El Barça es pren un respir apallissant el Maccabi

Va sortir d’estampida el Barça a cavall de Jabari Parker (tres triples sense error), mentre el Maccabi aguantava el tipus amb un aplaudit Rokas Jokubaitis, perfecte també però tirant de dos. El desigual ritme productiu es va confirmar en el transcurs del duel, que va concloure amb una folgança insòlita per al que és comú aquesta temporada. Fins i tot va sortir Dame Sarr segon després que Kevin Punter col·loqués els 30 punts de diferència (94-64).

El duel apuntava a l’intercanvi de cistelles, que no era un mal pla per als blaugrana, més dotats i una mica més animats que els vicecuers, vicepitjor defensa de l’Eurolliga. No obstant, el joc va semblar en algunes fases l’antologia del partit caòtic per clamorosos errors als dos costats de la pista i en les dues fases d’atac i defensa: passades al buit, safates fallades, pèrdues insòlites. Més sagnants en el cas blaugrana per la transcendència del partit per al futur immediat.

Rebaixa a la meitat

El frenesí no podia durar pel ritme de l’encert i el ritme de les carreres dels jugadors, i es va truncar cap a paràmetres més convencionals: la puntuació es va rebaixar a la meitat en el segon quart: del 28-26 es va passar al 14-10. Parker prenia les regnes anotant (14 punts al descans, ja no va sumar més), acompanyat per Punter i Brizuela, però abandonat per Metu.

El pivot nord-americà va arribar a l’equador amb un zero. Va sortir tard i no va jugar de cinc. Descentrat, es va ofuscar amb dos dels àrbitres, a qui va simular donar-los la pilota per negar-los-la després de protestar un parell d’accions sota la seva pròpia cistella. Fall i Hernángomez van complir els seus estàndards. Al reaparèixer, Metu l’hi va tirar al pit d’un altre, però involuntàriament. Mostrava un propòsit d’esmena que va confirmar amb la seva primera cistella, el seu segon rebot ofensiu i el seu primer triple.

Era la peça que faltava al Barça i així es va reflectir al marcador. Els sis punts d’avantatge es van doblar en aquest parcial, de nou disparat, que salvaguardava el triomf amb un marge que va arribar als 21 punts (83-62) amb la firma de Metu, i obria pas a la distensió final quan tots van assumir el signe del resultat.

Notícies relacionades

La maledicció del campió

L’acudit s’explica sol

Protesta al Palau

La notòria presència policial la reclamava més la presència de l’equip israelià que l’estat de combustió que va apuntar diumenge al Palau amb la derrota contra el Manresa. L’enuig d’una part de l’afició era doble: per la decepció, una altra més, de l’equip i per les restriccions imposades, denunciades per Sang Culé per la prohibició de lluir "qualsevol simbologia" en favor de Palestina. Sang Culé condemnava "la falta de llibertat d’expressió" i els seus integrants lluïen samarretes negres. La grada va retardar els càntics d’animació fins a mig primer quart. En el tercer van retronar els càntics de "Palestina, llibertat".