El Madrid exerceix de campió

El control de l’espai va ser determinant des del principi d’un enfrontament a què Guardiola i Ancelotti van comparèixer amb models diferents. El City va sortir amb cinc centrals, amb Stones incrustat al pivot, per apuntar un centre del camp pel qual s’han escapat les seves possibilitats de competir la Premier. Carletto va fer el que mai esperaria fer, amb una defensa encaixada amb cola en la qual Valverde va ser lateral. El partit es va posar tens des del tifo, en el qual l’afició local va recuperar l’episodi de la Pilota d’Or que Rodri va arrabassar a Vinícius. Stop crying your heart out (Deixa de plorar amb tot el teu cor).

Verí per al brasiler, que va sortir esperonat a l’Etihad disposat a aconseguir la primera victòria en el compte del Reial Madrid. Va jugar amb l’esquena de tots els marcadors que li va posar Pep a davant sense massa èxit. En tot just deu minuts, Vinícius va espantar els mals recents per posar un nus al coll d’un estadi que va celebrar com un gol un fora de joc en el qual Ederson va atropellar el seu compatriota. Al City li pesava córrer cap enrere, una constant durant aquesta temporada en què ha perdut la seva identitat. S’havien invertit els papers respecte al partit del curs passat.

Mbappé va tornar a posar a prova els reflexos del meta local després de recollir una passada exquisida de Vinícius, que es va vestir amb el vestit del jugador més desequilibrant per decorar el travesser amb una paràbola immensa. Abans va tirar una paret exquisida amb Mendy. Aké, sota pals, va evitar el desastre cantat. Però van ser els de Guardiola els que van colpejar primer. Gvardiol va trencar entre línies, per deixar amb el pit a Haaland, que, a la fi, va ser capaç de marcar contra el vigent campió d’Europa.

Un final de bojos

A la Champions no importa el que ja s’ha viscut, només el que està per fer. Així ho evidenciava Asencio, aliè a la seva imputació. El més atent al tall i concentrat mentre el City no parava d’encaixar ocasions en contra. Els papers invertits al que estem acostumats. Tants episodis es van viure en la primera part, que si fos pel City donaria per amortitzat el duel, més si pot ser després d’esgotar un canvi amb la lesió de Grealish. En va gastar un altre en el descans, donant entrada a Rico Lewis en lloc d’Akanji per a una assignatura ben dura.

Notícies relacionades

Una línia prima i un error gruixut

El Madrid volia el City, està clar

Un segon temps que va començar amb Haaland armant-se de pólvora a través d’un xut que va impactar al travesser que va ser assetjat en la primera part pel Reial Madrid. El que busqui un canvi de filosofia dels d’Ancelotti està equivocat. És un equip de dues ànimes, on els de dalt limiten esforços per a la pressió i els de darrere carreguen amb el pes de la responsabilitat. És suficient en la majoria de les ocasions, però cal encertar en les dues àrees.

I en la pitjor rematada de les intentades per Mbappé, amb la tíbia, va superar Éderson. Ceballos, no obstant, es va entossudir a ser el dolent de la pel·lícula cometent un penal sobre Foden que Haaland va convertir. Però la psicologia va continuar sent del Madrid, que en el descompte va culminar una remuntada per assaltar per primera vegada l’Etihad. Brahim va aconseguir l’empat i Bellingham va segellar la victòria en una contra letal per deixar encarrilada l’eliminatòria.