Un superb Dembélé guia el PSG per esclafar el Brest

El PSG de Dembélé, erigit en el golejador inesperat, va llançat, en canvi, va patir més del que podia imaginar la Juventus i el Dortmund va liquidar l’Sporting de Portugal a Lisboa, coincidint amb la caiguda del City al seu estadi en uns fatídics minuts finals amb el Madrid. En el nou format del play-off, la Champions va recuperar el seu aire dramàtic de la vella Copa d’Europa.

EL ‘MOSQUIT’ S’HO PASSA PIPA.

Vint-i-vuit partits, 23 gols. I 15 gols des que va arrencar aquest nou any. No, no s’està parlant de Mbappé. Ni tampoc de Lewandowski. Ni tan sols de Haaland. O de Harry Kane. Llueix el 10, però juga de nou. ¿Qui és? És Ousmane Dembélé, el paio que es va bastar per si sol per obrir-li al París SG de Luis Enrique la porta dels vuitens de final de la Champions al ser decisiu en el triomf sobre el Brest. El Liverpool o el Barça l’esperarien en aquesta ronda.

Queda la tornada al Parc dels Prínceps, però tot va resultar molt més senzill perquè l’exdavanter blaugrana va provocar el penal del 0-1 amb una fuetada –va utilitzar la cama dreta– i va marcar el 0-2 quan més patia l’equip de Luis Enrique fent servir la cama esquerra. Després, ja a la segona part, va controlar amb l’esquerra i va rematar amb la dreta entrant a l’àrea com un furiós vell nou. Sí, és ell. És Ousmane. El nou Ousmane, qui va assumir, als seus 27 anys, la responsabilitat ofensiva que se li demanava des que va arribar al Barça.

I això que ja en l’inici de la segona part s’havia inventat Dembélé una passada per descobrir la cavalcada de Barcola, que va assistir en solitari Doué. Era el 0-3, però va acabar anul·lat després de la revisió del VAR. Després, el va anotar l’exblaugrana perquè no volia anar-se’n sense deixar un espectacular segell a Europa. Set partits porta en aquesta Champions i suma ja sis gols. És el PSG del Mosquit, a qui Luis Enrique li ha trobat el lloc ideal. I ell s’ho passa pipa.

MCKEANNE i MBANGULA DONEN ESPERANCES A LA JUVE.

Va dominar l’equip de Thiago Motta a la primera part i va marxar al descans amb un triomf parcial gràcies al gol de Weston McKennie (minut 34). Tenia, o això creia, el partit controlat, però a l’iniciar-se la segona meitat va arribar l’empat del PSV amb el gol de Perisic (minut 56). Estava llavors tot realment molt igualat a Torí, i generava molts nervis l’imprecís joc de la Vecchia Signora, fins que va aparèixer Samuel Mbangula, el jove davanter belga, que als seus 21 anys va donar un valuós triomf al seu equip. Així va arribar el 2-1 (minut 82) amb què es va tancar el partit, però no l’eliminatòria perquè tot està molt igualat.

EL DORTMUND ARRASA A LA SEGONA PART A LISBOA.

Notícies relacionades

Una línia prima i un error gruixut

El Madrid exerceix de campió

Tot va passar després del descans. Fins aleshores, l’Sporting de Portugal i el Borussia Dortmund estaven segellant un empat en un partit que no trencava per cap costat. Però a l’hora de partit, Guirassy aprofitava una assistència de Julian Brandt per firmar el 0-1 (minut 60). A partir d’allà es va imposar el conjunt alemany, que no es va aturar convençut com estava que podia deixar més que sentenciada l’eliminatòria. El 0-2, obra de Pascal Gros (minut 68), i el 0-3 que va portar la rúbrica d’Adeyemi (minut 82) va certificar la contundent victòria del Dortmund que el porta ja gairebé directament als vuitens de final.

I l’Sporting, que va treure Giokeres, la seva gran estrella (minut 58) abans dels gols, va acabar derrotat.