Una línia prima i un error gruixut
L’àrbitre va haver d’afegir temps a la primera meitat per la llarga revisió que va exigir el gol de Haaland en l’1-0. El doblet del noruec el va tacar Ederson amb els seus greus errors que van facilitar la remuntada blanca. Ancelotti, "tranquil i content", no va viure cap malson davant Guardiola.
L’1-0 va ocupar una bona estona. Tan fina i prima era la línia que separava la brillant jugada que va traçar el City de la il·legalitat que el vídeo de la sala arbitral anava i venia per detectar el punt exacte de la pilota al pit de Josko Gvardiol i la posició d’Erling Haaland per connectar aquesta deixada davant Thibaut Courtois, desemparat, sol, amb dos futbolistes celestes.
Aquesta fina línia col·locava el City per davant al marcador en la seva primera rematada decent, en la primera jugada genuïna que recordava a l’equip de Pep Guardiola en la seva plenitud, de la qual només se’n recordaven els noms, ombres del que van ser. Només hi havia un jugador estrany en aquesta alineació. Savinho era l’única novetat de l’equip que va repassar al Madrid l’any passat sense eliminar-lo.
La setena
L’estreta línia entre el gol consumat i les ocasions malgastades que va tenir abans el Madrid, que per un dia va espantar el City a l’Etihad, on mai havia guanyat en sis visites. Ho va aconseguir a la setena, regalada pels errors gruixuts del seu rival. Malgrat arribar amb la defensa descomposta, amb Ferland Mendy com a únic element definible com a titular. El Madrid va aterrar debilitat per la plaga de lesions que va condicionar la seva alineació i el flagell va castigar el City durant l’esdeveniment: Jack Grealish va haver de deixar el camp al cap de mitja hora i Manuel Akanji es va acomiadar al descans.
No menys tènue era aquesta línia que va distingir un clamorós error d’un gol afortunat. La pitjor bola rematada per Kylian Mbappé en tota la nit es va colar entre els tres pals. La pretesa volea amb què havia d’afusellar Ederson va ser un xut amb la tíbia que va desarmar el porter amb la paràbola que va dibuixar la pilota. La línia de l’àrea que trepitjava Phil Foden a la jugada del penal era bastant més ampla. Gens comparable amb el bast i grandiós error d’Ederson en el 2-2 i el de Kovacic, Rico Lewis i Ederson, un cadascun, en el tercer gol que certificava la remuntada blanca.
El malson propi
Notícies relacionadesCarlo Ancelotti no es va preocupar pel "malson" que li causa enfrontar-se a Guardiola cada any, per quarta temporada consecutiva, tot i que ha sobreviscut més vegades que eliminacions ha lamentat. "El partit ha sortit bé, hem fet un partit molt complet", va dir un Ancelotti "tranquil i content". El malson el vivia el català amb el seu propi equip per les concessions defensives que s’han convertit en un costum durant aquest curs.
Va alinear cinc centrals i el City semblava més vulnerable que mai. Akanji, Rúben Dias, Aké, Gvardiol i Stones. Un va jugar de lateral dret (Akanji), un altre de lateral esquerre (Gvardiol) i un altre de migcampista (Stones). Ni tan sols així, amb aquest blindatge, va saber defensar-se el City, tan debilitat que va cedir més rematades (20) de les que va crear (11).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Novetat editorial L’artista que "va morir de tristesa"
- Educació La baixa natalitat provoca el tancament de 116 escoles: Catalunya perdrà 87.000 alumnes fins al 2030
- Successos Detingut a l’aeroport de Barcelona amb 2 quilos de cocaïna enganxada al cos ‘com una mòmia’
- Roger Mas: "Estem en una època que sembla un final de mil·lenni"
- Dolors Ribalta: "Les imatges són claríssimes. Això no va de colors, sinó de dignitat"