Van der Poel i Van Aert lluiten pel Mundial de ciclocròs

Un Mundial de ciclocròs –demà a França– no seria el mateix sense la presència de la parella màgica, el duo que ha tornat no només a reintroduir aquesta especialitat ciclista, sinó també a trucar a la porta de l’olimpisme perquè sigui qualificada com a disciplina dels Jocs d’Hivern, tot i que sempre caldria buscar un circuit amb neu. Es diuen Mathieu van der Poel i Wout van Aert.

Tant l’un com l’altre són arxifamosos en qualsevol paratge ciclista i amb tota mena de rodes i models de bici: de carretera, on són herois del Tour i de les clàssiques; de gravel, amb Van der Poel convertit en campió del món i, fins i tot, amb l’exigència de mirar de ser una estrella del ciclisme de muntanya, com ha sigut el cas del corredor neerlandès i net de l’inoblidable Raymond Poulidor. Gaudeixen de contractes excepcionals per cada carrera de ciclocròs en què participen i, a més, si a sobre de la bici hi són tots dos, si s’anuncia un duel sobre el fang, el caixet augmenta per a la parella i amb això la presència de públic –és l’única especialitat ciclista en què es passa per taquilla– i l’audiència televisiva.

Desafiament sense fi

Amb 30 anys cada un han deixat de ser aquells nens que quan encara havien de créixer ja es començaven a enfrontar en les carreres de ciclocròs que se celebraven a la Bèlgica flamenca de Van Aert o als territoris neerlandesos de Van der Poel. Al principi, les victòries solien inclinar-se més del costat belga, tot i que amb el pas dels anys la situació ha canviat fins al punt que ara Van der Poel sembla intractable fins i tot per a l’únic corredor que li podia qüestionar el domini en els circuits de ciclocrós i també les clàssiques. Van der Poel va aconseguir l’any passat les victòries en el Tour de Flandes i en la París-Roubaix. Van Aert no n’ha aconseguit mai cap sobre les llambordes flamenques i franceses (dues vegades segon).

Rere l’estela de De Vlaeminck

Així que demà a partir de les tres de la tarda (Teledeporte i Eurosport) tot sembla de color de rosa perquè Van der Poel assoleixi la fita de convertir-se en el segon corredor de la història ciclista que aconsegueix set triomfs en el Mundial de ciclocròs, cosa que només va aconseguir el belga Eric de Vlaeminck (mort el 2015) entre finals dels anys 60 i inicis dels 70 del segle passat. Set mallots irisats és una autèntica passada i una gesta només a l’abast d’un prodigi d’aquest esport com és Van der Poel. En els últims 10 anys la parella ha guanyat 9 dels 10 títols que hi havia en joc.

Notícies relacionades

Les dones valentes

El crit de ‘S’ha acabat’, motor del canvi del futbol femení

Només s’hi va colar el 2022 Tom Pidcock i perquè el duo es va donar de baixa del certamen. Així que des del 2015 han guanyat tots els títols menys un. Van der Poel ha sigut una vegada segon (per descomptat, darrere de Van Aert), mentre que el belga, tricampió de l’especialitat, s’ha classificat quatre vegades segon sempre a continuació del seu entranyable rival. Per si no fos prou, Van der Poel arriba a la localitat de Liévin, als territoris del Pas de Calais, no gaire lluny de la frontera belga i dels seguidors de Van Aert, imbatut en la temporada de ciclocròs amb set actuacions i set victòries. Van Aert, en canvi, apareix en un to més discret amb dues victòries, un segon lloc i dues quartes posicions, l’última a Benidorm (19 de gener), on apareixia gairebé com a únic candidat al triomf i on es va quedar sense forces en l’última i decisiva volta.

Així doncs, encara que sembli que no hi hagi d’haver partit sobre la terra, els troncs i els esglaons francesos, la lluita entre la millor parella de l’especialitat des de fa dècades bé que mereix tots els honors per no perdre’s la cita del Mundial. En la carrera femenina, la neerlandesa Fem van Empel és la principal favorita.