Barça: la història d’una «bogeria» a Lisboa

Lisboa, una de les ciutats més estimades per Flick, va acollir un triomf ple d’èpica sobre el Benfica que va col·locar el Barça entre els vuit millors equips d’Europa gràcies a una irracional golejada (4-5), gestada en la mitja hora final. «Ha sigut una bogeria», va explicar després Lewandowski, a qui l’edat (té 36 anys) no li havia permès viure encara una remuntada d’aquestes proporcions.

«Ha sigut un partit de bogeria, ¡és increïble, és increïble! Mai havia viscut una cosa així», va confessar també després l’entrenador alemany, que va provocar un problema –la titularitat de Szczesny, un porter polonès sense ritme– tot i que, al final, va trobar la solució en la seva figura amb una parada a Di Maria que el va redimir d’una nit dramàtica.

Entre tanta bogeria va emergir la serena creativitat de Pedri, no s’entén la reacció sense la seva clarividència, unit a la sang freda de Lewandowski –dos penals, dos gols– i la sang calenta de Raphinha per ocultar els desastres defensius d’un Barça que no té mans fiables, com es va veure en Szczesny.

Tot i que el peu esquerre de Tek va evitar el drama i va permetre al Barça firmar un partit delirant sintetitzat en un gol, el cinquè, que va desencadenar l’eufòria en una plujosa i embogida nit lisboeta. Aquest és el relat de «la bogeria» del Barça en una mitja hora inoblidable. En les coses bones i en les dolentes.

Minut 67.02. Autogol d’Araujo

Quan s’acosta en el marcador gràcies a un regal de Trubin, el poderós cap de Raphinha –ni es mou malgrat l’impacte del xut– li dona el segon gol, el Barcelona s’autodestrueix de nou. No n’havia tingut prou de rebre tres gols del Benfica en mitja hora, dos sota la responsabilitat gairebé absoluta de Tek. Una jugada d’atac per la banda esquerra provoca una centrada, aparentment innòcua, del jove noruec Schejlderup, en què Araujo, desconfiat del seu porter, posa la punta de la bota dreta per marcar-se un gol en pròpia porteria i deixar el seu company amb les mans a l’aire. El capità queda abatut i Szczesny derrotat. El Barça s’apropa a l’abisme amb Lewandowski posant-se les mans al capdavant.

Minut 73.22. Flick es desboca i s’entrega al 3-4-3

El partit transita entre la impotència blaugrana, foradat, a més, per una tremenda fragilitat defensiva. Ningú es fia de ningú. A Tek se’l mira amb recel després de firmar una nit dantesca. I Flick intervé en el partit per portar-lo a un grau més gran de bogeria, si és possible. Ho és. Treu els dos laterals (Kounde i Balde), una cosa que no havia fet mai. Els treu alhora perquè entrin Eric Garcia i Ferran Torres.

Abandona el seu tradicional vestit tàctic per col·locar una línia de tres centrals (Eric, Araujo i Pau Cubarsí) i omplir l’atac amb Lamine Yamal (dreta) i Fermín (esquerra), flotant Raphinha per darrere de Lewandowski.

De vegades, el brasiler intercanviava la posició a la banda amb Yamal, que venia al centre. El Barça més agosarat que se li recorda a Flick. Tampoc li quedaven més opcions al tècnic, que abans (m. 62) havia retirat del camp Casadó i Gavi per reformular el centre del camp amb Frenkie de Jong i Fermín.

Minut 77.11. El penal que va obrir l’esperança

Els canvis impacten de manera immediata en el Barça, aprofitant, a més, que el Benfica es parapeta a la seva àrea refugiat en el que considerava un còmode 4-2, segon i ampli avantatge adquirit al marcador després del 3-1 de la primera meitat. Pedri, el jugador més creatiu d’una nit inestable, teixeix i teixeix passades fins que en dissenya una en vertical per a Lewandowski, que al primer toc obre el camí per a l’internada d’un gris Lamine Yamal.

El seu camí queda interromput per la mà esquerra d’Álvaro Carreras, el lateral esquerrà benfiquista, el mateix a qui l’extrem no va seguir en la jugada de l’1-0 que va desencadenar la tempesta portuguesa. Segon penal, segon llançament per a Lewandowski i sempre al mateix costat, a l’esquerra de Trubin. El primer amb una petita paradinyana; el segon, no. Execució perfecta en tots dos. S’inicia la remuntada i la por s’instal·la en el monumental estadi Da Luz de Lisboa.

Minut 85.56. Pedri inventa, Eric remata

Aquest gol de Lewandowski obra un efecte devastador en el Benfica. I no només en l’àmbit futbolístic, sinó també en el pla mental. Bruno Lage fa un doble canvi (Amdouni i Rollheiser) per reanimar el seu equip, però ja no aconsegueix treure la pilota al Barça, que acaba el partit amb una aclaparadora possessió del 74%. El nou vestit tàctic prova bé a l’equip de Flick, que no pateix en aquest tram de partit perquè no deixa ni passar el seu rival del centre del camp. I és Pedri, de nou, qui agafa el comandament jugant en horitzontal amb De Jong, mentre per davant seu es mouen Yamal, Raphinha, Ferran Torres, Lewandowski i Fermín.

Tot i que sembli mentida, la paciència es converteix en una aliada per al Barça. El rellotge vola, el rival es tanca amb un descarat 5-4-1 i Pedri continua tocant la pilota com si res greu estigués passant. Després del 4-3, només hi ha una internada de Di Maria atrapada per Tek. L’equip blaugrana intenta arraconar el Benfica i deixa imatges inesperades com un xut de gairebé 40 metres de Raphinha atrapat amb comoditat per Trubin.

I Fermín llavors va provocar un córner, tret amb tanta celeritat que va sorprendre la defensa portuguesa. Un parell de cargolets màgics de Pedri abans de detectar l’arribada aèria d’Eric García que es fa invisible entre nou defenses i el porter del Benfica. Irromp, remata de cap i empata. I Gavi, ja a la banqueta, puja a cavallet d’un desencadenat Flick.

Minut 88.45. I el miraculós peu esquerre de Tek

Queda un minut i mig perquè acabi el partit amb 4-4 al marcador. El Barça se n’ha anat tan descaradament a l’atac que s’oblida de guardar el tresor que tenia a les seves mans. Deu dels seus onze jugadors estan en camp del Benfica i permeten un contraatac tan ràpid com senzill. Di Maria, que acaba d’entrar en el partit, està també en camp lisboeta quan inicia la seva carrera en solitari, mentre De Jong, Araujo i Eric es posen a viatjar cap enrere de manera desesperada conscients que és el final.

Té tot el temps del món el davanter argentí. Va sol. I sol arriba a la frontal de l’àrea petita de Szczesny, que ha pres la mesura conservadora. No va a la recerca de Di Maria per reduir-li espai, sinó que prefereix quedar-se sota els tres pals. A més, la pluja confereix a la jugada un aire èpic.

En tot just sis segons, l’argentí transita del camp del Barça a la llar de Tek. Necessita quatre tocs previs abans d’armar el seu xut. I en el cinquè xuta amb la cama esquerra amb el meta polonès resistint encara dret. El xut topa, curiosament, també a la punta de la bota esquerra per evitar el 5-4. La tràgica nit de Tek, que debutava a la Champions, queda després redimida per aquesta parada decisiva.

Minut 90+5.08. Raphinha desencadena l’èxtasi

El Barça, com és lògic, queda espantat per aquesta jugada. Li costa agafar, de nou, el fil a un partit que entra en el temps afegit amb un inexplicable empat (4-4). Llavors, Flick ordena recuperar la línia de quatre defenses, tornant a la tradicional.

Envia Gerard Martín al camp i treu Lamine Yamal (m. 90+1.24). O sigui, almenys juga el Barça amb un lateral pur en una defensa integrada per tres centrals, transformat Eric Garcia en lateral dret com si hagués viatjat de sobte a Montilivi, perquè allà és on jugava en aquesta posició. 

Arriba llavors un contraatac del Benfica pel flanc esquerre, que provoca una falta de Frenkie de Jong. Falta a Álvaro Carreras i targeta groga sense saber el neerlandès que en aquesta acció (m. 90+3.36) s’estava gestant el cinquè gol blaugrana. Era l’última oportunitat per al Benfica perquè al Barça no li quedaria temps per a res. El llançament de Di Maria provoca una seqüència d’errors, amb fins a dos possibles penals a l’àrea blaugrana, que el col·legiat no xiula. 

Mentre els portuguesos reclamaven la pena màxima, Fermín, ja des del terra i en posició acrobàtica, treu la pilota de l’àrea perquè Ferran Torres, amb una passada monumental de llarga, precisa i profunda, deixi sol Raphinha en un contraatac increïble. El brasiler estava en la mateixa posició que Di Maria minuts abans. 

Notícies relacionades

Alcaraz s’estavella contra una llegenda i Badosa escriu la seva

Luis Enrique i Guardiola, dos amics cara a cara penjant d’un fil

Cabalga com si fos el minut u, ple de plenitud física, sense notar el desgast d’un partit estressant. «Estava baldat», va confessar Pau Cubarsí tot just acabar el partit just avui que compleix 18 anys. Estaven tots sense energia.

Tots, excepte Raphinha, que cavalca i guia la pilota amb la cama esquerra. Com Di Maria. Tot era igual. Fins i tot els tocs previs. Quatre en va fer Raphinha abans de deixar anar una fuetada també amb la cama esquerra per demostrar que el Barça va sobreviure a la bogeria de Lisboa.