El Barça cau per primera vegada a la història al Johan

Feia 622 dies que el Barça no perdia a la Lliga. Normalment, no es pateix al Johan Cruyff. L’equip de Pere Romeu acostuma a ser molt superior davant qualsevol rival. Amb el talent futbolístic sempre n’ha tingut prou per aixecar els mals dies. Però després de moltíssims anys, ha arribat el dia en què no ha sigut suficient. El Barça no queia com a local des del 2019, quan encara jugava al Miniestadi. I ho va tornar a fer sis anys després, contra el Llevant, en un partit descompassat, espès i frustrant.

Hi ha pocs rivals que costin a les blaugranes i, des de les últimes temporades, el Llevant ha sigut sempre una pedra a la sabata. El Barça es va perdre en un gèlid partit que va deixar aclaparat el conjunt de Pere Romeu. La densitat del Barça va ser excessiva al camp. Es notava pastós, a més de poc àgil amb la pilota als peus. El conjunt barcelonista semblava decidit, però a la claredat mental no la va seguir la dels peus. Li va costar massa veure porteria. Ocasions en va tenir (47 rematades per sis del Llevant), però mai acabaven de ser realment de perill davant un Llevant que es va tancar a la seva àrea i la va lluitar. A capa i espasa, algunes pèrdues de temps, i molta paciència.

El Barça no va trobar la manera en el primer temps. En la represa va continuar provant-ho, tot i que amb prou feines va tenir temps abans que el Johan es congelés. María de Alharilla va recollir la pilota, la va conduir mentre driblava a la defensa blaugrana i va llançar una pilota bombada que va superar Ellie Roebuck. Va fer la carambola de xocar amb els dos pals abans de descansar a la xarxa.

El Barça va voler tirar de reiteració i insistència. Però es va allotjar en uns llimbs entre la desesperació i la necessitat. Van arribar els canvis i Alexia va trepitjar la gespa. Acostuma a ser el revulsiu que necessita el Barça per reaccionar quan les coses no van bé. Amb la capitana de líder, aquest Barça es reconeix. Però contra el Llevant, el reflex que li tornava el mirall era cruel.

Notícies relacionades

Josué Canales: "Els meus germans no tindran els problemes que jo vaig tenir"

Aitor Ariño: "En el Barça es viu del futbol. Si fiquen la piloteta, funciona; si no, no"

Chacón va acabar d’enfonsar el Barça a l’afegit. Va asseure Roebuck en una acció que va deixar retratada la portera blaugrana. Fridolina Rolfö, que va sortir en el segon temps, va procurar mantenir viva l’esperança culer.

Però no n’hi va haver prou. La col·legiada va assenyalar el final i es va confirmar la patacada del Barça. No perdia a la Lliga des del 23 de maig de 2023 (davant el Madrid CFF a Fuenlabrada). Com a local, des del 2019. I mai havia caigut derrotat al Johan Cruyff. Un ensorrament cruel i dels que marquen per a un Barça que es va enfonsar en la seva angoixa.