Laia Sanz: "Si algú em posa en dubte per quedar fora del Dakar, té un problema"

Han passat uns dies ja. En perspectiva, ¿com recorda la retirada del Dakar?

Va ser un pal. Els primers dies van ser molt difícils. Recordo la primera nit, que no vaig poder ni dormir. Fas l’esforç d’acabar l’etapa, d’arreglar el cotxe. L’equip va dir que es podia arreglar tot. El cotxe mecànicament estava molt bé, era més un tema de fibres i el vidre. I va venir la FIA i ens va dir que no ens deixaven sortir. No vaig poder dormir. El matí següent, quan tots sortien, era una sensació molt rara. Era la primera vegada que em passava.

¿Amb el temps es veu diferent?

Quan vaig tornar a casa, els primers dies també van anar malament. Ara he agafat una mica de perspectiva i ho he assumit, però va ser dur. Pensava: "Havia de ser allà». Ja estic més animada i preparant el següent Dakar.

¿Com va viure el moment de l’accident al volant?

És que gairebé ni l’anomenaria accident. Vam fer una croqueta suau. Si fins i tot em va donar temps de pensar: "No, no, no, no». Va ser com a a càmera lenta. Vam estar un moment a dues rodes i al final vam bolcar. Anàvem molt lents. Ens estàvem prenent l’etapa amb calma perquè no teníem tauleta i se’ns havia trencat el canvi. Sense córrer, vaja. Estàvem envoltats de pols perquè ens acabava de passar un pilot i no vam veure una pedra.

Quan va sortir del cotxe, ¿què va pensar?

Primer, que era un problema. Vam mirar si podíem seguir. Molt mal rotllo. Era la primera etapa i cap al final. Vam girar el cotxe i vam veure que mecànicament podíem solucionar-ho, i vam poder acabar l’etapa. Et venen moltes coses a la ment. Amb tot l’esforç fet... I aquest any, a més, que m’havia costat especialment estar en la línia de sortida, que et passi això... És com... ¿Què més? Però són coses que passen en aquesta competició. Als millors del Dakar també els passa.

Quan va arribar al bivac, ¿què li van dir els mecànics?

Que hi havia feina aquella nit per al cotxe. Vam començar a mirar-lo amb ells i llavors va venir la FIA. Va venir el primer comissari i ens va dir que no podíem sortir. Després va venir un segon, que era el seu cap, i llavors se’l va començar a mirar molt. Allà vaig tenir esperances. Que no digués res era bo, perquè ells són dels que directament diuen que no. Va estar més de mitja hora i hi va haver un moment en què va estar a punt de dir que sí. Però finalment ens van dir que no, però que li donéssim mitja hora que s’ho havia d’acabar de pensar. Me’n vaig anar al motorhome, però no em vaig fer il·lusions. I finalment va ser que no.

Es va haver de quedar uns dies a l’Aràbia Saudita fins a tornar a casa.

Vaig intentar tornar al més aviat possible, perquè allà no tenia res a fer. Si m’arribo a quedar fora el desè dia, segurament m’hauria quedat. Però quedant-me fora així, era molt dur ser allà. No hi havia vols de tornada fins a 4 o 5 dies després. M’hi vaig posar i vaig trobar un vol des de Jidda. Em va portar Gerini amb el motorhome, perquè no hi havia manera d’arribar i vam fer 600 quilòmetres. I me’n vaig anar. El vol de tornada va ser un dels més durs que he tingut en l’aspecte mental.

¿Què li va passar pel cap?

És un moment en què estàs en bucle. Ara ja he assumit que no puc fer res. Per aquests dos mil·límetres segur que alguna vegada m’he salvat d’accidents greus amb moto. No se li han de donar voltes.

Ja està preparant el Dakar del 2026. ¿Com s’encara després d’aquesta decepció?

Hi ha més ganes. Els primers dies sí que estava una mica més desanimada, però ara tinc moltes ganes d’anar bé i de buscar la manera d’anar-hi en condicions. Vull trobar més mitjans. Aquest any no vaig poder provar el cotxe abans. Vam fer un bon pròleg i crec que hauríem fet un bon Dakar. Però com més preparat vas, millor pel que fa a projecte. Vull fer un pas endavant.

¿Fa por que se la posi en dubte com a pilot pel que ha passat aquesta edició?

Tenia tot el dret de quedar-me fora d’un ral·li Dakar. Hi ha pilots que tenen aquesta pressió, que només han acabat la meitat dels que han corregut. Però si algú em qüestiona per això, és que té un problema. Amb això estic molt tranquil·la. Òbviament, no ajuda que això et passi per al següent procés. Això havia de passar tard o d’hora. Així que, insisteixo, si algú pensa d’aquesta manera, és que té un problema.

Notícies relacionades

De resar pel Camp Nou a la rocambolesca opció del Johan

Iberdrola premia el foment de l’esport femení

Vostè ha acabat 14 dels 15 Dakars que ha disputat. Pocs pilots tenen aquests números.

I els hem acabat a bon nivell. Fins i tot en aquesta edició vam acabar l’etapa. Hi ha gent que hauria bolcat i se n’hauria anat a casa. Nosaltres vam acabar l’etapa. Òbviament, és culpa meva haver-me menjat la pedra i la pols. Va ser molt mala sort. Però tot i així vam acabar l’etapa. Tinc la consciència molt tranquil·la. Em mereixo un crèdit. Els he acabat tots. Ara em fa valorar-ho encara més ja que veus com de fàcil que és quedar-se fora d’un Dakar.