El Barça buida Mestalla

Ferran Torres, criat a l’Horta Nord valenciana, un noi que d’adolescent va somiar ser sant i senya del València i que va plorar el desastre de la dana, es va negar a celebrar cap gol. En va marcar tres dels quatre que es va embutxacar el Barça en la primera mitja hora [en el 7-1 de Lliga de gener els blaugrana en van marcar quatre en 24 minuts]. I Ferran, que al final va preferir dedicar a d’altres els seus gols –quan va aconseguir el hat trick se’n va anar a la banqueta a abraçar Dani Olmo–, va entendre ràpid que allò anava per inèrcia. Que si ell continuava collant, que si Pedri continuava desconcertant, que si Lamine Yamal finalitzava les seves desfilades a la xarxa i no al pal, i que si Raphinha i Fermín insistien en els seus desmarcatges pel coll del camp, no hi hauria final.

El Barça no tenia davant seu un rival, sinó un grup de futbolistes que se senten assenyalats i condicionats per un futur incert; i un entrenador, Carlos Corberán, sofert i implicat, però conscient que la seva guerra no podia ser la Copa, sinó aquest partit contra el Leganés, clau en la lluita pel descens. Per això en l’onze del València no hi va haver rastre de Gayà, Rioja o Javi Guerra. O Diakhaby, que ha tornat d’un infern de gairebé un any a la infermeria, i va haver de ser el turmentat líder d’una defensa de tres esquerdada des de bon començament. De Sadiq, a qui a Anoeta van acomiadar sense cap pena, poc es podia esperar més enllà d’atiar Pedri (el canari també va rebre de Guillamón una planxa que podria haver sigut vermella) o d’ensopegar i reclamar penal com qui demana al venedor de loteria que li vengui el número que toqui. El seu substitut va ser Rafa Mir, investigat per agressió sexual i esbroncat.

Del Barça el millor que es pot dir és que no va perdre mai la concentració. No devia ser fàcil. Més fins i tot al veure com els aficionats que es van quedar a Mestalla fins al final regalaven "olés" al seu joc. Mentrestant, els gols anaven caient amb la tortuosa cadència de la gota xinesa. En el 0-1, Balde va executar una assistència fabulosa a Ferran. En el 0-2, Ferran va recollir en un balcó sense més rival que la seva ombra. En el 0-3, Pedri va meravellar amb la seva assistència a Fermín. En el 0-4, Diakhaby va deixar una estepa perquè Ferran marqués quan li anés bé. I en el 0-5, Dimitrievski, després que els pals el deslliuressin dues vegades de Lamine, va engolir una pilota que havia passat entre les cames de dos dels seus companys. Per si no fos prou, al València li van anul·lar dos gols per fora de joc.

Notícies relacionades

"El ‘wrestling’ no és un joc"

Lamine Yamal, el referent de la generació 304

Flick va poder anar activant Iñigo Martínez i Olmo per a tot el que ve. De moment, el Barça ja està a semifinals de la Copa. És a dir, a tres partits d’un títol que té Reial Madrid, Atlètic i Reial Societat també com a aspirants.

Mestalla, mentrestant, es va burlar una estona dels seus jugadors. Què li queda ja.