Història de la "bogeria" de Lisboa

AUTOGOL D’ARAUJO (MINUT 67.02).

Quan s’acosta al marcador gràcies a un regal de Trubin a qui el poderós cap de Raphinha –ni es mou malgrat l’impacte del xut– li dona el 3-2, el Barcelona s’autodestrueix de nou. No n’havia tingut prou amb rebre tres gols del Benfica en mitja hora, dos sota la responsabilitat gairebé absoluta de Szczesny. Una jugada d’atac per la banda esquerra provoca un centrada, aparentment innòcua del jove noruec Schejlderup, en què Araujo, desconfiant del seu porter, fica la punta de la bota dreta per marcar-se un gol en pròpia porta i deixar el seu company amb les mans en l’aire. El capità queda abatut, i Szczesny, derrotat. El Barça s’acosta a l’abisme amb Lewandowski posant-se desesperat les mans al cap perquè es dirigeix cap al caos.

FLICK ES DESBOCA (M. 73.22).

El partit transita entre la impotència blaugrana, foradat, a més, per una tremenda fragilitat defensiva. Ningú es fia de ningú. A Tek se’l mira amb recel després de firmar una nit dantesca. I Flick intervé en el partit per portar-lo a un grau més gran de bogeria si és possible. Ho és. Treu els dos laterals (Koundé i Balde), una cosa que no havia fet mai. Els treu alhora perquè entrin Eric Garcia i Ferran Torres.

Abandona el seu tradicional vestit tàctic per col·locar una línia de tres centrals (Eric, Araujo i Pau Cubarsí) omplint l’atac amb Lamine Yamal (dreta) i Fermín (esquerra), flotant Raphinha per darrere de Lewandowski. De vegades, el brasiler intercanviava la posició a la banda amb Lamine, que venia al centre. El Barça més agosarat que se li recorda a Flick. Tampoc tenia altra opció el tècnic, que abans (m. 62) havia retirat del camp Casadó i Gavi per reformular el centre del camp amb Frenkie de Jong i Fermín.

EL PENAL DE L’ESPERANÇA (M. 77.11).

Els canvis impacten de manera immediata en el Barça, aprofitant, a més, que el Benfica es parapeta en la seva àrea refugiat en el que considerava un còmode 4-2, segon i ampli avantatge adquirit en el marcador després del 3-1 de la primera meitat. Pedri, el jugador més creatiu d’una nit inestable, teixeix i teixeix passades fins que en dissenya una en vertical per a Lewandowski, que al primer toc obre el camí per a un gris Lamine.

El seu camí queda interromput per la mà esquerra d’Álvaro Carreras, el lateral esquerrà benfiquista, el mateix que l’extrem no va seguir en la jugada de l’1-0 que va desencadenar la tempesta portuguesa. Segon penal, segon llançament per a Lewandowski i sempre al mateix costat, a l’esquerra de Trubin. El primer amb una petita paradinha; el segon, no. Execució perfecta en tots dos. S’inicia la remuntada i la por s’instal·la en el monumental Da Luz de Lisboa.

MÀGIA CANÀRIA, ERIC REMATA (M. 85.56).

Al Benfica aquest gol de Lewandowski, el 4-3, li provoca un efecte devastador. I no només en l’àmbit futbolístic, sinó també en el mental. Bruno Lage fa un doble canvi (Amdouni i Rollheiser), però ja no aconsegueix prendre la pilota al Barça, que acaba el partit amb una aclaparadora possessió del 74%. El nou vestit tàctic es posa bé a l’equip de Flick. Tot i que sembli mentida, la paciència es converteix en una aliada per al Barça. El rellotge vola, el rival es tanca amb un descarat 5-4-1 i Pedri continua tocant la pilota com si res greu estigués passant al seu voltant. Llavors, Fermín va provocar un córner, tret amb tanta celeritat que va sorprendre la ingènua defensa lusitana. Un parell de giravolts màgics de Pedri abans de detectar l’arribada aèria d’Eric Garcia, que es fa invisible entre nou defenses i el porter del Benfica. Irromp, remata de cap i empata.

EL MIRACULÓS PEU ESQUERRE DE TEK (M. 88.45).

Queda un minut i mig perquè acabi el partit amb 4-4. El Barça se n’ha anat tan descaradament a l’atac que s’oblida de guardar el tresor que tenia a les mans. Deu dels seus 11 jugadors són en camp del Benfica permetent un contraatac tan ràpid com senzill. Di María es queda sol. I sol corre des de camp propi fins a arribar a la frontal de l’àrea petita de Szczesny, que ha pres la mesura conservadora. No va a la recerca de Di María per empetitir-li l’espai sinó que prefereix sostenir-se sota els tres pals. La pluja confereix, a més, a la jugada un aire èpic.

En tot just sis segons, transita l’argentí del camp del Barça a la casa de Tek. Quatre tocs previs i en el cinquè xuta amb l’esquerra, tot i que topa, curiosament, també en la punta de la bota esquerra del polonès. I Tek va evitar el 5-4.

RAPHINHA PORTA L’ÈXTASI (M. 90 + 5.08).

Notícies relacionades

El Madrid segella el bitllet per als setzens a ritme de vals

Un cacau amb l’esquerra de Leao acomiada un ineficaç Girona de la Champions

El Barça, com és lògic, s’espanta per aquesta jugada de Di María. I el partit entra en el temps afegit amb 4-4. Llavors, Flick ordena recuperar la línia de quatre defenses, traient Lamine Yamal per fer lloc a Gerard Martín (m. 90 +1.24). Pretenia el tècnic mantenir el tresor, però en una altra prova d’immaduresa el seu equip concedeix una falta lateral que dona l’última oportunitat al Benfica. No sabia, no obstant, que allà hi hauria la seva condemna final.

Després d’una acció polèmica, en la qual els lusitans demanen dos penals, Fermín es treu la pilota de sobre, Ferran Torres dissenya una gran assistència i Raphinha galopa. Sempre amb l’esquerra, com Di Maria, però ell, en una cursa que dura 12 segons i en què fa cinc tocs amb l’esquerra, sí que encerta en la "bogeria" de Lisboa.