El Madrid assalta el liderat amb una exhibició de Mbappé

Mbappé és el líder del líder. Ha trigat mesos a ser-ho, però ja és aquí amb tot el que suposa per al Reial Madrid. Va ser l’únic que va donar la cara en la sagnia de la Supercopa i qui va sortir al rescat d’un equip que va encaixar davant la UD Las Palmas un gol només sortir del vestidor. El francès ha girat full d’una versió incomprensible de secundari. Mai li va correspondre i el va condicionar. Mbappé ja és lliure i ho és després d’imposar-se a Vinicius, Bellingham o qualsevol dels jugadors que estan obligats a girar al seu voltant. Entre ells, Alaba, que va tornar a jugar 399 dies després de la seva lesió.

L’èxit del Madrid depèn de les seves virtuts. Va liquidar a la UD Las Palmas amb dos gols (més un anul·lat) en una exhibició perfecta amb què va fer millors els seus companys. Va ser la raó d’un altre més, de Brahim, i Rodrygo, el seu millor aliat, va coronar la golejada que deixa als homes d’Ancelotti líders en solitari després d’aprofitar la derrota de l’Atlètic (a dos punts) i el malestar generalitzat en Lliga del Barça (a set punts).

Gol surrealista

La tarda màgica de Mbappé al Bernabéu va començar amb un gol surrealista en contra. Fábio Silva va exposar les misèries defensives d’un equip al qual li falta ser això quant a replegaments es refereix. Una diagonal com un ganivet a la mantega per despullar els d’Ancelotti. Però Mbappé va aconseguir que els xiulets a Lucas Vázquez es transformessin en crítiques cap a Quintero González, que després de la revisió del VAR va evitar que el francès firmés un triplet en 45 minuts. Una part per guardar a l’hemeroteca particular d’un davanter deslligat de qui dependran els èxits del Reial Madrid.

Rodrygo va forçar el penal que va permetre igualar a Mbappé el partit des dels 11 metres. Ni un indici del dubitatiu futbolista que va fallar contra el Liverpool i l’Athletic. El segon gol va ser de Brahim, que havia tingut l’oportunitat per empatar en què va ser una fallada clamorosa. Però aquest gol no hauria existit sense la contra conduïda per Mbappé com si fos un dels genets de l’Apocalipsi.

El 3-1 també va ser de Mbappé, que va aprofitar una pèrdua de l’equip de Diego Martínez per donar el màxim càstig als visitants. Va rebre sol en el punt de penal, on va posar l’interior per enviar la pilota a l’escaire. Un gest que ha fet infinites vegades i que continuarà fent fins i tot en un Madrid en el qual de vegades navega sol. Però ja va demostrar al PSG, i fins i tot amb França, que els hiperlideratges el beneficien.

En Copa va obrir el marcador i va demanar a la grada que no xiulés. Mai un nouvingut havia acaparat tanta quota de poder. Els jugadors del Madrid no suporten que els xiulin. No estan acostumats a això i aquesta temporada ha passat més vegades del compte. Lucas Vázquez va desafiar la grada amb una mirada seriosa després d’assistir en el segon gol. Perquè mai un capità havia estat tan vilipendiat.

Muntanya russa

Notícies relacionades

Olmo pateix una sobrecàrrega muscular i demà no jugarà contra el Benfica

El Barça suma el triomf que el porta a la Copa del Rei

El bloc blanc ha viscut una muntanya russa emocional pròpia d’un equip que aspirava aquest curs a set títols. Dos són a la vitrina, amb gols de Mbappé, i un es va quedar molt lluny, la Supercopa, el la qual també va anotar el francès.

Fins i tot en els que van ser els seus mals moments sempre ha estat allà, ficant-se a la butxaca el Bernabéu, com aquesta maqueta que va portar a la seva presentació. Una declaració de respecte i d’empatia amb el grup al qual s’incorporava que no tenia a veure res amb la presentació que hi havia batut tots els rècords d’atenció. Mbappé ja no rendeix homenatge. És el líder d’un líder que supera l’Atlètic de la llarguíssima imbatibilitat i al Barça que només funciona al cos a cos.