Pedri fa que el Barça somiï en la Lliga

«La vida real és molt dura i sempre acaba malament». La reflexió la va fer Jaume Sisa al periodista Jordi Bianciotto perquè ja no vol ser artista, sinó un personatge de les seves cançons. Així es pateix menys. En el futbol passa el mateix. Els jugadors del Barça ho han passat fatal quan l’Alabès ha intentat mostrar com de dur pot ser aquest esport. Fins que Pedri s’ha deixat veure i ens ha ensenyat que això de ser futbolista està molt bé, però que només uns quants poden formar part d’un món oníric en què no importa tant córrer, saltar, lluitar i xocar. El que et fa diferent és saber somiar.

Una hora abans que comencés el partit, els seguidors passejaven per la falda de Montjuïc amb el gest propi del diumenger. Donaven un cop d’ull al mercat ambulant i ja els anava bé portar la jaqueta a la mà. Lluïa un sol meravellós i no hi havia motius per al desgrat. Més encara al veure com Hansi Flick, que en algun moment ja havia sortit escaldat per haver-se passat de frenada en les rotacions, no dubtava i treia d’inici contra l’Alabès a qui considera com el seu millor onze possible. L’ensorrament del Reial Madrid a Cornellà exigia el vestit de llums. Ja no només per posar-se a quatre punts de distància del líder quan queden 16 jornades, sinó per allò de traslladar la por al de dalt. Però ha costat que la por fes la mudança.

La tarda s’ha girat massa ràpid. Un vent gèlid ha començat a bufar sense previ avís. Una sensació desagradable que no ha sigut més que la metàfora d’un partit en què no hi ha hagut cap espai per al somriure i només interpretable a partir de l’extrema angoixa.

El xoc de Gavi amb Conechny

I això que just al principi Lamine Yamal s’havia posat a ballar amb la pilota als peus sense que quatre, cinc, sis defensors de l’Alabès sabessin si l’adolescent accelerava, frenava o, simplement, mostrava una vida de fantasia impossible per a la resta dels mortals. Raphinha no ha concretat aquesta esplendorosa jugada, i el Barça ja no s’ha tornat a acostar a la porteria de l’Alabès fins al mateix crepuscle del primer temps.

El partit s’havia aturat ja feia molt, quan Gavi, un parell de minuts després d’haver vist una groga per una entrada a deshora, ha anat a la recerca d’una pilota dividida, acció que ha acabat de la pitjor manera. Han xocat els caps de Gavi i Conechny, i ha sigut tal el cop que tots dos han acabat commocionats i a l’hospital. Això, sí, ha hagut de ser Flick el que convencés el centrecampista blaugrana que, malgrat que tingués moltes ganes de continuar, havia de cedir el seu lloc a Fermín. El que no ha aconseguit el metge amb els seus consells, ho ha aconseguit Flick acariciant Gavi a la banda. A Conechny no l’ha hagut de convèncer ningú, perquè ha hagut de marxar amb el coll immobilitzat i en llitera.

El desconcert ha pres un protagonisme que els jugadors del Barça no sabien com esquivar. Els marcatges a l’home proposats per Chacho Coudet, especialment als tres centrecampistes del Barça, han fet que els blaugranes perdessin tot ritme de joc. Antonio Blanco semblava haver-se lligat una corda que l’unia als turmells de Pedri. Manu Sánchez lluitava per treure de polleguera Lamine, que després de passar-se la tarda rebent canya va acabar el duel amonestat. Lewandowski ha sigut rebut en el partit veient-se aixafat per Guevara i Mouriño. I Raphinha, tan desesperat que fins i tot ha recriminat a Casadó que no li passés on ho havia de fer, no trobava buits per on tirar a córrer.

L’afició del Barça, cada vegada més gelada, i que ni veia joc ni ocasions, ha trobat motius per emprenyar-se amb el confús arbitratge de Munuera Montero. Tampoc l’han ajudat gaire els seus assistents, que tardaven la vida a aixecar la bandera.

Coudet creia tenir el partit on més volia, amb el Barça a punt d’un atac de nervis. Però, si alguna cosa ha guanyat Flick amb el pas dels mesos, són alternatives. I han funcionat. El tècnic alemany ha rescatat De Jong i Eric Garcia a canvi de Casadó i Araujo, i el Barça ha guanyat en claredat i, sobretot, en velocitat d’idees. Sense precipitar-se. Sense voler disparar abans de jugar, que era el que estava penant. 

Notícies relacionades

Josué Canales: "Els meus germans no tindran els problemes que jo vaig tenir"

Aitor Ariño: "En el Barça es viu del futbol. Si fiquen la piloteta, funciona; si no, no"

I no hi ha ningú en aquest Barcelona que entengui millor el joc que Pedri, capital en el gol redemptor. El canari, que se n’ha anat a un costat a buscar la llum, ha trobat a l’altre costat de l’oceà Lamine Yamal. Aquest, que ja venia de provar els reflexos del porter Owono, ha rematat de volea. La pilota ha tocat Tenaglia just perquè Lewandowski complís el seu deure a boca de gol i demostrés que el seu equip es deixarà l’ànima per la Lliga.

Com més s’acosti a Pedri, més a prop del títol estarà el Barça.