet de capità a De Jong i és com si no volgués anar-se’n mai.

Notícies relacionades

Un desacomplexat Barça desarbora el Panathinaikos

El Madrid lliga l’arribada de Xabi Alonso per a aquest estiu

I LA VIDA SENSE UN ‘9’.

Hansi Flick va innovar amb un atac inusual, mai vist fins ara. Va jugar sense davanter centre pur, incrustant en aquesta demarcació Dani Olmo, com si fos aquell jugador que va completar un memorable partit en aquest rol en la semifinal de l’Eurocopa de la pandèmia a Wembley amb aquella Espanya de Luis Enrique. El davanter polonès va tenir la nit lliure, mentre els seus companys es van multiplicar per firmar una altra golejada: Gavi, Kounde, Raphinha, Ferran i Lamine.