El Barça s’emporta la Supercopa amb nova victòria sobre el Madrid

El Barça es va passar la primera part remant. Es va trobar un Madrid ben plantat i la lliçó apresa, però les blaugrana van unir talent i constància. Es van moure amb transicions ràpides fins que van aconseguir dominar amb més comoditat per jugar amb pausa en camp rival. Per la banda dreta, amb Ona Batlle i Graham Hansen, va ser per on van poder construir amb solidesa.

La noruega és la jugadora que tot entrenador voldria tenir. És única. El conjunt de Toril va intentar contenir-la, però és impossible barrar-li el pas. Graham veu el futbol més ràpid que la resta i pren decisions a una velocitat que Olga Carmona no va ser capaç d’intuir. Sempre un pas per davant, amb un toc hàbil i diferencial. No hi ha ningú com ella. Assisteix, remou línies i desborda. I marca.

Caroline Graham Hansen va aprofitar un rebuig de la defensa blanca sobre la frontal de l’àrea, es va colar en el rectangle, es va acomodar la pilota al peu dret i va xutar a prop del pal, davant el desconcert de Misa Rodríguez a la porteria. Alexia va somriure. S’abraçava amb Pina i Aitana. Començaven a sotmetre el Madrid. Començava la festa.

Esplendor blaugrana

El Madrid va sortir en tromba cap a la porteria de Cata Coll com a resposta. Es va regirar bé l’equip de Toril, que va posar en compromís les de Pere Romeu, però niamb això en van tenir prou. Quan millor estaven les madridistes, el Barça va girar la truita. Ona Batlle va centrar a la línia de calç i Ewa Pajor només va haver d’empènyer la pilota amb subtilesa perquè entrés a la porteria. Allà va començar l’enfonsament del conjunt de Toril, que no va poder posar més excuses externes. Ho va intentar, però entre els dos encara hi ha molta distància.

El que fa gran aquest Barça no és només el talent que engloba el vestidor, sinó com s’associa. Lluny de la individualitat, es construeixen com un grup coral. Les sinergies, que es fan amb temps i no amb diners, són el resultat d’un equip amb un objectiu clar. Les noves incorporacions arriben i s’hi adapten, es mimetitzen amb la manera de jugar. Ewa Pajor va arribar amb bon peu i com a solució a Barcelona. Es retrobava amb amigues i resolia el problema de la falta de davantera centre al Barça. Lluny de posicionar-se com l’única referència per a l’equip, es va integrar a un sistema on tot suma. La seva connexió amb Graham Hansen ho demostra.

Amb elles, el ritme és vertiginós. Se’ls acuden idees i accions impossibles que des de fora són inimaginables. Ho fan ballant com volen sobre la gespa i també en jugades a pilota aturada. D’un córner, el Barça va treure el tercer gol. Va servir la noruega al primer pal. Va sorprendre les jugadores del Madrid, però no Pajor, que ho sabia, i va pentinar la pilota fins dirigir-la a prop del segon pal. Misa contemplava la celebració amb enveja i preocupació.

Notícies relacionades

Els 101 gols de la màquina de Flick

El Barça es rabeja amb el València

I si el domini blaugrana s’ha convertit en una rutina en els clàssics, que Patri Guijarro faci de les seves, també. La pivot blaugrana té fixació per la frontal de l’àrea. A més del centre del camp, on reparteix futbol a tot arreu, la mallorquina està contenta en el filferro del rectangle rival. Una guijarrada. Si és que fins i tot porta el seu nom. I el Madrid ho sabia, però no per això va aconseguir privar-la del seu golàs. Va rebentar la pilota i la va colar per l’angle. D’escàndol, per variar.

El Barça havia de tancar la golejada que el coronava com a supercampió. I, si parlem de corona, parlem d’Alexia Putellas. Va ser la reina que, de cap, va firmar la maneta i va entronitzar el Barça com a campió. Es va emportar el primer títol de la temporada el conjunt de Pere Romeu, que inicia la seva etapa per repetir la fita de l’any passat de la millor manera possible. Títol en mà i arrasant l’equip blanc. "Sempre és divertit guanyar al Reial Madrid", va dir, somrient, Hansen.