El triangle de Getafe

En un triangle natural que forma amb Fuenlabrada i Leganés, trobem Getafe, i allà, un estadi anomenat el Coliseum, que no deixa de tenir la seva conya el nom triat. He d’admetre que el destí mai m’ha portat allà, cosa que celebro, perquè d’haver-ho fet no sé si ara mateix podria estar aquí escrivint aquest article per a vostès, i és que en aquest lloc passen fenòmens estranys. ¡Vaja que si ho són!

Ja saben el que es diu del «triangle de la Bermudes» i no m’hi estendré, però si en aquestes aigües atlàntiques desapareixen vaixells mercants, grans creuers i fins i tot vols transoceànics, en el Triangle de Getafe, les desaparicions comencen a ser del tot esborronadores, i només tornar d’allà, ja pot considerar-se un triomf tenint en compte els aires paranormals que es respiren.

Dissabte vam veure i vam viure coses inquietants, i no em refereixo a l’aspecte del seu entrenador ni a la possessió que semblen patir els seus assistents, més pendents del grup culer que del que passava, igualment insòlit, en el terreny de joc.

Notícies relacionades

Espanya remunta contra Bèlgica amb dos gols en l’afegit

L’Espanyol afronta un partit amb valor doble a Vitòria

¿Desaparicions com a les Bermudes? Totes i més. A Getafe desapareix el futbol durant el futbol, per practicar-se una estranya cerimònia difícil de catalogar. Desapareix el respecte pel rival i pel reglament, i els àrbitres, embruixats, xiulen embogits la mentida i queden cecs davant la veritat.

Els jugadors blaus pateixen trastorns en el comportament, com el d’un jove anomenat Isma, que l’esperat dia del seu debut a Primera Divisió, quina pena, no serà recordat per la seva entrega, valor o talent, sinó per haver-se posat a vociferar, en un tràngol satànic, a la cara d’un company (Balde), perquè aquest havia fallat, simplement, una centrada a l’àrea, o més preocupant, nois fins fa poc modèlics com Aleñá, que els veus caure una vegada i una altra embogits i transformats pel verd, amb les mans a la cara, davant unes càmeres que mostren i demostren el seu desvergonyiment o falsedat. El que hem dit: Si hem aconseguit tornar de Getafe… Lloat sigui el Senyor.