"Ansu hauria pogut ser Lamine Yamal"

"Va ser un dels dies futbolístics més bonics de la meva vida", diu Carles Tusquets, economista, banquer i empresari de prestigi i, llavors, president de la Comissió Gestora del FC Barcelona, després de poc més d’un mes de la dimissió de Josep Maria Bartomeu com a president del Barça.

"I ho va ser perquè vaig visitar la casa de Bori Fati per entregar el carnet de soci al seu fill Ansu, que encara estava convalescent de l’operació al genoll esquerre", continua explicant Tusquets. "La casa estava plena de símbols barcelonistes. És una família molt agradable i es van fer socis tots: Bori, la seva dona María de Lourdes, i els seus altres tres fills, Djenabu, Djucu i el petit Miguel. I quan penso ara en el viacrucis que ha patit Ansu, només desitjo que li vagi bé en els pròxims mesos. Et sap molt de greu quan penses en el que hauria pogut ser aquest noi. Però, bé, encara està a temps".

Era el 2 de desembre del 2020. Ansu Fati, que havia sigut l’estrella, l’atracció de la festa anual de la Masia, el novembre del 2019, quan es van complir els 40 anys del planter culer, ja començava amb els seus problemes físics, que no cessarien (genoll esquerre, bíceps femoral també a la cama esquerra, lesió en els isquios a la cama dreta... més de dos anys de baixa) al llarg del que tothom pronosticava, amb raó, que seria una carrera brillantíssima, gairebé com la que acaba de batejar Lamine Yamal, que l’ha substituït com el golejador més jove de la Lliga.

Ansu, que contràriament a la resta de les joves estrelles que han anat triomfant en el Barça va fer el salt del juvenil a l’equip gran directament, sense passar pel B, va marcar el seu primer gol en la Lliga amb 16 anys i 304 dies. Nascut a Guinea-Bissau, va arribar a l’aleví del Barça amb 10 anys (ara en té 22) procedent del Sevilla, després de formar-se a l’Escuela de Fútbol Peloteros Sierra Sur, de la localitat sevillana d’Herrera. I, tot just trepitjar lla Masia, tots els tècnics es van adonar que estaven davant un jugador molt especial.

"Era, és, una meravella, s’entrenava feliç, somreia sempre", explica Aureli Altimira, un dels grans descobridors dels actuals talents de l’equip de Hansi Flick, junt amb el seu amic Jordi Roura, tots dos ja fora del Barça per... Bé, deixem-ho aquí. "Tota la vida li han caigut els gols. Tenia una capacitat increïble per, pilota que tocava, pilota que anava dins".

Caiguda en desgràcia

"Això no es perd", assenyala Roura. "Bé, sí, si estàs un munt de mesos inactiu, si amb prou feines jugues, si no entres en la dinàmica de l’equip. Però, si alguna cosa té Ansu i manté, de ben segur, és aquesta capacitat d’estar apagat 60 minuts i, de sobte, en cinc minuts, ¡patapam!, et fa dos gols. Això ni s’aprèn ni s’entrena, es té o no es té, i Ansu ho té".

Però, en efecte, en la caiguda en desgràcia d’Ansu Fati s’han ajuntat massa decisions errònies. No només mèdiques, d’operacions inadequades, fins i tot en llocs llunyans, sinó també de recuperacions mal dissenyades, com la decisió de Jorge Mendes d’endur-se’l, en un moment difícil, a fer la rehabilitació Madrid, en mans del fisio de Cristiano Ronaldo. I també, és clar, multitud d’opinions familiars, del club, dels seus representants i d’ell mateix.

"Jo no sé com està portant el club l’explosió de Lamine Yamal, però, en el cas d’Ansu, hi va haver una manca de tacte i acompanyament increïble, complicat tot pels interessos del seu entorn", diu un dels recuperadors que més ha treballat amb ell en els últims anys.

"Ansu és un jugador molt recuperable, però necessita tenir un entorn bo, que el consideri important. ¿Què és això d’enviar-lo a Brighton? A la dura Premier, encara que Roberto De Zerbi li digués que el volia i que el mimaria", continua explicant aquest professional, que coneix com ningú Fati.

L’explosió d’Ansu Fati en el primer equip va estar dirigida per Ernesto Valverde, que recorda amb enorme precisió aquells dies. "En l’inici d’aquella temporada, vam tenir baixes en l’atac i Ansu estava brillant i fent gols en el B", explica l’actual tècnic de l’Athletic. "Vam decidir que ell i Carles Pérez pugessin per entrenar-se amb nosaltres. El cert és que ens va cridar l’atenció des del principi per la seva desimboltura i atreviment, malgrat l’edat que tenia. Així que, com que anàvem justos en la davantera, va entrar en la llista i va jugar. La resta ho va fer ell. Ràpid, vertical, amb bon xut, amb bon joc de cap i amb olfacte de gol. Va ser, sí, una aparició en aquell moment".

Fati va arribar a ser tan bo, tan bomba, tan especial, tan, tan, semblant a Lamine Yamal ("Lamine és una altra cosa, sí, però Ansu va arribar al Barça gran amb una força brutal i ens va meravellar a tots", diu un company de generació) que, desaparegut en llàgrimes Leo Messi, la plantilla va decidir que el número 10 de la Pulga havia de ser per al del planter. "Cert, un gran pes per a la seva esquena, però també una gran motivació per a ell", diu Roura.

Ansu Fati, que, quan va fer aquest salt espectacular del juvenil al Camp Nou, no va deixar mai d’acudir a presenciar els entrenaments dels seus companys del juvenil i del B, va estar a punt, aquest estiu, de marxar al Manchester United. Si Xavi Hernández, que, com ara Hansi Flick, li va obrir les portes perquè es busqués partits fora del Barça, s’hauria quedat, Fati hauria acceptat l’oferta d’anar a Old Trafford.

Eclipsar Lamine Yamal

Ningú té dubtes que si l’haguessin respectat les lesions, Ansu hauria pogut portar amb professionalitat i eficàcia el pes que representa, sobre la seva esquena, ser el 10 del Barça i la pretensió global, com passa ara mateix amb el màgic Lamine Yamal, de ser el feliç hereu de Leo Messi com molts van pretendre que Saviola o Aimar ho fossin de Maradona en l’albiceleste.

Sense lesions, sense operacions conflictives, sense discussions i baralles entre metges, famílies i representants, sense els interessos d’uns i d’altres (en la vida d’Ansu Fati ha estat des del fill de José María Minguella fins a Jorge Mendes, passant per Rodrigo Messi, el germà de Leo) i sense rehabilitacions inadequades, potser hauria retardat fins la meravellosa aparició de Lamine Yamal.

L’estiu del 2020, en plena pandèmia, Mendes es va presentar al despatx de Bartomeu amb una oferta de 150 milions d’euros per traspassar Ansu Fati i el president blaugrana li va dir que ni parlar-ne. Els responsables esportius ja tenien la idea que Ansu seria un jugador important en el Barça. Mendes va aprofitar aquesta negativa per demanar augment de sou per a Fati, que acabava de renovar amb Rodrigo Messi i també li van dir que no.

No hi ha ningú en el Barça que parli malament d’Ansu Fati. Ningú. I, no només perquè ningú té motius per fer-ho, sinó perquè el jugador ho ha intentat tot per tornar a l’elit, per tornar a provocar aquelles alegries que generava amb els seus gols. Tots coincideixen que la solució és que Ansu es posi a prova en un bon equip, amb un entrenador que el vulgui i, si pot ser, que el conegui, amb un entorn que el consideri una de les seves referències i, sobretot, jugar partits per tornar a sentir-se futbolista.

Tots els consultats consideren que el Barça l’hauria de regalar, és a dir, cedir sense pretensions d’estalviar-se diners o, fins i tot, fer negoci (una constant en la directiva de Joan Laporta), a un equip, per exemple, com el Sevilla, tan necessitat d’estrelles. La família Fati ha viscut allà, coneix la ciutat, l’acompanyaran, el convertiran en un jugador estimat i desitjat i, sobretot, estarà sota la batuta de García Pimienta, nascut a la Masia i que coneix, com ningú, el jove culer.

"Dos anys sense jugar, sense sentir-te futbolista, és duríssim, impossible de superar", assenyala Roura. "Tot el que et dona la competició, no es pot adquirir en els entrenaments, encara que els facis molt bé i encara que siguis molt professional. Els estímuls de la competició només els recuperes jugant. Quan veus Ansu, et fa mal el cor", afegeix.

Aquesta és la sensació de totes les fonts consultades sobre la situació d’Ansu, a qui tant Flick com el Barça, per la costosa fitxa que ha de suportar, li han obert les portes en aquest mercat de gener, atesa la proliferació de genis del planter, no només Lamine Yamal, que tapen la possibilitat de tenir els minuts que el jove golejador necessita per ressorgir.

Tornar a somriure

Notícies relacionades

Ancelotti atia Simeone: "Hi ha espines que fan mal"

Getafe recorda el drama de la Lliga

"Ansu necessita fer una neteja total, física i mental, de la seva situació", explica Altimira, convençut que encara estem a temps de veure ressorgir el futbolista que ens va enlluernar a tots en els seus inicis. "Només Lamine Yamal m’ha enlluernat tant com Ansu en el seu despertament en el nostre Barça. És per això que encara tinc una fe cega que Ansu torni, només ha d’encertar en el seu pròxim destí. Se n’ha d’anar a un equip en què torni a somriure. Ansu pot jugar a la banda o, fins i tot, ser un gran 9, ja que té una gran rematada de cap. Ho té tot".

Ansu Fati, aquell nou soci del desembre del 2020, va tenir un problema afegit a l’haver posat tan alt el llistó de les seves expectatives, llavors autèntiques realitats. Aquell record fa que, ara, tot sembli poc i les males llengües han començat a relatar que ja l’hem perdut. És evident que, sent tan jove, havent acariciat i gaudit de la glòria, és molt difícil assumir tanta desgràcia acumulada des de tots els fronts, però no seria el primer cas que, canviant d’aires i trobant un destí adequat, pogués girar la truita.