El Madrid volia el City, està clar

Ara ja se sap. Ha passat. Així que ja es pot explicar. El Reial Madrid ho ha fet expressament. Està clar. Jo, coneixent-los, n’estic convençut. Es van passar la fase classificatòria de la Champions, la seva competició talismà, fent broma, jugant al tram-tram, sense mirar ni tan sols qui era el rival, el camp on jugaven i el resultat que havien d’aconseguir.

A ells això dels diners els és absolutament igual. Ja se sap que Florentino Pérez té els diners, els milions, el poder, per càstig, així que res d’anar acumulant victòries i milions. Això no va amb el Reial Madrid de la Copa d’Europa, això no va amb la seva competició preferida, aquesta no és manera de circular pel Vell Continent. L’equip de Carlo Ancelotti només va jugar (tot just la va disputar) la fase classificatòria de la Champions per passar l’estona i esperar el sorteig fatídic, aquest que per a tot el món era una trampa mortal i per a ells aigua beneita, per jugar l’eliminatòria extra que volien i, sobretot, contra qui volien: el temible (abans) Manchester City.

Ho tenien pensat, planejat, estudiat, meditat, preparat, volien aquesta sucosa eliminatòria. I la volien per demostrar una vegada més, mil vegades, un milió d’ocasions, que per alguna cosa van inventar la Copa d’Europa. Perquè ells, els madridistes, els merengues, només viuen per a aquestes nits, totes les altres coses els importen ben poc, són engrunes de les que s’alimenten els altres, que són equips petits.

El Reial Madrid va planejar la seva venjança mundial en una nit molt similar, per no dir idèntica, a la que va patir, precisament, el Manchester City de Pep Guardiola, el bo, el bo de veritat, quan va merèixer guanyar 1-6 al Santiago Bernabéu i va acabar sent eliminat de la Champions.

Ahir a la nit, sí, sí, ahir a la nit, semblava que el Reial Madrid havia de patir la mateixa injustícia. Estava jugant per eliminar el City ja en el primer pols i va resultar que perdia 2-1 ¡Perdia! Però, com sempre diu el noi de Santpedor, el Reial Madrid viu i es comporta per a aquests partits, per a aquestes remuntades, per canviar la història més enllà del minut 90.

La nit somiada

Notícies relacionades

Una Volta amb Pradell per als homes i Pal per a les dones

Punter dona vida al Barça en un triomf crucial (87-80) sobre el Partizan

I això va fer de nou, ho va aconseguir com (gairebé) sempre. Per això estic convençut i ni tan sols vostès són capaços de portar-me la contrària, que el Reial Madrid, no sé si el ser superior, no sé si Carletto, no sé si el maquiavèl·lic Mbappé, el temerari Bellingham o l’esmunyedís Vinicius, però algú va maquinar, durant els últims mesos, que calia construir-se una nit com aquesta, una nit al Reial Madrid. Això de passar entre els vuit primers ni tenia mèrit ni era la manera d’encarar una nova conquesta continental.

I es van inventar aquesta nit perquè sabien que el Manchester City ja és un equip vulgar. Vulgar. Inapropiat, entrenant-lo (encara) Pep Guardiola. Ells, els blancs, sabien que era l’enemic ideal. Per això van fingir des de setembre. Jo ho vaig saber des del minut u.