Una línia prima i un error gruixut

Aquesta fina línia col·locava el City per davant al marcador en la seva primera rematada decent, en la primera jugada genuïna que recordava a l’equip de Pep Guardiola en la seva plenitud, de la qual només se’n recordaven els noms, ombres del que van ser. Només hi havia un jugador estrany en aquesta alineació. Savinho era l’única novetat de l’equip que va repassar al Madrid l’any passat sense eliminar-lo.

La setena

L’estreta línia entre el gol consumat i les ocasions malgastades que va tenir abans el Madrid, que per un dia va espantar el City a l’Etihad, on mai havia guanyat en sis visites. Ho va aconseguir a la setena, regalada pels errors gruixuts del seu rival. Malgrat arribar amb la defensa descomposta, amb Ferland Mendy com a únic element definible com a titular. El Madrid va aterrar debilitat per la plaga de lesions que va condicionar la seva alineació i el flagell va castigar el City durant l’esdeveniment: Jack Grealish va haver de deixar el camp al cap de mitja hora i Manuel Akanji es va acomiadar al descans.

No menys tènue era aquesta línia que va distingir un clamorós error d’un gol afortunat. La pitjor bola rematada per Kylian Mbappé en tota la nit es va colar entre els tres pals. La pretesa volea amb què havia d’afusellar Ederson va ser un xut amb la tíbia que va desarmar el porter amb la paràbola que va dibuixar la pilota. La línia de l’àrea que trepitjava Phil Foden a la jugada del penal era bastant més ampla. Gens comparable amb el bast i grandiós error d’Ederson en el 2-2 i el de Kovacic, Rico Lewis i Ederson, un cadascun, en el tercer gol que certificava la remuntada blanca.

El malson propi

Notícies relacionades

Una Volta amb Pradell per als homes i Pal per a les dones

Punter dona vida al Barça en un triomf crucial (87-80) sobre el Partizan

Carlo Ancelotti no es va preocupar pel "malson" que li causa enfrontar-se a Guardiola cada any, per quarta temporada consecutiva, tot i que ha sobreviscut més vegades que eliminacions ha lamentat. "El partit ha sortit bé, hem fet un partit molt complet", va dir un Ancelotti "tranquil i content". El malson el vivia el català amb el seu propi equip per les concessions defensives que s’han convertit en un costum durant aquest curs.

Va alinear cinc centrals i el City semblava més vulnerable que mai. Akanji, Rúben Dias, Aké, Gvardiol i Stones. Un va jugar de lateral dret (Akanji), un altre de lateral esquerre (Gvardiol) i un altre de migcampista (Stones). Ni tan sols així, amb aquest blindatge, va saber defensar-se el City, tan debilitat que va cedir més rematades (20) de les que va crear (11).