El City ressorgeix de la tragèdia i podria creuar-se amb el Madrid

Un gol del Barça, que hauria sigut el 3-2, hauria alleujat el camí del Madrid en els dos pròxims encreuaments de la Champions. Però el tercer gol no va arribar, de manera que l’equip blanc podria haver de jugar un parell de partits diabòlics en el pitjor dels casos, enfrontant-se amb el Manchester City en el play-off intermedi i després, en els vuitens de final, contra l’Atlètic de Madrid.

VELLS CONEGUTS EN EL CAMÍ DEL BARÇA.

L’equip de Flick se salva, al ser segon de la fase de grups, del play-off i espera ara enemic als vuitens de final. Hi ha tres equips francesos, dos dels quals són vells coneguts del Barça. Va perdre contra el Mònaco en la primera jornada, però després va guanyar amb contundència al Brest. I el tercer club del país veí és l’emergent París SG de Luis Enrique, que ha recobrat les seves millors sensacions, basat en el talent ofensiu de Dembélé. Un equip que s’ha acostumat a viure ja sense Mbappé i que se sent amb l’energia que no va tenir en l’inici d’aquest nou format.

L’altre quart i últim possible rival seria el Benfica, a qui també va guanyar el conjunt blaugrana en aquell esbojarrat partit de l’Estadi Da Luz de Lisboa (4-5). I en cas que no li toqués el PSG, el seu camí a vuitens i també després als quarts de final seria molt més assequible per als blaugrana, perquè podrien enfrontar-se a Aston Villa, Lilla, Atalanta, Bruges, Dortmund o Sporting de Portugal.

CITY, CELTIC, LEVERKUSEN O ATLÈTIC, ENEMICS PER AL MADRID.

Al Madrid, després de la seva irregular primera fase de la Champions, li tocarà defensar la seva corona en un play-off que no es pensava que jugaria. Ni tan sols per la seva condició d’actual amo del títol, però Celtic o Manchester City són els possibles rivals que li tocaran en el sorteig de divendres després que l’equip d’Ancelotti no tingués el control del que considera com la seva veritable competició. En cas de superar la primera frontera, podria topar amb el Bayer Leverkusen de Xabi Alonso o l’Atlètic del Cholo Simeone, dos partits plens de morbo i tensió. Pel passat –un derbi madrileny és sempre complicat– i pel futur, qui sap si el tècnic basc acabarà sent algun dia el successor d’Ancelotti en la banqueta blanca.

BAYERN MúNIC, CITY, CELTIC O MADRID EN EL CAMÍ DE SIMEONE.

No ho tindrà fàcil, l’Atlètic, que va acabar cinquè després de sumar 18 punts. No serà gens senzill per al conjunt de Simeone, que espera rival per als vuitens de final. Un enemic molt dur si és el Madrid d’Ancelotti. Igual de dur si és el Bayern Múnic de Kompany. O igual de dur que pot ser el Manchester City de Guardiola, que ha entrat plorant entre els 24 millors equips d’Europa. Potser el Celtic queda com a única via senzilla. Però el conjunt del Cholo té tres gegants per davant que posaran a prova la seva fiabilitat a Europa.

DEMBÉLÉ ALLEUJA LUIS ENRIQUE I IMPULSA EL PSG.

Barcola i Dembélé, amb tres gols en menys d’una hora, tranquil·litzen Luis Enrique. Després d’una fase de grups plena de problemes i inconvenients, el PSG ha reaccionat amb dues victòries decisives. El triomf sobre el City li va obrir el camí a colar-se almenys entre els 24 millors. Va apel·lar Luis Enrique al talent dels seus dos davanters per liquidar l’Stuttgart en poc més de mitja hora. Primer va ser Barcola i després Dembélé, que va anotar dos gols en menys de 20 minuts.

El poder d’aquest atac va intimidar el conjunt alemany, que va claudicar sense la necessitat d’arribar ni tan sols al descans. I Luis Enrique, gràcies a Ousmane, va viure un final molt més tranquil del que es podia imaginar fa un parell de setmanes.

DIGNE COMIAT DEL GIRONA DE L’ARISTOCRÀCIA.

Va perdre a casa seva. Va perdre amb grandesa contra l’Arsenal, un dels vuit millors equips d’Europa. I el VAR va voler privar Stuani del gol que tant va somiar durant anys de travessia per les carreteres secundàries del futbol fins que va guiar el Girona cap a la Champions. ¡Quasi res! I va començar l’equip de Míchel guanyant aquell partit gràcies al gol de Danjuma (m. 28). Però l’equip d’Arteta va reaccionar amb energia abans que s’acabés la primera meitat amb dos gols, el de Jorginho, de penal (m. 38), i el Nwaneri (m. 42). Montilivi encara creia en la possibilitat de l’empat després que Pau López parés fins i tot un penal. I el gol de Stuani no va servir per a res.

I SAVINHO HO VA CANVIAR TOT.

El City es trobava del tot arraconat, a punt de caure pel precipici. En el descans perdia, a casa seva, per 0-1 contra el Bruges, que hauria significat la tragèdia per a l’equip de Pep Guardiola. Tot va canviar a la segona meitat amb una remuntada que va portar la firma ideològica de Savinho, que va aparèixer en el descans per aconseguir reflotar un equip desorientat, castigat pels errors defensius, que van estar a punt de portar-lo a la perdició.

Acabada la primera meitat a l’Etihad Stadium de Manchester. Era un exercici d’impotència de l’equip de Guardiola. Tenia, o això es pensava, el control del partit. I, per descomptat, de la pilota. Però en l’últim moment, després d’una pèrdua innocent al balcó de l’àrea del Bruges, va arribar una jugada que va retratar el City perquè va simbolitzar tots els seus defectes, els que l’han portat a viure la seva pitjor època des que va arribar el tècnic català, fa gairebé una dècada.

Un ràpid i alhora senzill contraatac del Bruges, conduït per Ferran Jutglà, l’exjugador del Barcelona, va acabar amb el 0-1. Ningú va saber descodificar la carrera de l’exdavanter blaugrana, que es va plantar a l’àrea d’Ederson amb tota la calma del món per aixecar la mirada i descobrir l’arribada d’Onyedika.

Aquell gol va silenciar l’Etihad i va deixar sense respostes l’equip anglès. Un cop arribat el final de la primera meitat, Guardiola va entrar al vestidor i va ordenar el primer canvi. Era tot un missatge. Va treure Gündogan i va col·locar Savinho per dinamitzar l’equip, ensopit i sense nord. La resposta va ser gairebé immediata, perquè va generar més en els 10 minuts inicials de la segona meitat que en els 45 anteriors. Stones va tenir una bona ocasió però no va encertar, a diferència de Kovacic, un xut d’esperança a un City que havia entrat en un període depressiu.

El partit va entrar en un territori estressant. Qualsevol error citizen li costaria una tragèdia esportiva al quedar fora dels millors equips d’Europa. No dels vuit primers, sinó dels 24, una pressió que delatava la dimensió de la tensió que ofegava el conjunt de Guardiola. El gol de Kovacic va provocar la reacció del City, guiada per aquest jove brasiler, decisiu en l’acció del 2-1, autogol del Bruges, i autor del 3-1, i Guardiola fent puntades de peu a una nevera mòbil.

BAYERN O MADRID, RIVALS DEL CITY.

Va passar el City patint al seu estadi. Però en el seu accés al play-off ha portat també la seva condemna, perquè divendres ja sap que tindrà un rival molt potent. Sigui el Bayern o el Madrid, dos dels equips més premiats d’aquest torneig, condició que eleva encara més la dificultat per a l’irregular equip de Guardiola.

EL LIVERPOOL ÉS EL MILLOR.

Va perdre en l’últim partit, però l’empat del Barça a casaseva contra l’Atalanta el va mantenir en un lloc tan privilegiat, col·locat com el millor equip d’Europa. La caiguda del conjunt de Slot va arribar perquè el tècnic va apostar per un onze irreconeixible, ple de joves del planter i suplents.

SORTEIG, DEMÀ: UN BARÇA-MADRID NOMÉS SORTIRIA EN SEMIFINALS.

Notícies relacionades

El Barça demana seguir a Montjuïc fins al 20 de maig i jugar el clàssic contra el Madrid allà

Jon Maravilla, el patinador que es va salvar de l’accident d’avió de Washington perquè no van deixar embarcar el seu gos

El nou format de la Champions viurà demà el seu segon sorteig. Al ser una lliga de 36 equips, tan sols es va activar un ordinador per determinar contra qui jugava cada equip coneixent els seus set rivals. Ara, en canvi, se sabrà primer el play-off i els possibles aparellaments en els vuitens de final, on esperen torn Liverpool (primer), Barça (segon), Arsenal (tercer), Inter (quart), Atlètic (cinquè), Bayer Leverkusen (sisè), Lilla (setè) i Aston Villa (vuitè i últim, que delimitava la frontera).

Així les coses, no hi hauria un possible Barça-Madrid fins que arribessin les semifinals.