Demolició a la Super Bowl: els Philadelphia Eagles es coronen després d'humiliar salvatgement els Kansas City Chiefs (40-22)

Va ser una demolició inesperada. Un aixafament sense resistència. Una massacre. Com si una columna de tancs travessés una finca de barraques desprotegides. Els Philadelphia Eagles van destrossar els Kansas City Chiefs, que van acudir a Nova Orleans amb aires de grandesa i van marxar empetitits i amb l'orgull malferit. No hi va haver tercer títol consecutiu, no hi va haver història. Aquesta Super Bowl se la va apropiar des del principi l'equip que va venir a buscar venjança per la derrota de fa dos anys. Glòria per als Eagles, que van volar alt en la cita anual del futbol americà (40-22).

Ni tan sols va necessitar l'esquadra de Filadèlfia d'una actuació estel·lar de Saquon Barkley, el seu running back i la seva referència ofensiva. El nou campió es va elevar gràcies a la seva portentosa defensa, que va estrangular Patrick Mahomes, el quarterback dels Chiefs i als seus 28 anys cara visible de la NFL. Mahomes, posseïdor de tres campionats, no va poder ni respirar. Mai va tenir temps de trobar els seus receptors. De seguida se li tiraven al damunt homes-armaris amb males puces. Va ser tombat una i altra vegada. Sis sacks va encaixar en total, el nombre més alt de la seva carrera.

Al descans es va arribar amb un impactant 24-0. En cap de les seves cinc finals recents els Chiefs havien tancat la primera meitat sense anotar. Un zero rotund. Va tardar una eternitat a apropar-se a la zona de touchdown dels Eagles. La frustració es transpirava en el rostre de Mahomes, del tight end (i xicot de Taylor Swift) Travis Kelce o d'Andy Reid, el bigotut i llorejat entrenador de Kansas City. Res va funcionar.

El sotmetiment va ser tan brutal com sorprenent. Al cap i a la fi, aquests Chiefs estaven sent comparats amb les grans dinasties de l'esport estatunidenc i a Mahomes se'l feia a la caça del millor de tots els temps, un Tom Brady amb set títols i ara el comentarista de televisió millor pagat dels EUA.

El quarterback de Kansas City, amb tres campionats a les seves vitrines, se sentirà humiliat durant uns quants dies. Perquè hi ha derrotes i derrotes i la soferta davant els Eagles li courà. Ell i tot el seu equip van estar desconeguts. No es va assemblar en res al grup capaç d'assolir cinc Super Bowl en sis anys. No hi va haver color.

Aquesta passada matinada a Mahomes li va passar la mà per la cara Jalen Hurts, el mariscal dels Eagles, elegit en segona ronda de 2020 i que va exhibir aplom en la passada i audàcia per córrer quan la circumstància ho requeria. Als seus 26 anys ha tocat el cim, i això que no estava considerat com un membre de l'aristocràcia en el lloc. Uns quants quarterbacks tenen més catxet. Just entra Hurts en el top-10 de la llista dels millors pagats i més valorats. Tot això canvia des d'aquest diumenge en ser elegit l'MVP del partit.

Hurts va recórrer més iardes que cap altre quarterback abans en una Super Bowl. Va anotar un touchdown i va llançar les passades per a dos més. La derrota de fa dos anys per 38-35 li va servir de lliçó, ha declarat després del partit. "Personalment, he pogut aprofitar cada experiència i aprendre'n. El bo, el dolent, tot. Usar-ho com a combustible per perseguir la meva pròpia grandesa", va dir.

Mahomes s'autoflagel·la

Notícies relacionades

El segell i l’ofici de Flick: així es va reenganxar el Barça a la Lliga

Montse Tomé assumeix la responsabilitat de no convocar Jenni Hermoso després del Mundial: «No va ser un càstig»

Mahomes, en canvi, no va aconseguir connectar amb ningú fins als últims segons del tercer quart. Del 34-0 es va passar al 34-6. Massa tard per confiar en un altre dels miracles quotidians dels Kansas City Chiefs. "No vam començar com volíem. Les pèrdues ens van matar. Assumeixo plena responsabilitat per això", va asseverar capficat.

En un últim quart sense interès, els Eagles, relaxats, van permetre maquillar el marcador. El seu sistema defensiu va baixar les barreres i els Chiefs van anotar els dos touchdowns menys necessaris de la temporada. Feia estona que els aficionats de Filadèlfia, majoritaris a New Orleans, cantaven a ple pulmó allò de 'Fly Eagles fly', el pegadís himne de l'entitat. La celebració del segon títol de la història de l'equip serà sorollosa a Pennsylvania.