Gols del sud amb el mirall de Torres

Li faltaven 4 dies per fer 6 anys quan Roberto Fernández (Puente Genil, 3/7/2002) es va quedar enamorat per sempre del seu gran ídol. Fernando Torres batia l’alemany Jens Lehmann al minut 33 de la final de l’Eurocopa 2008 a Viena i firmava l’èxit d’aquella fantàstica selecció espanyola dirigida per Luis Aragonés.

En aquest torneig es va gestar l’admiració de l’actual davanter de l’Espanyol per el Niño, el mirall en què s’ha fixat sempre. Amb 22 anys, el punta cordovès és l’esperança d’un equip necessitat de gols per evitar el tercer descens a Segona en cinc anys. Aquest dissabte espera la prova més exigent: el Reial Madrid, el líder de la Lliga, visita l’RCDE Stadium.

Torres va ser la gran referència d’Atlètic de Madrid en el seu moment abans d’anar-se’n al Liverpool. I precisament el club matalasser va tenir a l’agenda Roberto abans de firmar per l’Sporting de Braga, que va pagar 1,8 milions d’euros al Màlaga. L’ariet, d’1,87 d’alçada, venia d’enlluernar en una temporada segellada amb el polèmic ascens contra el Nàstic després d’un partit del qual encara es parlarà molt temps. El davanter andalús ja va ser clau en les semifinals d’aquell play-off contra el Celta Fortuna (va marcar tres gols) i va firmar un doblet contra el quadre català en l’anada de la final (2-1). L’èxit malagueny se certificaria en la convulsa tornada a Tarragona.

Xerrada amb Manolo

Roberto va acabar aquell curs amb 20 gols i 5 assistències a les ordres de Sergio Pellicer. Des d’aleshores ja figurava a l’agenda del director esportiu Fran Garagarza. Finalment se’n va anar a Portugal i va arribar a ser internacional sub 21 el 15 d’octubre passat en una estrena en què també va marcar contra Malta a Algesires. La falta de protagonisme a la Lliga lusitana va tornar a animar el director esportiu periquito, a la recerca d’un fitxatge que també pretenien el Leganés i el Getafe, dos rivals directes per la permanència.

Amb l’Espanyol li ha arribat l’oportunitat de l’estrena a Primera gràcies a una cessió amb opció de compra de 10 milions. En la seva primera aparició va firmar el gol de la victòria a casa contra el Valladolid quan encara no feia 10 minuts que era a la gespa. Ni tan sols en els seus partits de la Play s’hauria imaginat un debut tan afortunat. Amb el 2 a l’esquena (només quedava lliure aquest número i el 21 de Dani Jarque, que va descartar per respecte a la figura de l’etern capità), Roberto va celebrar aquest gol com ho feia Toquero a l’Athletic, també amb aquest dorsal tan estrany per a un davanter. Des de l’àrea esportiva valoren la seva ràpida adaptació, les ganes de venir a l’Espanyol demostrades des del primer moment i el fet de ser un perfil diferent del de Veliz. Roberto és considerat un punta versàtil i complet, que finalitza amb les dues cames i amb molta fam de gol. Manolo també va parlar amb el futbolista i va avalar el fitxatge.

Còrdova, Sevilla, Màlaga

La presència en la màxima categoria culmina un viatge que va començar a Puente Genil, situat al mig d’Andalusia, a 69 quilòmetres de Còrdova, 110 de Màlaga, 120 de Sevilla i 150 de Granada. El davanter va passar per tres d’aquests planters (només li va faltar la granadina)i va destacar especialment a La Rosaleda, sense oblidar el pas pel filial del Barça, amb el qual va marcar 7 gols a Primera RFEF.

Notícies relacionades

"Dir adeu a casa és perfecte"

El Barça cedeix en l’últim sospir contra un Baskonia més encertat

En aquell equip dirigit per Rafa Márquez va coincidir amb jugadors com Marc Casadó, Arnau Tenas, Estanis Pedrola, Marc Guiu i un joveníssim Lamine Yamal, que va disputar el desgraciat play-off d’ascens del 2023 contra el Madrid Castella de Raúl González.

A l’Espanyol s’ha avingut molt amb Puado, el seu company de l’atac, amb qui ha d’obrar el gairebé miracle de continuar a Primera. Gols del sud i gols de Barcelona per aspirar a una permanència que es presenta molt complicat. Per ara, Roberto manté les botes taronja de la sort. Al costat del Niño Torres, sempre ha seguit la trajectòria de Cristiano Ronaldo i ara es fixa en Haaland, l’astre del City que inspira qualsevol davanter centre del moment.