Edgar Canet: "Vull seguir disfrutant i somiant com fins ara"

El seu primer Dakar i acaba vuitè. ¿Un somni?

Totalment. Sabia que podia fer-ho bé, però m’he sorprès a mi mateix. Venia del ral·li del Marroc, una carrera que vaig fer bastant bé, i m’havia preparat duríssimament els quatre mesos abans del Dakar. Però quan vaig arribar i vaig veure el nivell que hi havia em vaig adonar de com de difícil que seria. Vam fer molt bona feina. I acabar vuitè aprenent tant va ser espectacular.

Això el va fer anar modificant la seva estratègia etapa rere etapa i sent més conscient del que feia. ¿Com va ser aquest aprenentatge?

Al principi vaig intentar anar amb tot. Crec que anava massa ràpid i em vaig veure forçant de més. Amb el pas de les etapes vaig entendre que sense anar tan al límit les coses també em sortien bé. A l’anar rodant i agafant el ritme de carrera, vaig acabar per trobar el meu punt i adaptar-me.

¿El seu equip el va ajudar a trobar aquest ritme?

Sí, sens dubte. Daniel Sanders era el meu company d’equip i de caravana i ha sigut el guanyador del Dakar. Conviure amb ell i veure com ho gestionava, el seu dia a dia, com preparava les etapes, fins i tot poder fer el seu horari, em va ajudar molt. També tenia a l’equip els germans Benavides, que m’han donat molts consells, i Jordi Viladoms, que és el director de l’equip i ha sigut el meu entrenador, psicòleg i amic. Ell era sempre el primer a saber què em passava.

¿Com de dur és un Dakar mentalment?

Té una càrrega enorme, tant física com mental. Hi ha dies que és més dur mentalment i d’altres físicament. Si fas un bon mix i aprens a compaginar-ho tot, pots fer un bon paper. Però si et descompenses en una de les dues coses, estàs venut.

¿Va treballar aquesta fortalesa mental?

Sí, amb l’ajuda del psicòleg del CAR vaig fer un treball dur d’adaptació i de consciència. He après a estar el més concentrat possible i a recuperar aquest estat quan, per coses de la carrera, em descentrava. És necessari ser conscient en tot moment del que estàs fent per evitar ensurts. A més he acumulat moltes hores de moto, jo sol, per anar adaptant-me.

¿Una de les parts més dures de la moto és la soledat?

Sí. Hi ha moltíssimes hores en què vas sol. No només en les etapes, també en els enllaços. Potser hem fet 4.000 quilòmetres de desert i 4.000 més de carretera en condicions duríssimes. Cada dia a les 3.30 del matí ens llevàvem i havíem de fer un enllaç per carretera fins a l’inici de més de 170 quilòmetres. I després de la carrera el mateix. Són moltíssimes hores en què el cansament pesa.

¿Es pot descansar als càmpings?

Bé, jo sí que he pogut. Arribava cada dia cap a les quatre de la tarda i menjava ràpid per poder fer al més aviat possible el briefing de l’endemà i poder anar a descansar o al fisio. A les set de la tarda ja estàvem descansant perquè l’endemà, a les quatre del matí, tornàvem a estar dempeus. Tenir al darrere equips com Red Bull i KTM et dona l’avantatge de poder descansar més per no haver d’estar pendent de coses que ells et faciliten.

¿Què tal el menjar en sobres?

Això va ser a l’etapa de 48 hores. No tens cap assistència i dorms al mig del desert. A l’arribar et donen una tenda de campanya, un sac de dormir i una ració militar perquè t’espavilis. Et fas el teu foc, et muntes la tenda…

¿I era fàcil?

No [riu]. Em van haver d’ajudar els companys a muntar la tenda perquè em va costar bastant. Per sort va ser només un dels 14 dies de carrera. És una aventura, però descanses més, perquè quan muntes la tenda no tens res més a fer.

¿Amb què es quedaria?

Sens dubte amb l’experiència que he agafat. Ara sé el que és un Dakar i sé que puc estar lluitant amb els pilots de davant. Tinc un plus de motivació per entrenar encara més dur tot aquest any.

El Dakar és un repte que solen assumir pilots amb una carrera més llarga que la seva. ¿Per què ara?

No és habitual, és cert. Acostuma a cridar més l’atenció a la gent que ja ho ha guanyat tot en motocròs o enduro i es retiren d’aquestes competicions. Però jo vaig veure l’oportunitat. Vaig creure que podia fer-ho bé en ral·li raid i m’agradava . Vaig agafar aquest camí.

I ho va fer amb tot. Ha sigut el pilot oficial més jove del Dakar.

De fet, el més jove en acabar-lo amb moto. Fer-ho amb un equip de fàbrica com KTM és un somni.

¿L’ha ajudat a creure més en si mateix?

Exacte. Amb ells he après en un Dakar el que hagués trigat tres anys a aprendre en un altre equip. Des d’estratègia fins a coses com la preparació de motos. El nivell de les motos de l’equip és brutal. Vaig tenir un setting ideat amb els mecànics i enginyers que em va ajudar molt a seguir endavant. Quan em van trucar per dir-me que estava a l’equip va ser de les millors sensacions que he sentit en la meva vida.

I va ser una emoció compartida perquè la seva passió per les motos li ve de família.

Sí, el meu pare sempre ha estat ficat a les motos per hobby. El meu avi matern va competir en motocròs en la seva època i va tenir un taller de motos on vaig créixer. Per ells vaig començar a anar amb moto.

¿Com el van rebre al tornar familiars i amics?

He de reconèixer que els meus amics no són del tot normals, molts són també pilots o esportistes d’elit. Ens entenem molt millor. Quan vaig arribar a l’aeroport em vaig quedar flipant perquè va venir un grup d’uns 15 amics a rebre’m. Els estic molt agraït.

Notícies relacionades

Els patrocinadors de Ducati van prioritzar Márquez

Nou ferits en una baralla d’ultres de la Reial i la Lazio

¿S’ha plantejat què vol fer les pròximes temporades?

Ara vull descansar, agafar-me una setmana. Tinc ganes de celebrar-ho. Però, sens dubte, el que vull fer és seguir disfrutant com fins ara. Entrenar, millorar i continuar somiant.