La dècada prodigiosa

Resulta innecessari enumerar tots els entrenadors, directors generals i esportius (i ja no diguem futbolistes) d’aquests últims deu anys de prodigi perico. Tots els coneixem. Chen compleix nou anys al comandament de la presidència perica, mentre que Dani va estar 14; Collet, quatre; Baró, set; Perelló, quatre més; Meler, dotze... I així fins a arribar a l’insigne Ángel Rodríguez, que va presidir el club els dos primers anys.

Perquè Chen se n’anirà. Potser demà, en dos mesos, o d’aquí a quatre anys. ¿És possible que Chen es perpetuï en el càrrec i el club s’instal·li in aeternum a Segona? Pot ser, perquè en la indústria del futbol tot pot passar, però avui dia ningú sap quan vendrà el club perquè no depèn d’ell, sinó d’una oferta digna, mentre comprova que la seva joguina s’ha quedat sense piles, i no n’hi ha de recanvi; els seus homes de confiança, sense recursos; i ell, sense ganes.

Època adC

Convindrà saber que en l’època adC (abans de Chen) hem participat en 84 temporades: 80 a Primera i 4 a Segona. L’actual era chenista se salda amb nou anys en el futbol professional: set a Primera i 2 a Segona. Compte, que comencem a agafar-li un no-sé-què a la categoria de plata.

Des de l’arribada de Chen el 2015 fins al dia que l’equip (amb Rubi a la banqueta) guanya a la Reial Societat (2-0) i es classifica per a Europa, aquell 18 de maig del 2019, tot atresorava un caire il·lusionant, amb matisos, és clar. Però des de la setmana posterior fins avui, tot s’enfonsa. És impossible defensar un model canviant d’entrenador cada vuit mesos i invertint zero any rere any.

Notícies relacionades

Madison Keys brilla i destrona per sorpresa Sabalenka a Austràlia

La tornada al pedregar de la Lliga

Per tant, només demano que com el futbol és l’únic "negoci" en el qual res és impossible, que no ens convertim en un Racing de Piterman, en un Badalona Futur qualsevol, que s’anomena així però que juga, curiosament, a Premià de Dalt, abans anomenat la UE Costa Brava, i encara abans CF Llagostera, fundada el 1947.

Només demano que no saltem d’amo en amo. ¿I a qui li demano tot això? A Dios le pido, com la cançó de Juanes. Adeu.