La meravella Lamine Yamal

A la muntanya hi tocava la banda de Lamine Yamal, el nen de 17 anys que s’ha convertit en una meravella fins al punt que s’ha obert, i amb raó, el debat futbolístic sobre si ja és el millor del món equiparat al Salah (32 anys) que lidera el nou i també brillant Liverpool de Slot que governa la Premier. "Després de Messi, Lamine és el millor", va dir sense cap dubte Gavi, també sorprès pel que va fer el seu amic i company.

Gavi no només recordava el gol de Lamine Yamal (va marcar el cinquè amb la cama esquerra, després que el VAR n’hi anul·lés abans un altre de fet amb la dreta), sinó que va quedar hipnotitzat, com milers de persones a l’estadi, per l’enlluernadora assistència a Kounde en el 2-0. Va ser una passada prodigiosa per inesperada, precisa i, alhora, bonica. Lamine Yamal va decidir transformar aquella nit hivernal tan freda en un concert de futbol amb passades extraordinàries que ara són rutinàries –les centrades amb l’exterior són un regal per a qualsevol davanter–, regatejos màgics en sec, cavalcades d’àrea a àrea –així es va gestar el 3-0 de Raphinha– o accions mai vistes fins ara.

L’elàstica laminiana

¿Com? L’elàstica laminiana, òbviament amb l’exterior, per fer lliscar la pilota a càmera lenta entre les cames de Perraud, el defensa del Betis, i deixar sol el seu soci Kounde. "Lamine és molt emocional, molt emotiu", va dir a l’inici Flick quan també li van preguntar sobre si aquest adolescent nascut als carrers del barri de Rocafonda a Mataró ja és el millor del món. "La resposta és que sí. En els grans partits és on brillen els grans talents. Està en un molt bon moment de forma. És molt brillant, realment és molt brillant", va admetre l’alemany.

"Com has dit, però, l’hem de cuidar", va afegir el tècnic referint-se a la pregunta sobre la gestió d’un monstre com Lamine, amb una màgia que fa que sigui equiparat a futbolistes que han costat una fortuna, com Haaland, o davanters per quals s’ha esperat anys i anys, com Mbappé per arribar al Bernabéu.

¿Fusió de Messi i Neymar?

Lamine Yamal, en canvi, és fill de La Masia, el mateix lloc on va néixer Messi, a qui no para de recordar amb accions que tornen l’esperança al culer, mentre l’omplen de nostàlgia. "¿És la fusió de Neymar i Messi junts?", es va preguntar Deulofeu, l’exjugador del Barça, al seu compte d’X. I Flick, calmat i serè com acostuma a ser, ho gestiona amb naturalitat, intervenint, això sí, amb autoritat quan l’ocasió ho requereix. Ha de tutelar com va fer al seu dia Rijkaard l’estrepitosa irrupció d’un nen anomenat Leo que va conviure breument amb Ronaldinho per canviar les estructures del futbol mundial. Ara, Lamine està modificant aquest paisatge amb la mateixa contundència sent inesperat tant per la seva edat (és més jove que Messi) com per la seva influència en l’equip (hi ha dos Barces radicalment diferents, un sense ell de més trist, apagat i menys eficaç com ja s’ha vist aquest curs).

88 gols en 29 partits

Rijkaard va gestionar de meravella l’arribada de Messi. Flick està traçant un camí idèntic. Ho fa amb autoritat a la pissarra –la innovació de Dani Olmo com a fals nou va resultar tot un èxit–, autoritat en la direcció de partits amb mirada més llunyana –va donar la nit lliure a Lewandowski– i autoritat per anar creant a Lamine l’escenari tàctic adequat perquè la seva explosió futbolística sigui atòmica. Tampoc no li importa gaire treure’l del camp (no ha acabat cap partit, ni contra l’Athletic, ni el Madrid, ni el Betis) per administrar la seva màgia, que sembla infinita.

Notícies relacionades

Equip pet...¡¿Com?!

L’Inter espera el Barça en semifinals després de fer fora el Bayern

El jove venia d’una lesió al turmell dret, la segona en poques setmanes al mateix lloc, però ha reaparegut amb tanta grandesa que transforma els partits del Barça en autèntics concerts de futbol. Una màquina, l’equip de Flick, de marcar gols, que s’ha aixecat del "novembre de merda", en què va perdre l’avantatge adquirit a la Lliga fins a baixar al tercer lloc. I ara li toca remuntar perquè té l’Atlètic, líder, a sis punts, i el Madrid, segon, a cinc.

El Barça ha fet 88 gols en 29 partits (3,03 per partit), amb dues manetes consecutives i sent la sensació del futbol europeu com el Liverpool de Slot perquè és atrevit, divertit i omple tant els ulls que es converteix en un regal per a l’afició. L’evolució ha sigut increïble perquè el Barça de Xavi només havia marcat 57 gols en el mateix tram.