Rubén Cano: "Soc antimadridista per les injustícies arbitrals que vaig patir en els derbis"

Sí, per allò de l’entrada a Mbappé. Jo no ho vaig veure per a vermella. Va ser fort, sí, però el diumenge anterior també hi va haver una jugada forta de Mbappé, contra el Valladolid. Llavors, si per aquestes entrades es treuen vermelles, ens quedem sense futbol, sense jugadors... Però és la baralla de sempre, ja el coneixem quan ve d’on ve i el que busca.

Ha canviat molt el futbol des de la seva època en aquest sentit, ¿oi?

Sí, era molt més violent, es permetien moltes més coses. Està bé que es cuidi els jugadors hàbils, però d’allà a traspassar el límit de dir que m’estan perjudicant i que van contra mi per una jugada aïllada, ja és una altra cosa. Allà hi ha les pressions, ja sabem com funciona. Jo ho vaig viure a l’Atlètic i continua passant.

Va jugar a quatre clubs a Espanya, però va deixar la seva empremta especialment en un

Va ser l’equip en el qual més vaig ser, perquè a l’Elx també vaig deixar records molt macos igual que al Tenerife, però al Tenerife i a l’Elx vaig estar-hi dos anys. A l’Atlètic vaig ser sis de jugador i després vaig estar com sis o set amb Jesús Gil (de secretari tècnic). Llavors et marca. Tants anys, tantes vivències... Van ser els millors anys de la meva carrera, i malgrat que un sent també i està pendent dels resultats dels altres equips en els quals ha jugat, amb l’Atlètic és especial, també per l’estima i l’afecte que vaig rebre i rebo de la gent. Jo vaig deixar tot el que tenia i ells em van mostrar una gran estima sempre, que encara segueix. M’identifico com a atlètic.

No va arribar com nou, però des del primer moment ho va ser. ¿Què va passar i com va ser l’adaptació?

Jo mai havia sigut un davanter centre de referència, ni a l’Atlanta (club argentí en el qual va debutar) ni a l’Elx. Tot i que jugava a dalt, em movia amb llibertat per tot el camp, sobretot per totes les bandes. No era un clàssic nou, però vaig començar en aquesta posició quan vaig arribar a Madrid perquè just es va lesionar Gárate. I vaig aconseguir marcar molts gols importants.

Es va convertir en un ídol al ser l’Atlètic campió de Lliga al Bernabéu amb un gol seu.

Exacte, va ser en el penúltim partit. Empatàvem a un, vaig marcar i amb aquest empat en vam tenir prou per sortir campions i conquerir la Lliga.

Els derbis eren batalles...

Vaig seguir fent-los gols, però vaig viure també moltes injustícies. Equivocacions, no sé si dir-ho així, en contra nostra. Fins i tot hi va haver partits que no vaig poder jugar contra ells a causa de situacions prèvies estranyes... Quan vaig arribar, creia que era un clàssic derbi com en tots els equips que havia jugat, però amb el Reial Madrid era especial. Quan vaig veure el tema dels arbitratges, un ja comença a veure que hi ha favoritisme cap a uns, que passaven coses rares. I això és el que et va fent anti, et va generant aquest sentiment per totes les injustícies arbitrals que pateixes.

Famosa és una portada de l’AS en què es va declarar "antimadridista a mort» als 80, quan encara era jugador de l’Atlètic. I ara segueix a les xarxes socials.

Jo no era anti res fins que vaig arribar a Madrid. És una enganxada futbolera però amb el Madrid s’accentua pel tema dels àrbitres, pels favors que veus, que pateixes. I per les coses que vivies al camp, la diferent forma que li cridaven l’atenció a un jugador de l’Atlètic i a un jugador del Madrid quan et xiulaven una falta... Tot això et genera crispació per dins, i més als que som de sang calenta. I jo soc antimadridista, però això no vol dir que un odiï l’equip rival. Vull que perdin sempre.

Han passat els anys i ho continua tenint molt present

Recordo un partit de Copa que havíem empatat al Calderón i més tard empatem també al Bernabéu. Ens va anul·lar dos gols, no em va xiular un penal i va ser un veritable escàndol aquest partit, que després vam perdre per penals. Amb l’Atlètic vaig guanyar una Lliga, però vam tenir equip per a més i hi va haver situacions delicades en els partits clau on ens van perjudicar. Com en el 81, que vam ser tot l’any primers, i dels cinc últims partits només en guanyem un. Record que a Saragossa em vaig lesionar, i ens van expulsar a dos, el vaig veure des de la banqueta. Marcos Alonso li van inflar a puntades de peu i el pobre va fer una entrada i el van expulsar... Hi havia predisposició perquè passés el que va passar.

Fa poc va advertir Julián Álvarez, que arribava amb quatre de grogues al partit previ al derbi, que corria perill...

Sí, ho vaig fer perquè jo vaig viure una situació igual. Un any estava també advertit amb quatre targetes i el següent partit era contra el Reial Madrid. Vaig entrar al camp dient, bo, ni el miraré a l’àrbitre. Però va cobrar una falta i jo vaig moure la pilota on havia sigut l’acció, no sé, 20 centímetres, més no. Doncs em va treure targeta i no vaig poder jugar contra el Madrid.

Notícies relacionades

Un gran Barça lluita fins caure sobre la botzina contra el líder

El Barça topa amb el Wolfsburg, i el Reial Madrid, amb l’Arsenal

Vostè es va nacionalitzar espanyol i va jugar amb la selecció, però només 12 partits ¿Què va passar?

Jo havia jugat quatre partits amistosos amb l’Argentina, però no vaig ser convocat per al Mundial-74. A Espanya, quan vaig arribar, em va trucar Kubala i vaig acceptar nacionalitzar-me, ja que podia perquè el meu pare era d’Almeria. Però després del Mundial-78 vaig renunciar a la selecció espanyola perquè moltes vegades anàvem a entrenar a les instal·lacions del Reial Madrid i els de l’Atlètic no podíem entrenar tranquils. Els aficionats del Madrid ens atacaven, a mi em deien "indi». No era racista, mai ho vaig veure així, només volien ofendre, però a mi m’indignava.