De la lluita al canvi social

La presència de la dona en el ciclisme està experimentant un creixement significatiu a tot Europa i no és per casualitat. Després de dècades de ser presoneres dels estàndards socials que ens obligaven a centrar-nos en les feines de casa i la cura familiar, ha arribat el moment de deixar enrere aquestes expectatives i apostar per una societat que valori la felicitat i la realització personal de cada individu, per sobre de la conformitat amb el que els altres esperen de nosaltres. Aquest canvi, tot i que lent i ple d’obstacles, és una mostra del poder transformador de l’esport, que està fent caure barreres històriques i mostrant que les dones també tenen un espai legítim en disciplines com el ciclisme professional.

Si retrocedim deu anys, podem veure clarament com han canviat les coses en el ciclisme femení. En aquest període, hem sigut testimonis de transformacions que no només afecten les corredores, sinó que també reflecteixen un canvi profund en l’estructura mateixa de l’esport. Des de la millora del material fins a l’increment dels salaris i la professionalització de les competicions, el ciclisme femení està en un moment d’auge sense precedents. El material ha millorat, amb bicicletes més lleugeres, aerodinàmiques i accessibles; els salaris han començat a ser més competitius, cosa que permès que les ciclistes puguin viure de l’esport; les normatives han sigut adaptades per fomentar la inclusió i l’equitat, i, per descomptat, les oportunitats per a les dones s’han multiplicat. En l’àmbit competitiu, les carreres han crescut en nombre i en qualitat, i moltes competicions que abans eren exclusives per a homes ara tenen la seva versió femenina, com el Tour, la Vuelta o el Giro. Aquest canvi no és un accident, és el resultat d’una lluita incansable de generacions de ciclistes que han treballat per transformar el ciclisme femení en el que és avui: un esport professional amb un futur esperançador.

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

Tot i que l’evolució és evident i va en la direcció desitjada, aconseguir un contracte professional en el ciclisme femení de vegades pot resultar ser un repte titànic, i en alguns casos pot semblar més una qüestió de sort que de talent. Sobretot per a aquelles persones que no venen d’una família ciclista o d’un entorn amb recursos econòmics i contactes al món de l’esport, s’eleven barreres inexistents per a altres persones. Fins fa pocs anys, equips professionals no solien tenir una categoria femenina o, si la tenien, els recursos eren mínims i les condicions, precàries. Aconseguir un contracte no només era difícil, sinó que requeria formar part d’un cercle molt tancat.

Per a moltes ciclistes, el somni de córrer en les grans competicions semblava inabastable. Aquesta disparitat era una de les principals barreres per a la igualtat en l’esport, una realitat que només va començar a canviar l’última dècada, quan les estructures professionals van començar a obrir-se a les dones, reconeixent el seu potencial per competir al màxim nivell.