Judici contra Luis Rubiales

Jenni Hermoso: «Em vaig sentir poc respectada. Em van espatllar un dels moments més feliços de la meva vida»

La jugadora assegura en el judici contra l’expresident de la RFEF i el seu equip de confiança que va pensar a denunciar des del primer dia i que es va sentir «desprotegida» per la federació, que només va acudir a ella per netejar la reputació de Rubiales

Jenni Hermoso: «Em vaig sentir poc respectada. Em van espatllar un dels moments més feliços de la meva vida»

Associated Press/LaPresse. LAP

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +
Tono Calleja Flórez

La jugadora Jenni Hermoso ha lamentat davant el jutge de l’Audiència Nacional que jutja l’expresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) Luis Rubiales i els seus col·laboradors més íntims que el petó que li va clavar el primer en la celebració del mundial li «havia robat» el moment més feliç i esperat de la seva carrera. «Em vaig sentir poc respectada. Em van espatllar un dels moments més feliços de la meva vida», va assegurar. Rubiales s’enfronta a una petició fiscal de dos anys i mig de presó per un delicte d’agressió sexual i un altre de coaccions, mentre que l’exentrenador de la selecció femenina, Jorge Vilda, i els altres dos acusats, Albert Luque i Rubén Rivera, a any i mig només per l’últim delicte.

La futbolista, primera testimoni que ha declarat davant del jutge central de l’Audiència Nacional, José Manuel Fernández-Prieto, en relació amb els delictes d’agressió sexual i coaccions pels quals es jutja Rubiales, va assegurar que va decidir denunciar el que havia passat «des del primer dia», quan va parlar amb la seva família i la seva agència, perquè li «estava fent un petó» el seu cap i això «no és normal en cap moment», amb independència de la denúncia que va acabar presentant la fiscalia pel que va passar. Tot just baixar de l’estrada on va recollir la medalla, va explicar que ja va comentar amb les seves companyes Alexia Putellas i Irene Paredes que li havia fet un petó a la boca.

A les preguntes de la tinenta fiscal de l’Audiència Nacional, Marta Durántez, Hermoso va assenyalar que al vestidor es va mostrar alegre i somrient perquè estava «celebrant en mode campiona del món» amb les seves «companyes, alegre, molt alegre, somrient, perquè és la fita més gran» que pot aconseguir en la seva vida». «No m’entrava al cap estar plorant per les cantonades del vestidor, per mi i per les meves companyes, perquè no havia tingut res a veure i feia molt temps que ens preparàvem per ser campiones del món i jo vaig voler que tothom pogués celebrar ser campiones», va explicar.

La jugadora va assenyalar que tenia «sentiments contradictoris». «Estava en una situació que no vaig triar, que mai hauria escollit, en el millor moment de la meva carrera, en un moment que mai havia pensat». Una situació que assegura que li continua passant fins al dia d’avui, com si la seva vida hagués «estat en ‘stand by’» des d’aleshores.

Durant tot el seu interrogatori, la tinenta fiscal va ser molt incisiva, cosa que li va valer que el magistrat li vetés alguna pregunta. Fins i tot es va interessar per si algú de la federació li havia preguntat en algun moment com estava. Hermoso va ser taxativa: «Ningú és ningú. [El llavors entrenador de la selecció femenina, Jorgue] Ni Vilda, a qui tanta confiança tenia, amb tants anys que portàvem junts… Em vaig sentir desprotegidíssima per part de la federació. Era jugadora de futbol del seu país, de la seva selecció i ningú va venir», va assegurar.

Va afegir que només ho van fer per «salvar la reputació» de Rubiales, que a l’avió de tornada a Espanya va recórrer a les seves filles, que estava plorant, i a la seva nòvia, a qui no havia molestat el petó, que va entendre propi de l’eufòria del moment, i fins i tot li va afegir el comentari de «si a les dues ens agrada el mateix», va explicar la jugadora.

Notícies relacionades

Prèviament ja havia intentat convèncer-la per gravar un vídeo conjunt, després de fer-la sortir del vestidor. També la van fer baixar de l’autobús perquè l’equip de premsa li mostrés un comunicat que suposadament feia ella, sense que ningú l’hagués fet, i respecte al qual va acabar dient que fessin el que volguessin.

Les coaccions van seguir a l’avió, que és també quan Vilda s’acosta diverses vegades fins a aconseguir parlar amb el seu germà, i després a Eivissa, on el delicte l’hauria presumptament comès Rubén Rivera perquè parlés amb Albert Luque, a la qual cosa es va negar perquè li venien a parlar d’aquest tema.