Desorientació i falta de solucions

A més, el creixement del futbol femení ha ampliat el focus i les crítiques i respostes s’han democratitzat. Les xarxes socials són un factor clau al portar els clubs a activar-se, com per exemple va fer l’Espanyol, que obertament va manifestar que la repercussió de les imatges del presumpte tocament de Mapi León a Daniela Caracas durant el derbi català passat de la Lliga F va ser un dels motius pels quals va decidir pronunciar-se.

Fins a la firma del nou conveni col·lectiu, molts aspectes en el futbol femení quedaven a mercè de la voluntat dels dirigents. Sense un full de ruta en temes com l’assetjament o la maternitat, era pràcticament impossible preveure o esperar com les entitats gestionarien tals temes de vital importància. Amb el nou conveni en vigor, els clubs sembla que ho tenen una mica més clar. No obstant, encara hi ha situacions on no es té un full de ruta malgrat el text. N’és un clar exemple l’ocorregut entre Mapi León i Daniela Caracas.

El nou conveni, que té un annex dedicat exclusivament a marcar el nou protocol de prevenció i intervenció davant l’assetjament moral, sexual i/o per raó de sexe, igualtat i per a la no discriminació de les persones LGTBI, marca la seva àrea d’aplicació entre iguals d’una mateixa entitat o entre un superior i un subordinat també d’una mateixa empresa. En cas que es doni amb persones que pertanyen a una altra empresa, com podia ser l’esmentat episodi, queda més obert el camí d’actuació a prendre.

Protocols interns

La jurisprudència recau en la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), que no ha entrat d’ofici. És ella la que, en cas de considerar-ho apropiat, pot entrar d’ofici a través del Comitè de Disciplina de Primera Divisió del Futbol Femení. Està compost per Ana Ballesteros (presidenta) i els vocals Álvaro Quiroga i Alejandra Domínguez. Així mateix hi ha també els suplents de la presidència, Rosa Rodríguez Jackson i Alberto Peláez.

Els clubs, més enllà d’activar protocols interns (en cas de tenir-los), no tenen gaires més respostes per als seus futbolistes. Això sí, les entitats esportives poden denunciar els fets sempre que així ho vulgui el seu futbolista o formant part del procés judicial com a ens a part. L’Espanyol no té intenció de denunciar i només ho faria si així ho requerís Caracas.

Pel que fa a les institucions, apareixen com a òrgans clau. Fins que no va començar la professionalització de la competició, la Lliga com a tal no tenia una estructura del tot clara. I no parlem de professional, sinó de mínimament jeràrquica i amb una distribució de poders. Ara, la Lliga F compleix tres anys i en aquestes temporades ha hagut de resoldre problemes que li han demanat molt més del que estava preparada per oferir.

Si la Lliga F ha hagut d’actualitzar-se, la Federació ha anat molt més endarrerida. Sota el mandat de Luis Rubiales, una estructura arcaica va deixar de banda el futbol femení sense dotar-lo gairebé de recursos i professionals vàlids per a la seva gestió. Amb el canvi que va suposar el S’ha Acabat això va canviar, i no només es va comptar amb professionals especialitzats, com Markel Zubizarreta o l’advocada Reyes Bellver [nova directora de futbol femení de la RFEF], sinó que es va adequar l’estructura a les seves necessitats. Es van crear comitès independents per al futbol femení, com per exemple el de Disciplina, encarregat en el seu moment de la investigació del cas Alhama i que, si la Federació hagués decidit entrar d’ofici, seria responsable de les indagacions del cas Mapi León.

Sense por de denunciar

Notícies relacionades

El Barça passa a semis de Copa amb Mapi a la banqueta

La fiscal conclou que el petó de Rubiales no va ser consentit

Mentrestant, Beatriz Álvarez, presidenta de la Lliga F, a més de deixar clar que no té competències per actuar d’ofici, reconeixia que una situació com la de Mapi León amb Caracas no té precedents en el futbol femení. I va reclamar "no treure de context" l’esdevingut. "Havent-hi dues versions, hem de respectar-les, i és complicat. No tenim una competència disciplinària per intervenir, però hem de ser a prop i escoltar-les", va concloure.

Les entitats i institucions estan aprenent a gestionar aquestes situacions. Les jugadores, a identificar-les. Alçar la veu sempre ha estat mal vist. Per això, les futbolistes no veien (o preferien no veure) les conductes de les quals eren víctimes. Sobretot des de fa dos anys, més jugadores han sabut identificar situacions on s’han sentit vulnerades i no han tingut por de reaccionar i dir prou.