El misteri del Shergar, el cavall d’Agakan

Malgrat la gran quantitat d’èxits esportius i milions d’euros guanyats amb desenes de grans campions, diuen els que el coneixien bé que Agakan es va estar fins a l’últim dia de vida esperant el Shergar, aquell exitós pura sang que va desaparèixer sense deixar rastre fa 42 anys després d’un misteriós segrest. Un cas insòlit en l’esport, ara recordat en els homenatges per la mort del líder dels musulmans ismaelites i que no es va resoldre mai. El seu amo tampoc se’n va oblidar mai perquè el va estimar molt.

Per a Agakan, el més famós i influent amo i criador de cavalls de curses de les últimes èpoques, el Shergar era com el seu fill. La seva obra mestra. El va criar a casa seva i va aconseguir fer-ne un gran campió guanyant el 1981 el Derbi d’Epsom per una distància que no s’havia aconseguit mai fins llavors en les gairebé 250 edicions celebrades. Aquesta victòria que li va valer el guardó al millor cavall de l’any a Europa.

Per això, quan a finals de 1981 va rebutjar una oferta de 40 milions de dòlars pel seu exemplar i va decidir retirar-lo per exercir de semental, aquest negoci, que és com la gallina dels ous d’or del món de les curses de cavalls, es va reservar una bona participació del pura sang que havia repartit en accions entre 35 criadors. D’aquesta manera aconseguiria no desprendre-se’n mai i disfrutaria dels cavalls extraordinaris que podria engendrar.

El que no sabia el príncep musulmà ismaelita és que dos anys després, concretament el 8 de febrer de 1983, en una tarda de boira espessa, nou homes armats i encaputxats irromprien en la seva eguassada del comtat de Kildare (Irlanda) per segrestar el cavall a punta de pistola: "Hem vingut a endur-nos-en el Shergar. En volem dos milions de lliures", van dir a Jimmy Fitzgerald, l’encarregat de la quadra.

El segrest, recreat 16 anys després a la pel·lícula Shergar, protagonitzada per Micky Rourke, va ser obra, segons l’opinió pública, les autoritats i els serveis d’intel·ligència, del grup terrorista de l’IRA, tot i que no hi va haver una declaració explicita que fos així. Fins i tot es va sospitar del líder libi Moammar al-Gaddafi per la seva antipatia ideològica i religiosa amb Agakan, i de la màfia marsellesa i de Nova Orleans per diverses venjances.

Va ser tan gros el desconcert d’aquells dies que la policia irlandesa va instal·lar controls a les carreteres, com si un cavall de 500 quilograms es pogués amagar al maleter d’un cotxe, i va contractar vidents i endevins per tenir pistes sobre el seu parador. Per aquesta raó, Agakan no va fer cas del detectiu designat en la investigació i va preferir contractar els seus propis inspectors, decidit a pagar els dos milions de lliures (actualment uns 2,5 milions d’euros) que demanaven pel rescat i que finalment no es va concretar perquè el Govern irlandès no ho va concedir.

Del Shergar no se’n va tornar a saber mai més res. La pista més fiable del que va passar la va donar unes dècades després Sean O’Callaghan, exmembre de l’IRA, que va confessar en les seves memòries tenir notícies del segrest i que els capturadors van matar l’animal al cap de poques hores de retenir-lo perquè es va lesionar pel seu excés de fogositat i la poca habilitat d’ells amb els animals.

Aquesta versió, la més veraç de totes les que sempre s’han explicat, anys després va ser desmentida per un representant polític del Sinn Fein, Nicky Kehoe, involucrat en el cas per O’Callaghan i que va negar sempre que l’IRA estigués al darrere del fet. El cas és que on es va dir que podia ser, en un barri de bergants o al fons d’un pantà, no es va trobar ni un sol os.

Notícies relacionades

Pedri juga feliç al jardí de casa seva

Medina Cantalejo, al Madrid: "No som corruptes"

Hi va haver qui va creure que el cavall estava amagat al desert de Líbia amb el coronel Gaddafi. També es va afirmar que el van pintar de negre i va acabar estirant un carro. En canvi, Agakan sempre va pensar que aquest cavall que va arribar a estar valorat al seu dia en 12 milions d’euros apareixeria sa i estalvi per la porta de casa seva. Per això potser no va cobrar mai la pòlissa de l’assegurança i no va permetre que la causa del segrest es tanqués.

"Els que vam veure el Shergar guanyant el Derbi de 1981, galopant com un huracà sobre una pista molt enfangada, no ens el podem imaginar més que radiant i victoriós", va explicar fa uns quants anys el filòsof Fernando Savater al llibre El juego de los caballos. Agakan també ho pensava. I no hi ha cap mena de dubte sobre això: uns anys després va batejar un dels seus megaiots amb el nom de Shergar i sempre va anar a la celebració de la famosa carrera que encara porta el nom del seu corser. Ni més ni menys que la Shergar Cup, i a Ascot.