Chimezie Metu: "A Barcelona em sembla que tothom va més relaxat"

Als 27 anys, Chimezie Metu ha inaugurat una nova etapa professional. Després de sis anys a l’NBA assaboreix a Barcelona la seva primera incursió a Europa. Una lesió al genoll el va mantenir assegut durant dos mesos, però des que ha tornat està sobresortint. És un 2.08 molt atlètic i amb una remarcada ètica de treball: sempre és dels primers a arribar als entrenaments. Apunta a jugador crucial a la Copa del Rei de Gran Canària, que comença avui.

Té un nom inusual.

Ve de Nigèria.

¿Significa alguna cosa?

Ve a significar Déu ho ha fet o Déu ho farà.

Interpreto que la religió és important en la seva vida.

Vaig créixer en una església. Els meus pares fan feina per a aquesta. En la comunitat nigeriana en la qual vaig créixer la majoria hi vam anar. Sempre ha sigut una part rellevant de la meva vida.

Va néixer als EUA, però d’arrels nigerianes.

Vaig néixer a Los Angeles però em vaig mudar a Nigèria amb cinc o sis anys. Vaig anar a l’escola i vaig créixer allà els anys més importants de la meva vida. Així que tot el que recordo de la meva infància se situa a Nigèria. Encara hi torno cada estiu després de la temporada.

¿Se sent més nord-americà o nigerià?

Nigerià, al 100%. Tot i que he viscut més temps als EUA, on vaig cursar l’institut i la universitat, i gran part de la meva família viu allà, les meves arrels i molts dels meus familiars es troben a Nigèria. Òbviament, hi ha més oportunitats als EUA, però si no fos pel bàsquet viuria a Nigèria.

Per primera vegada juga a Europa. ¿Què va pensar quan li va sortir l’oportunitat de venir a Barcelona?

Em va entusiasmar. Quan el meu agent em va explicar que les franquícies de l’NBA no m’estaven trucant, jo mateix li vaig dir que busqués en equips de l’Eurolliga i el Barcelona va ser el primer a posar-me una oferta sobre la taula. Era difícil deixar escapar una oportunitat així. Estava familiaritzat amb el club, així que no podia dir que no.

¿Què és el que en coneixia?

Com et deia, vaig créixer a Nigèria i el futbol és l’esport número u, el rei total. La gent mirava els partits. Ens arribava més la Premier League, però evidentment no pots seguir el futbol i no conèixer el Barça i tots els grans futbolistes que han jugat aquí, com ara Messi, Busquets, Puyol i tots els que ja sabeu. Agafes consciència de la grandesa de l’entitat.

Però en realitat és seguidor del Manchester United, ¿veritat?

Així és.

No va gaire bé. Potser és el moment de canviar.

No es pot, i que em perdonin els barcelonistes. Al vestidor ja es burlen de mi tot l’estona. Al veure tant la Premier em va captivar el United. Però des que soc aquí he anat a veure uns quants partits del Barça i m’encanta com juguen.

¿Com se sent a la ciutat?

És molt fàcil adaptar-s’hi. Com a ciutat és més lenta d’allò a què estic acostumat. Qualsevol que hagi estat a Los Angeles sap que tot va a gran velocitat. El mateix passa a Lagos, la meva ciutat a Nigèria. Hi ha molta més gent i tothom sembla moure’s a 100 per hora d’un lloc a un altre. En canvi, aquí tothom em sembla que va més relaxat. És un altre ritme.

¿I se sent còmode al club?

Sí, sí, m’hi trobo a gust. Coneixia una mica alguns jugadors, com per exemple Satoransky, Willy, Abrines, d’haver-me creuar amb ells quan érem a l’NBA. I el dia a dia amb tots és molt fàcil.

Recentment va dir que a Barcelona ha recuperat la diversió pel bàsquet. ¿A què es referia?

Em referia a saber que jugaré a cada partit i sentir-se important a l’equip. Al final un vol sentir que aporta. I també per l’ambient que hi ha al Palau i altres pavellons on anem, a Espanya i a l’Eurolliga.

¿I què li sembla el nivell de joc a Espanya i l’Eurolliga?

Sabia que el nivell era alt. Havia vist partits perquè tinc amics que juguen per tot Europa i ja havia prestat atenció a la competició. Sabia on em ficava.

El seu joc ha millorat molt després de tornar de la lesió al genoll.

Crec que aquelles vuit setmanes que vaig estar sense jugar, observant els partits des d’una altra perspectiva, em va ajudar a entendre el que l’equip necessitava de mi.

El gran misteri d’aquest Barça és la inconsistència. ¿A què es deu?

És difícil de dir. Costa jugar bé cada partit. Però no vols ser perfecte al novembre o el desembre. A mesura que avanci la temporada estarem més forts i preparats per aspirar a tot.

Notícies relacionades

El Barça passa a semis de Copa amb Mapi a la banqueta

La fiscal conclou que el petó de Rubiales no va ser consentit

¿Què li han explicat de la Copa?

Conec la Copa de futbol, però ja m’han explicat que aquesta és diferent. M’han parlat d’un ambient fantàstic. Crec que em recordarà els partits de la March Madness. Tinc ganes de jugar-la.