JUDICI DE RUBIALES PEL PETÓ A HERMOSO
De la Fuente nega saber res del «parany» al despatx de Rubiales i la fiscal l’avisa que «existeix el fals testimoni»
El jutge recorda al ministeri públic que té dret a interposar accions contra els testimonis que consideren que menteixen amb un «querelli’s»
Sovint en els judicis el testimoni més esperat sol ser el més decebedor. La declaració del seleccionador nacional, Luis de la Fuente, en el judici per agressió sexual i coaccions que se celebra a l’Audiència Nacional pel petó que el llavors president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, va fer a la jugadora Jenni Hermoso, després de guanyar el Mundial, anava pel camí de confirmar la màxima, fins que la tinenta fiscal de l’Audiència Nacional, Marta Durántez, li va dir que «hi ha el fals testimoni» i el jutge José Manuel Fernández-Prieto li va respondre amb un «querelli’s». Just abans li havia advertit: «És un testimoni que fa 10 minuts que diu que no en sap res. Ens hem entossudit a dir que és un mentider, que no ho sé».
La declaració de De la Fuente havia sigut proposada per la Fiscalia i les acusacions que exerceixen la mateixa Jenni Hermoso i l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), perquè alguns testimonis, com la que era la cap de premsa de la femenina en el Mundial, Patricia Pérez, el van situar en la reunió que es va fer al despatx de Rubiales per acordar les respostes que ella havia de donar a l’informe d’integritat encarregat al llavors vicesecretari general i director d’integritat, Miguel García Caba.
Patricia Pérez, que continua en el departament de comunicació, però en un altre lloc, va qualificar de «parany» aquesta reunió. Va explicar que la crida el llavors subdirector de comunicació, Enrique Yunta, i li diu que el president li demanarà que truqui a Hermoso i Alexia Putellas. «Caba no hi era i em diuen que estigui tranquil·la, que estem en família i que l’he d’ajudar», va explicar la testimoni que situa en la reunió «Pablo García Cuervo [exdirector de Comunicació de la RFEF], Enrique Yunta, Javier López Vallejo [coordinador del Departament de Psicologia], Chema Timón [exdirector de gabinet de Rubiales], el seu pare, un amic íntim de la infància i Luis de la Fuente». L’exdirector de Relacions Institucionals Antonio Gómez-Reino «entrava i sortia» i, segons la testimoni, li costava creure que algun «dels presents no se n’estiguessin assabentant».
Però De la Fuente ho va negar tot, fins i tot haver coincidit amb ella al despatx. Va assenyalar que no va ser conscient que es tractessin les preguntes i respostes que havia de proporcionar Pérez, que ell va estar en un despatx contigu i que només va anar al de Rubiales a menjar uns entrepans. La tinenta fiscal de l’Audiència Nacional, Marta Durántez, va mirar de confrontar les seves paraules amb les de la testimoni de la vigília i quan el jutge central penal, José Manuel Fernández-Prieto, l’hi va recriminar, ella li va intentar explicar «que existeix també el fals testimoni i la rellevància que té que els testimonis diguin la veritat». I el magistrat es va regirar: «Senyora fiscal, querelli’s».
A continuació va recordar a De la Fuente que els testimonis «no trien de què parlaran», perquè venen a dir la veritat i a contestar el que els preguntin. L’advocat que exerceix l’acusació en nom d’Hermoso, Ángel Chavarría, tampoc va tenir més sort a l’intentar preguntar a De la Fuente sobre l’avió, perquè el testimoni va assenyalar que anava al costat de la finestreta, allunyat del president, i dormint, després de moltes hores sense fer-ho.
«Fins que no vaig arribar a Espanya no vaig ser conscient de la dimensió que tenia aquesta actuació», va afirmar De la Fuente. I en la reunió que es va comentar que s’estava «armant una de grossa amb el petó», però immediatament van passar a «parlar dels temes» que el concernien a ell: convocatòries i llistes de jugadors, temes que va dir que comportaven moltes hores.
