Un Barça de rècords golejadors

El Madrid de la galàxia 3.0 ha aconseguit 87 gols en els 33 partits que ha disputat, el Bayern de Múnic 83 en 29 i el Liverpool, que lidera la Champions i la Premier, 83 gols en 34 partits.

Set per segona vegada

El Barça es va apuntar set dianes per segona vegada sense presentar el seu millor equip. Gavi i Lewandowski estaven asseguts a la banqueta, i Pedri ho va veure des del sofà afectat d’una gastroenteritis. Abans del València, va ser el Valladolid el visitant centrifugat per la maquinària blaugrana l’últim dia d’agost. Són els dos últims de la taula, tot cal dir-ho.

"Un partit perfecte", va reconèixer Flick, i va repetir Fermín, que també van recórrer a un però per atenuar la felicitat completa. No en va trobar cap de concret el del planter, autor de dos gols i dues assistències, i sí l’entrenador. Amb el 5-0 en el descans, va demanar als seus nois que preservessin el zero de la porteria per defensar la controvertida decisió d’alinear Wojciech Szczesny a la Lliga desallotjant Iñaki Peña del marc.

En més de la meitat de partits (18 de 32) el Barça ha marcat tres gols o més. Però aquesta exuberància golejadora –de nou es requereix l’ús de la conjunció adversativa– no ha sigut suficient perquè l’equip lideri les dues principals competicions.

Dos partits a zero

La irregularitat d’aquest equip ciclotímic a Espanya l’ha relegat del cim que va trepitjar a l’octubre. En dos partits es va quedar sense moure el zero. De la mateixa manera que ha aconseguit sumar set gols dues vegades i cinc gols en vuit ocasions, ha sigut incapaç de marcar-ne un a la Reial Societat i al Leganés.

A Europa només va punxar a Mònaco, i es dona per acceptada que aquella derrota va quedar justificada per l’expulsió d’Eric en el minut 10. En els altres sis partits, n’ha marcat tres com a mínim a cada rival; entre ells, per citar el més impressionant, el 4-1 al Bayern de Múnic, si és que no impressionen els cinc a l’Estrella Roja (2-5) i al Benfica (4-5). L’Atalanta tanca demà la lligueta.

Els calbots al Madrid

Ni el més entusiasta dels seguidors de Flick, amb Joan Laporta al capdavant, podia imaginar que el mateix equip que tenia Xavi, amb els becaris que ell va consagrar i les incorporacions de Pau Víctor i Dani Olmo, arribaria a aquestes cotes golejadores. Acompanyades d’un títol, sense haver-ne perdut cap, i una decent tercera posició a la taula, inquietant davant el potencial que atresora el Madrid, esperançadora davant els calbots que ha clavat al seu màxim rival en el cara a cara: 0-4 en el Bernabéu, 2-5 a la final de la Supercopa de l’Aràbia Saudita. Pau Víctor és suplent i Dani Olmo només ha participat en 18 partits dels 32: s’ha perdut vuit cites per lesió i quatre per no estar inscrits.

Aquest Barça dels 101 gols està a sis d’igualar els 107 de la temporada passada, quan falten 15 jornades de Lliga, un de Copa (els quarts amb el València el 6 de febrer) i tres de Champions: el de l’Atalanta i els dos de vuitens.

36 gols més

Notícies relacionades

De resar pel Camp Nou a la rocambolesca opció del Johan

Iberdrola premia el foment de l’esport femení

Vencedor en la comparació amb els altres competidors, la progressió de l’equip s’observa abismal respecte a les anteriors versions barcelonistes. L’any passat el Barça havia anotat 65 gols en 32 partits (36 gols menys) i 69 en l’anterior, quan l’equip es va proclamar campió de Lliga.

Lewandowski ha celebrat el doble de gols a la Lliga que en el curs anterior (de 8 a 17) i torna a liderar el Pitxitxi. No obstant, el salt mortal l’han protagonitzat els altres. Raphinha s’està afartant com mai: ha quadruplicat la seva producció de 3 a 12 gols a la Lliga, i 11 més en les altres competicions. Lamine Yamal ha pujat d’un a cinc.