El Barça galopa cap a la Lliga

La victòria blaugrana a Sevilla va tenir el flow de les últimes setmanes. No va aclaparar com va fer contra el València, però va demostrar que és un equip amb totes les facetes del joc polides. Fins i tot amb l’expulsió per una impetuosa acció de Fermín, el Barça va mantenir la compostura i la personalitat. Llavors ja avantatjava per 1-3 l’equip de García Pimienta, però encara quedava molta pel·lícula, més de mitja hora, i tot i així no va renunciar al joc combinatori. En va fer un altre i tot (1-4). 41 gols en 11 partits. Aviat és dit.

L’obra de Flick va ser molt sòlida. Va donar la raó al Cholo Simeone, que el dia abans havia proclamat després del derbi madrileny que veia el Barça amb les prestacions més fiables dels tres aspirants al títol. "Continuo insistint que el Barcelona és el millor equip: ataca molt bé, té una velocitat increïble i, a part, també juga molt bé com a equip", va dir. Els gols de Lewandowski, Fermín, Raphinha i Eric van certificar aquesta impressió. La fortalesa de jugar amb 10 tanta estona i d’una manera tan fiable, també.

No importen els canvis en les alineacions. Fins ara Flick havia anat triant onzes amb poc marge d’inventiva. Amb la plantilla traient-se benes i tiretes, es va veient el seu gust veritable. De la mateixa manera que li dona més seguretat Szczesny que no Iñaki Peña, Frenkie de Jong li inspira més confiança que no Marc Casadó. I en el càsting per formar la parella de centrals, Cubarsí i Iñigo s’intueix com la seva predilecta, tot i que Araujo va començar contra el Sevilla. La seva primerenca lesió al turmell va naturalitzar l’eix defensiu.

Crèdit per a Szczesny

El Barça es va posar en marxa amb voracitat, com si tingués pressa per atrapar els dos equips madrilenys. El cabal ofensiu va ser meritori, fins i tot trepidant, sustentat tant en l’ordre com en l’avidesa. Lewandowski va marcar aviat retorçant la cama a l’àrea el primer cop en el partit que tocava la pilota, i el Madrid i l’Atlètic ja devien notar al clatell l’alè blaugrana. Però quan encara els narradors no havien acabat de explicar la 19a diana del polonès aquesta temporada, un contraatac sevillista es va acabar amb una rematada de Vargas que va deixar les coses com estaven.

Les aigües es van calmar al Pizjuán. El partit va perdre combustió però el Barça no va deixar que se li escapés el partit. Només que es va adonar que li tocava mastegar amb paciència. El Sevilla no seria tan tou com es preveia. Pedri va anar donant instruccions valentes al dimoniet que porta a dins; Lamine Yamal, sempre cobert per dos defenses, va percudir amb entusiasme juvenil, i Kounde, pujant a les zones de perill, va fer si fa no fa el mateix.

Volcà en erupció

Notícies relacionades

El segell i l’ofici de Flick: així es va reenganxar el Barça a la Lliga

Montse Tomé assumeix la responsabilitat de no convocar Jenni Hermoso després del Mundial: «No va ser un càstig»

Però les vitamines de veritat les va aportar Fermín quan va entrar a la mitja part. Com Lewandowski, primer contacte amb la pilota i gol. De cap, després d’una passada fina i elegant de Pedri. I poc després va venir el gol de Raphinha, que també té pólvora amb la cama dreta. I al final el d’Eric. Un volcà en erupció: aquest és el Barça actual.

A Sevilla també s’hi van poder veure les propietats de Szczesny, tan discutit. Té 35 anys, però conserva els reflexos. Hi va posar els guants en diverses intervencions de mèrit i, notícia, no va provocar cap desastre. Al contrari, va salvar l’equip d’algunes dificultats. I si fins i tot Szczesny carbura, tal com deia Simeone, el Barça resulta realment temible. No hi ha cap dubte que aspira a la Lliga amb tot el crèdit del món. Va al galop.