El Barça mastega pedra

Olmo, en qualsevol cas, va començar la nit a la banqueta i només va sortir per remar en l’última mitja hora. Tocava a Lewandowski recuperar el seu lloc com a davanter centre. A la zona ampla, davant el nivell que estava mostrant Gavi, tampoc li va semblar apropiat per a Flick reformular un pla en el qual Casadó –substituït per De Jong després del descans– s’ha guanyat el dret a formar a la vora de Pedri. També va partir com a titular Iñaki Peña, cosa que confirma que el seu entrenador, malgrat la titularitat de Szczesny a la Supercopa, no té previst cap sorpasso a la porteria.

Els bons propòsits de Flick només van funcionar durant una primera mitja hora en què Pedri va ser amo i senyor del pantà. Mentre els futbolistes corrien, ell s’aturava i obligava que fos la pilota qui ho fes. El primer gol del partit va néixer en la seva mirada privilegiada. Malgrat la infinitat de trampes disposades per Bordalás al coll del camp, on fins i tot es va incrustar el central Djené, Pedri va trobar el passadís per on fer passar la pilota. El regal el va aprofitar Kounde, que va tan sobrat de confiança últimament que, a més de carriler, es va atrevir a aparèixer al cor de l’àrea com si fos un ariet. Soria li va treure el primer xut, però no el segon, quan se li va escórrer la pilota entre els dits. Mai en la seva carrera havia marcat Kounde dos gols en dos partits consecutius.

El Barça no marcava a Getafe des del setembre del 2019. Però el que havia de ser un bon auguri no va trigar a tornar-se en l’habitual malson. El primer tremolor va venir quan a Raphinha va rematar de cap al lateral de la xarxa una centrada de Kounde després que Lamine demanés tanda en una banda on Coba no el deixava respirar.

Va ser aquest error del brasiler el preàmbul de l’empat del Getafe. Els de Bordalás, que només jugaven amb un davanter que en realitat és un migcampista (Uche), no s’havien acostat fins llavors al meta blaugrana. Però ningú esprem millor el desconcert que Bordalás. El Barça va dubtar a la sortida, Coba va rematar una centrada d’Aleñá, i el rebuig d’Iñaki Peña el va aprofitar Arambarri, que ni tan sols va haver de posar el peu, sinó el genoll.

Notícies relacionades

"Ansu hauria pogut ser Lamine Yamal"

Ancelotti atia Simeone: "Hi ha espines que fan mal"

Cap de les solucions buscades per Flick van funcionar a Getafe. Olmo es va quedar sense espais. De Jong, sí, va provar Soria, però ni va accelerar ni va posar pilotes verticals. I Lamine demanava protagonisme, però no trobava la manera d’esquivar tres i quatre defensors i de fer créixer una esperança que el Getafe aturava perdent temps.

"No crec que la gent accepti el fet que la vida no té sentit", solia repetir el finat David Lynch, qui millor va entendre com d’absurd pot ser el cine. Ho és el futbol. I també la vida.