Laporta es desmarca davant el jutge de l’acusació d’estafa i afirma que l’han implicat per «la seva notorietat»

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, s’ha desmarcat aquest dilluns davant la jutge de l’acusació d’haver presumptament estafat 4,7 milions d’euros entre el 2016 i el 2018 a una família que havia guanyat 34 milions d’euros a laloteria Primitiva, alhora que ha responsabilitzat de la gestió de l'empresa CSSB Limited, a través de la qual els querellants van fer una inversió fallida per impulsar un equip xinès de segona divisió, Joan Oliver, exdirector general del Barça i gerent de TV3, que era el gestor d'aquesta societat amb seu a Hong Kong. El mandatari blaugrana, que comparegut en qualitat d’investigat, ha manifestat a la togada que ell no havia firmat cap contracte i que l’havien «inclòs en la querella per la seva notorietat» i amb la intenció de donar rellevància a la mateixa, segons les fonts consultades per aquest diari.

Laporta ha declarat al jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona durant aproximadament 45 minuts. El màxim executiu del club blaugrana era administrador solidari de l’empresa Core Store que participava amb el 57% de les accions a CSSB Limited. Segons l’acusació particular, el president del Barça apareixia, juntament amb altres persones, com Rafael Yuste o Xavier Sala Martí, en el fullet en què es promocionava les inversions empresarials en les quals s’oferien uns interessos per un període de 3 anys al 6%.

A la sortida de la Ciutat de la Justícia, Laporta, escortat per personal de seguretat i mossos d’esquadra, va evitar fer declaracions i només va respondre a una pregunta sobre el partit de Getafé i el presumpte penalti a Koundé. El seu advocat, Jordi Pujante, ha relatat davant dels mitjans de comunicació que «és evident que no s’ha comès cap delicte» i que es tractaven de «diverses inversions en projectes empresarials que no havien anat com es volia». Va afegir que Laporta «no té cap relació, ni participació» en aquests projectes. El que era gestor de CSSB, Joan Oliver, que va ser interrogat fa uns dies, va sostenir davant la jutge que «tot anava bé» fins que va arribar la pandèmia de la covid. Aquesta companyia havia sigut propietària del CF Reus.

Alts interessos

El 2014, els querellants J. M. L. (en aquell moment a l’atur), la seva dona I. M. (cuinera en un restaurant) i la seva filla D. L. (infermera) van aconseguir un premi de 34 milions d’euros a la loteria Primitiva. Llavors la família va decidir comprar un vehicle d’alta gamma, un Lamborghini, en un concessionari de Sant Cugat. Una vegada allà van parlar amb el comercial que els va atendre sobre la millor manera d’invertir els diners i els va recomanar la seva parella, que era una assessora de Bankinter. D’aquesta manera, els van oferir posar part dels diners en la societat CSSB Limited per un capital de 2.400.000 euros per un període de 3 anys al 6% d’interès anual. Segons la querella que tramita el jutjat, el contracte, que es va fer efectiu l’1 de novembre del 2017, presentava defecte de forma a l’estar redactat en anglès, sense firma llegible i tenia clàusules perjudicials per a la família inversora.

Notícies relacionades

Márquez enlluerna en l’inici de la seva època en vermell com a líder de Ducati

Olmo pateix una sobrecàrrega muscular i demà no jugarà contra el Benfica

El defensor de Laporta ha afirmat que el president del Barça no coneix en persona els querellants. No obstant, l’advocat dels querellants, Joan Comes, ha afirmat que els seus clients si que el coneixen i que, fins i tot, un lletrat del despatx del president del Barça els ha portat altres assumptes relacionats amb el premi de la loteria. El comercial del concessionari de cotxes i la seva llavors parella, l’assessora de Bankinter, que també han comparegut aquest dilluns al jutjat com a investigats, han admès que van recomanar a la família querellant la inversió i que ells mateixos ho havien fet amb uns 75.000 perquè «hi havia gent molt famosa». La diferència és que, segons han precisat, van recuperar el 65% dels diners aportats.

En dos anys es van firmar cinc contractes diferents de préstec, sempre amb la mateixa assessora bancària, amb un interès anual del 6% al 7%, per la qual cosa la família hauria d’haver guanyat 792.000 euros, però únicament en va rebre 84.000 i tampoc se’ls va tornar la quantitat invertida. En aquest sentit, la querella remarca que es va instar els investigats a «tornar els imports defraudats, sense que cap d’ells hi mostrés cap voluntat». Al principi aquest cas es va arxivar, però l’Audiència de Barcelona va ordenar reobrir-lo. L’acusació particular ha demanat a la jutge que sol·liciti una sèrie de documents a les entitats bancàries que van tramitar les transferències de diners.