Un clàssic sense seu: de resar per les obres del Camp Nou a la rocambolesca opció del Johan

Hi ha algun directiu de l’actual junta de Joan Laporta que assumeix que només els queda creuar els dits i confiar que Limak, la constructora responsable de la construcció de l’Spotify Camp Nou, compleixi aquesta vegada sí amb els terminis i el primer equip del Barça pugui tornar a casa seva per jugar els partits del mes de maig (el clàssic Barça-Madrid del cap de setmana del 10-11, el partit de Lliga contra el Vila-real del 17-18 i una hipotètica semifinal de la Champions els dies 29 i 30 d’abril o 6 i 7 de maig). Passa, no obstant, que tot i que aquest sigui el discurs que s’hagi de transmetre per donar una mica de calma a la massa social, els «imponderables» als quals sempre es refereixen tant el president blaugrana com la vicepresidenta Elena Fort fan d’allò més difícil que l’estadi pugui estar a punt, i amb tots els permisos en regla, per ser obert.

És llavors quan a la cúpula de poder del Barcelona es llancen tota mena d’idees amb més o menys sentit, algunes fins i tot del tot inviables, per poder escapolir-se de l’últim gran problema a què s’enfronta la junta blaugrana. El Barça va demanar a l’Ajuntament de Barcelona, a través de BSM, poder estendre l’ús de l’Estadi Olímpic Lluís Companys fins al 23 d’abril. A partir d’aquí, les promotores musicals podrien complir amb els seus plans de concerts per al mes de maig a Montjuïc, amb els Rolling Stones esperant a poder confirmar que poden portar la seva gira mundial a Barcelona. En qualsevol cas, i veient els problemes del Barça amb el clàssic, la porta de Montjuïc no està completament tancada. Tot i que no quedaria més remei que portar al límit la negociació tant amb BLM com amb els intermediaris musicals perquè el Barça pogués tancar la temporada al Lluís Companys.

Una vella idea

Però les urgències són tals que Joan Laporta també té al cap una vella idea en què ja va pensar abans que comencessin les obres del Camp Nou i quan encara no estava decidit que el club escollís l’exili de Montjuïc. Es tracta de l’estadi Johan Cruyff de Sant Joan Despí, tal com va avançar dimecres Catalunya Ràdio. La seva capacitat és de tot just 6.000 espectadors, així que tot passaria per aixecar grades supletòries –cosa que també requeriria permisos de seguretat més que complexos, i que en cap cas acceptaria la UEFA per jugar unes semifinals de Champions– per arribar a una capacitat de 17.000 espectadors, que és just el nombre de socis amb abonament per a Montjuïc.

Notícies relacionades

De resar pel Camp Nou a la rocambolesca opció del Johan

Iberdrola premia el foment de l’esport femení

D’això a l’Ajuntament de Sant Joan Despí no en saben res. Tot i que la seva alcaldessa, Belén García, ja va ser explícita l’octubre del 2021 en una entrevista al ‘Tu Diràs’ de RAC1, rebutjant la possibilitat d’ampliacions artificials de l’estadi (aleshores, Laporta va parlar fins i tot d’ampliar-lo a 50.000 persones). Sobretot per una qüestió de mobilitat, sense que els accessos estiguin gens preparats per acollir tal volum de persones. Fins i tot l’alcaldessa va parlar llavors de la incompatibilitat amb les obres de soterrament de la via del tren de Sant Feliu.

Lloguers

Arribats a aquest punt, continua sense descartar-se l’opció de buscar un altre estadi per llogar. A Catalunya, no es contempla sol·licitar un lloguer a l’Espanyol. Una opció seria Montilivi, tot i que el Girona juga a casa contra el Vila-real el mateix cap de setmana del clàssic. La Cartuja sevillana de la Federació Espanyola de Futbol, seu estable de la final de la Copa del Rei, podria ser també valorada. Igualment complex seria traslladar el Barça-Madrid fora de les fronteres espanyoles (tot i que és l’alternativa més atractiva en l'aspecte econòmic), perquè requeriria, una altra vegada, de permisos per part de LaLiga, la Federació, l’Associació de Futbolistes Espanyols, la UEFA i la FIFA. A Miami, somni prohibit i incomplert de Javier Tebas per traslladar partits de la Lliga espanyola, es corre, per cert, el GP de Fórmula 1 el cap de setmana del 2 al 4 de maig. És a dir, una setmana abans d’un clàssic encara sense seu.