El Barça es rabeja amb el València

Era imperativa la victòria del Barça per la perillosa distància que ha guanyat el Madrid (deu punts abans de començar) i per l’avançament de l’Athletic al tercer lloc. Sobretot, a més, perquè els fidels que acudeixen a Montjuïc havien sigut castigats amb tres derrotes seguides en les últimes ascensions de lliga. Ningú es creuria la crisi d’un equip que fa una mitjana de tres gols per partit. Amb set, va anunciar sonorament que ha tornat a la Lliga.

Novetats brillants

Els elegits per Flick es van obstinar a convertir el tècnic en un visionari. Va entrar Frenkie de Jong i als 2.24 minuts rematava sol com a davanter centre a l’àrea valenciana; als 7 era Ferran, una altra de les novetats, qui celebrava el seu primer gol de Lliga des de desembre. Fermín, el tercer afavorit, va oferir una meravellosa assistència a Raphinha per al tercer i va marcar el quart i el cinquè. Només faltava que Eric intervingués en atac, tot i que la seva comesa principal va estar al darrere, estrenant una relació de parella amb Cubarsí.

Agraïda va ser per al Barça la calamitosa entrada del València en el joc. Sense rigor defensiu, sense cap precaució, com si es cregués que a Montjuïc puntua qualsevol –hi havia motius per pensar-ho-, però amb una encomiable fe en els postulats del seu nou entrenador. Encara no els han assimilat en el mes que fa que Carlos Corberán va aterrar a Mestalla.

L’equip de València va sortir a jugar de tu a tu i va quedar completament esquilat amb tres gols en un quart d’hora que haurien fet història si no fos perquè el València i l’Athletic, en les seves versions de l’any 2008, van rebre tres gols en els mateixos 15 minuts. De les versions del Barça de Messi, compte. Els gols van augmentar a quatre al minut 24, amb el georgià Mamardashvili –elevat a l’estrellat en la formidable Eurocopa que va fer– sense parar ni una pilota. Sí que ho va fer després.

Els seus companys el van deixar en pilotes, afusellats cada vegada que van rematar els blaugrana, reivindicatius, ansiosos, potser responsabilitzats per tapar l’absència del golejador principal. Cada vegada que falta Lewandowksi s’observa una voracitat gairebé inexplicable dels altres a convertir l’absència del més veterà en terapèutica.

Hi va haver cinc canvis. Falta per citar el cinquè. Per fi va esfullar Flick la margarida de les seves preferències en la porteria: va apostar per Szczesny per primera vegada en la Lliga. Fins ara li havia donat partits en les altres tres competicions perquè no es rovellés a la banqueta després d’haver sigut reclutat urgentment a l’octubre.

Contra qui pugui pensar que Flick renovava el vot de confiança a Tek pels seus errors a Lisboa, tot i que un encert catapultés l’equip a la victòria, el tècnic va adduir a DAZN que amb ell no s’havia perdut.

Flick tria Szczesny

Notícies relacionades

Els 101 gols de la màquina de Flick

El Barça segella una victòria in extremis davant un combatiu UCAM Múrcia

I l’hàbit de guanyar amb ell es va perpetuar. Iguak¡l que Szczesny va tornar a cometre un penal per segon partit consecutiu. El de Lisboa va pujar al marcador; el d’ahir a la nit el va anul·lar la revisió del VAR per una falta anterior de Gayà a Kounde que va deixar sense càstig la sortida del porter als peus d’Hugo Duro. Va arribar tard a l’encreuament. Com dimarts. Com a l’Aràbia, davant l’aparició de Mbappé.

Aquell penal invalidat arribava amb el 4-0, amb el Barça ja relaxat. L’equip es va reactivar després del descans, esperonat per l’entrenador. Va mantenir el ritme de joc, però no el de la creació d’oportunitats. El València no era el mateix. Ferit per l’orgull, llavors va apel·lar al rigor que evités el dessagnament. Lamine Yamal era el més ansiós. Podrà rescabalar-se d’aquí deu dies en la Copa. A Lewandowski li va resultar més fàcil. Va sortir tard, però va ser puntual.