"Dir adeu a casa és perfecte"

Fa més de 20 anys que competeix en trial al màxim nivell, és campió del món i el desenvolupament d’aquest esport no es podria entendre sense la seva figura, però el primer record que té Adam Raga (Ulldecona, 1982) sobre una moto es remunta a més de 40 anys enrere. "Devia tenir dos anys. Tinc una imatge gravada en què soc sobre el dipòsit de la Bultaco Sherpa del meu pare. Em deixava donar gas", rememora el veterà pilot, que aquest cap de setmana després de competir en el Trial Indoor de Barcelona penjarà la granota.

Compta en el seu historial sis títols mundials i vuit títols nacionals, així com un palmarès que suma més de 350 podis en la màxima categoria del Mundial, i un màxim històric de participacions, un total de 23 des de la seva creació el 1978, en l’esdeveniment de Barcelona, en el qual aquest cap de setmana posarà fi als seus 27 anys de trajectòria professional. "Dir adeu a Barcelona, a casa, és un final perfecte", va remarcar el pilot a EL PERIÓDICO dimecres durant la presentació de l’esdeveniment.

"A Barcelona vaig aconseguir la meva primera victòria. El 2001 vaig ser aquí veient els meus ídols, i tan sols un any després en el meu debut, el 2002, els vaig guanyar", recorda emocionat. "Va ser un somni fet realitat. Mai ho hauria pogut imaginar. Aquest record no se m’esborrarà mai", assegura. Han passat més de 20 anys i els triomfs no han deixat de succeir-se.

Dedicar temps a altres coses

"El trial per a mi ha sigut la meva vida. Des que era petit a casa es va viure aquest esport amb bogeria. Va passar de ser el meu hobby i passió a ser la meva feina, però no va deixar mai de ser una passió", afirma el pilot, que augura que mai es desvincularà del tot d’aquest món. "Em ve de gust dedicar temps a altres coses, a la família... Però seguiré en el trial amb la meva escola de pilots i contribuint en tot el que estigui a les meves mans per promocionar aquest esport".

Raga va muntar una escola de pilots fa anys en la qual acompanya joves promeses en el seu entrenament i desenvolupament en el trial, i ha optat per no desvincular-se de Sherco, la marca francesa que l’ha recolzat aquests últims anys de competició, per a la qual continuarà aportant el seu coneixement en el desenvolupament de productes. Els seus inicis els recorda amb carinyo i agraïment. "Soc d’Ulldecona però competia sempre a Barcelona i els meus pares s’aixecaven a les 4 o les 5 el dia de cursa per portar-me a competir", rememora. El sis vegades campió mundial va començar a rodar sobre una moto de trial gairebé al mateix temps que feia els primers passos, amb poc menys de tres anys. "Sé que va ser un gran esforç per a ells. I que sense la seva ajuda ni la de la gent meravellosa que m’he anat trobant en la meva carrera, no hauria sigut el mateix", afirma.

L’ombra del gran rival

Notícies relacionades

El Barça cedeix en l’últim sospir contra un Baskonia més encertat

El Barça acorda amb el Chelsea el traspàs de Keira Walsh

Malgrat que els seus títols parlen per si sols, la figura de Raga apareix en moltes ocasions indiscutiblement lligada a la de Toni Bou. "A mi m’és igual que em comparin amb el Toni. De vegades m’han dit: ‘Tens sis campionats del món, que en qualsevol esport o disciplina seria una cosa excepcional, però comparat amb el Toni, que en té 36, no són tants’", explica el pilot, que apunta que sens dubte, més enllà dels títols i comparacions, ell s’enorgulleix de la seva constància. "Una de les coses que més valoro de la meva carrera esportiva són els 27 anys que porto competint al màxim nivell, gairebé sempre al podi. Això és una cosa molt difícil, i fins i tot ho he aconseguit en anys que m’he lesionat. Els títols són importants, és clar que sí, però també portar tants anys aquí".

Malgrat la patent competitivitat entre els dos, Raga afirma que la relació amb Bou en tots aquests anys de competició no ha sigut dolenta. "Hem tingut les nostres picabaralles, però sempre hem tingut molt bona relació, de molt respecte. Amb altres rivals com Dougie Lampkin o Takahisa Fujinami sí que vaig tenir molta més rivalitat i va ser més dura. Amb el Toni vam firmar una espècie de pacte que guanyi el millor però sense caure en jocs bruts, que de vegades n’hi ha", sentencia.