El triangle de Getafe

En un triangle natural que forma amb Fuenlabrada i Leganés, trobem Getafe, i allà, un estadi anomenat el Coliseum, que no deixa de tenir la seva conya el nom triat. He d’admetre que el destí mai m’ha portat allà, cosa que celebro, perquè d’haver-ho fet no sé si ara mateix podria estar aquí escrivint aquest article per a vostès, i és que en aquest lloc passen fenòmens estranys. ¡Vaja que si ho són!

Ja saben el que es diu del «triangle de la Bermudes» i no m’hi estendré, però si en aquestes aigües atlàntiques desapareixen vaixells mercants, grans creuers i fins i tot vols transoceànics, en el Triangle de Getafe, les desaparicions comencen a ser del tot esborronadores, i només tornar d’allà, ja pot considerar-se un triomf tenint en compte els aires paranormals que es respiren.

Dissabte vam veure i vam viure coses inquietants, i no em refereixo a l’aspecte del seu entrenador ni a la possessió que semblen patir els seus assistents, més pendents del grup culer que del que passava, igualment insòlit, en el terreny de joc.

Notícies relacionades

El Barça no tornarà a l’Spotify Camp Nou per al Gamper i espera poder tornar per començar la Champions

Martín és a Qatar amb 11 costelles trencades i un pneumotòrax

¿Desaparicions com a les Bermudes? Totes i més. A Getafe desapareix el futbol durant el futbol, per practicar-se una estranya cerimònia difícil de catalogar. Desapareix el respecte pel rival i pel reglament, i els àrbitres, embruixats, xiulen embogits la mentida i queden cecs davant la veritat.

Els jugadors blaus pateixen trastorns en el comportament, com el d’un jove anomenat Isma, que l’esperat dia del seu debut a Primera Divisió, quina pena, no serà recordat per la seva entrega, valor o talent, sinó per haver-se posat a vociferar, en un tràngol satànic, a la cara d’un company (Balde), perquè aquest havia fallat, simplement, una centrada a l’àrea, o més preocupant, nois fins fa poc modèlics com Aleñá, que els veus caure una vegada i una altra embogits i transformats pel verd, amb les mans a la cara, davant unes càmeres que mostren i demostren el seu desvergonyiment o falsedat. El que hem dit: Si hem aconseguit tornar de Getafe… Lloat sigui el Senyor.