Aitor Ariño: "En el Barça es viu del futbol. Si fiquen la piloteta, funciona; si no, no"

¿Com ha pres la decisió?

Sabia que acabava contracte aquest any [el 30 de juny]. Amb els agents vam començar a parlar a l’estiu, després de la final four. Sempre hem depès de la situació econòmica del club. Sabíem que l’aposta de l’entitat i de l’entrenador [Carlos Ortega] són els nois joves. A principi d’any vam començar a parlar, vaig començar a jugar molt bé i semblava que el club tenia la intenció de fer-me la proposta [de renovació]. Vam parlar, però vam veure que no era viable. Llavors, vam decidir buscar altres opcions. Em va sortir l’opció d’anar al Füchse alemany i era la primera que jo volia.

¿Què és el que pondera? Fa tota la vida que està en el club.

El primer que vaig buscar és que fos un equip de la mateixa competició. Sabent que sortiria de la Lliga Asobal, volia una lliga competitiva. Vam estudiar França, la Bundesliga i altres opcions que no eren tan competitives. Però, sobretot, que l’equip estigués en la Champions. Com a projecte, em va cridar molt l’atenció [el Füchse] i així va ser.

¿Entén el procés de renovació que està tenint el club en els seus diferents equips o sent que de vegades falta valorar més la figura del veterà?

És complicat. Cal entendre la situació. Nosaltres vivim del futbol en el Barcelona, i si fiquen la piloteta, aquí funciona; si no, no. El club té una manera de treballar: el Barça pot mantenir cinc o sis jugadors amb un nivell salarial top, però els altres no es poden mantenir. És adequar-se a això.

¿Què creu que pensaria aquell Aitor que va entrar per primera vegada en el Barça?

Ni en els meus millors somnis hauria imaginat tot el que he aconseguit. Només de poder debutar ja hauria estat més que satisfet. Tota la carrera esportiva que he pogut fer, que he crescut dins i fora... He tingut aquí els meus fills, la meva dona, una vida de somni a Barcelona. I això és també gràcies al fet de poder treballar aquí. Estic molt agraït. Ni en els meus millors somnis estava poder dedicar-me així a l’handbol.

¿Com ha viscut aquesta situació la seva família?

Els petits encara no ho saben. Ells encara tenen quatre i dos anys. Encara no els ho hem dit. Però la meva dona sempre va ser conscient que això podia passar. Com que [Alemanya] era el lloc on volíem anar, el país i la lliga que ens agradaven, tenim moltes ganes de començar la nova vida.

¿Triar un lloc nou on viure va ser una decisió de tots?

La sort que tenim és que a casa parlem alemany perquè la meva dona és nativa. La nostra intenció era que l’escolarització dels nens fos en alemany. Per això és el primer país al qual volíem anar. La família és una part fonamental de la decisió, perquè al final ens movem tots junts.

¿Com ho porta la seva parella?

Per ara bé. Gràcies a Déu, ella també treballa i ha escalat laboralment. Amb 28 anys està en un molt bon moment en la seva empresa. Ha de tancar aquesta etapa i a mi se’m fa una mica dur, perquè no deixes créixer ni volar la persona que tens al costat, perquè t’acompanya en aquesta aventura. Estic segur que d’aquí quatre mesos estarà treballant a Alemanya.

Canviar de club, marxar de casa seva, va molt més enllà de canviar els colors. Per a vostè i per a tot el seu entorn.

Per sort el club ens ha ajudat moltíssim. Tenen molta gent treballant per a nosaltres i ja tenim pis, escola dels nens... Ens han posat moltes facilitats.

Li queden uns mesos a Barcelona. ¿Se li farà estrany?

Ho tinc clar. L’únic que vull és gaudir amb els socis, amb els culers, amb les persones que m’han mostrat el seu suport des que vaig debutar. Competir, però gaudint. Tinc ganes d’anar al Palau una vegada ja se sap tot. Abans tot eren especulacions, amb tothom preguntant. Ara estic més tranquil.

S’ha tret un pes de sobre.

Sí, sobretot perquè vaig començar la temporada competint al màxim per intentar aconseguir un bon contracte aquí. No es va donar i vaig buscar jugar al màxim per tenir-lo fora. Ara ja està. M’he tret aquest pes, sé on vaig, estic tranquil i he signat per tres anys.

Ho va fer amb Víctor Tomàs, també emblema del Barça.

Ell és el meu agent. Es va donar l’oportunitat i em feia il·lusió que algú que ha estat amb mi pogués formar part d’aquesta decisió.

¿El va ajudar la seva visió des de fora? Ell també va tenir una sortida del Barça complicada.

Sí, ell va tenir la seva situació i també va ser complicada. Això va entre el club i ell, i cada un té la seva visió. Ell ara treballa com a agent. És totalment diferent la visió que ell pugui tenir personalment del club que després com a agent. Sempre mira el millor per a mi. Si hagués tingut aquí opcions adequades per quedar-me, m’hauria quedat.

¿Li fa vertigen el canvi?

No ho sé, perquè mai l’he viscut. Tota la meva vida he estat aquí. Però en tinc moltes ganes. Mai he entrat a un vestidor sent el nou, sempre he rebut altres jugadors. Ara em tocarà viure-ho, conèixer nous grups, nous rols, una altra manera de treballar, un altre país, una altra lliga... Tot això em motiva.

Amb 32 anys en l’esport, sembla que no li quedarien primeres vegades. Ara tindrà les seves.

Sí, totalment. Com parlar un altre idioma. Sempre ha arribat gent estrangera i hem rigut en el bon sentit. Ara es riuran de mi amb el meu alemany, tot i que l’estic practicant.

Notícies relacionades

Josué Canales: "Els meus germans no tindran els problemes que jo vaig tenir"

El Barça cau per primera vegada a la història al Johan

¿Com creu que el rebrà el Palau quan hi vagi a jugar?

El Palau... No ho sé. Com tot en la vida, hi haurà coses boniques i coses dolentes. Sempre ho he deixat clar: la meva primera opció era el Barcelona. No es va donar, però sempre he sigut culer i, mentre no ens haguem d’enfrontar, sempre els desitjaré el millor. Quan s’acabi la meva carrera esportiva, seré del Barça tota la vida.