L’Espanyol trastorna el Madrid

Un gol exemplar, meravellós, gairebé impropi d’un equip que es debat en el descens i que li permet emergir de la zona roja, alimentant les il·lusions de la salvació el dia que venia el rival més temible. El va atordir amb una injecció tardana en el minut 85, característica d’un Madrid escàs d’idees ahir a la nit, obcecat en entrar pel centre i que, en última instància, xocava amb les mans i els braços de Joan Garcia.

Rüdiger rebenta

Va perdre el Madrid el tercer partit (l’heroic Espanyol el van precedir el Barça i l’Athletic), va perdre tres punts i va perdre Antonio Rüdiger. El central, finalment, va rebentar. Al quart d’hora. Havia comparegut amb un aparatós embenat que donava a intuir que s’aguantava amb fils el central, el futbolista més utilitzat per Ancelotti. Ni un descans ha pogut donar-li per les baixes (Militão, Alaba...) i ni ha volgut donar-li per la seva desconfiança en altres jugadors, tals com Vallejo (10 minuts en tot el curs) o Asencio, el que va rescatar des de la banqueta.

Serà una baixa sensible per als futurs temps, no per sostenir l’equip davant l’Espanyol. El quadre blanc-i-blau es va consagrar a estar concentrat i ordenat, virtuts molt útils. Es va tancar formidablement l’Espanyol, que només va tolerar en el primer temps un tret de Bellingham. La victòria anava a exigir-li un esforç major per molt que l’Espanyol estigui en posició de descens. El drama blanc-i-blau està en l’espantosa debilitat fora de casa (dos punts sumats), però no afluixa a l’empara dels seus, que són al costat de l’equip tenint en compte que el president no dona senyals de vida.

Els braços de Joan Garcia

Notícies relacionades

Josué Canales: "Els meus germans no tindran els problemes que jo vaig tenir"

Aitor Ariño: "En el Barça es viu del futbol. Si fiquen la piloteta, funciona; si no, no"

Els abundants recursos madridistes no es van veure per cap costat. Bellingham va collar una altra vegada Joan Garcia, que va treure un braç per desviar l’afusellament immediat de Mbappé.

Tres rematades en hora i escaig obligaven el Madrid a espavilar. I va espavilar. González va retirar Puado per donar entrada a Calero. La conformitat amb el punt conservat. Però el valor que han infós als seus homes, el sentiment d’orgull i l’obligació d’entregar-se, van desbordar les seves previsions. Romero s’havia salvat d’una possible expulsió (va veure la groga) i se sentia tan viu que va saltar embogit a buscar el tresor més valuós: guanyar el campió.