El Suprem permet a Louzán continuar presidint la RFEF

El Tribunal Suprem va absoldre ahir el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Rafael Louzán, del delicte de prevaricació administrativa pel qual va ser inhabilitat durant set anys per exercir ocupació o càrrec públic per la concessió d’una subvenció de 86.311 euros per a unes obres de millora en el camp de futbol de Moraña (Pontevedra). Així, podrà continuar presidint l’organisme que regeix el futbol espanyol fins al 2028, quan s’acaba el seu mandat, i l’Assemblea no haurà d’afrontar un nou procés electoral.

El tribunal considera que els fets provats no constitueixen delicte de prevaricació i explica que aquest no existeix en un supòsit com l’examinat, en el qual s’adjudica un contracte per pagar al contractista unes obres ja realitzades i que no es van abordar per una connivència entre els involucrats. Assenyala que aquest delicte requereix no només l’existència d’una resolució arbitrària, sinó emesa per produir un resultat materialment injust, i conclou que en aquest cas l’Administració contractant estava obligada a abonar les obres ja realitzades.

El tribunal també va absoldre l’exdirector d’Infraestructures de la Diputació, l’administrador i un representant de la constructora, que igualment van ser condemnats a 7 anys d’inhabilitació com a cooperadors del delicte de prevaricació atribuït a Louzán.

Sentència anul·lada

D’aquesta manera, la Sala Penal del Suprem anul·la la sentència de l’Audiència Provincial de Pontevedra que va condemnar l’expresident de la Diputació de Pontevedra [Louzán] i els altres tres acusats pel mateix delicte, però els va absoldre del delicte de frau a l’administració pel qual també van ser condemnats pel Jutjat número 3 del Penal de l’esmentada ciutat a dos anys de presó cada un.

Els fets provats de la sentència de Pontevedra recullen que el 30 de desembre del 2011 la Diputació i el Concello de Moraña van firmar un conveni de col·laboració per instal·lar herba artificial al camp de futbol El Buelo i fer altres edificacions annexes. La Diputació va assumir la redacció del projecte per import de 21.122 euros i la posterior execució a través d’una subvenció de 999.561 euros, amb la qual cosa es va adjudicar el projecte a l’empresa Construcciones Eiriña SL.

Però acabada l’obra, per raons que la investigació no va revelar, l’empresa havia realitzat actuacions que no estaven en el projecte inicial, en concret: un cassetó per ubicar i cobrir la bomba hidràulica de reg, unes habitacions destinades a magatzem que es van ubicar sota la graderia, uns tancaments de filferro sobre les escales, unes soleres de formigó polit davant la graderia, unes soleres de formigó polit davant el vestidor i l’ampliació d’un mur perimetral existent.

Notícies relacionades

Pedri juga feliç al jardí de casa seva

Medina Cantalejo, al Madrid: "No som corruptes"

Ja que aquests treballs no podien pagar-se amb l’import de la primera subvenció, la Junta de Govern de la Diputació Provincial va acordar el 2013 concedir una segona subvenció que cobrís el cost de les obres no previstes inicialment. Posteriorment es va convocar un concurs per executar aquestes obres, amb la decisió predeterminada d’adjudicar-lo, com així es va fer, a l’empresa que ja les havia executat materialment.

Tot i això, la Sala afirma que el delicte de prevaricació no pot assentar-se en la decisió de concedir una nova subvenció per a les obres no previstes inicialment. No obstant, els magistrats destaquen que la tramitació del concurs va ser clarament irregular, però que el delicte de prevaricació necessita a més una decisió amb contingut materialment injust.