El número u Jannik Sinner pacta una sanció a la carta amb l’Agència Mundial Antidopatge

El tennista italià Jannik Sinner ha sigut suspès per dopatge després del pacte a què ha arribat amb l’Agència Mundial Antidopatge. La sanció del gran dominador del tennis mundial va començar el 9 de febrer i s’estendrà fins al 4 de maig.

Sinner, que ve de conquerir l’Open d’Austràlia, va donar positiu per clostebol el març del 2024. Tot i que això no li va impedir continuar competint amb normalitat davant la sorpresa del circuit i sota l’aprovació del Tribunal d’Arbitratge Esportiu, que va decidir a favor seu al no existir intencionalitat per part del jugador. Tot i que l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) va optar després per recórrer. Sinner ha decidit ara tallar en sec.

Així, l’AMA va confirmar aquest dissabte la suspensió per tres mesos «per una infracció de les normes antidopatge» per donar positiu en clostebol, una substància prohibida.

L’Agència Mundial Antidopatge, en el comunicat remès als mitjans, explica que «a fi de garantir un resultat just i adequat», s’ha mostrat disposada a arribar a un «pacte de conciliació, de conformitat amb l’article 10.8.2 del Codi Mundial Antidopatge». És a dir, que l’AMA dona per bones les explicacions ofertes sempre per Sinner. És a dir, que la substància (menys d’una milmilionèsima part per gram) va arribar de manera accidental al seu organisme.

«No tenia intenció de fer trampes»

«L’AMA accepta que Sinner no tenia intenció de fer trampes, i que la seva exposició al clostebol no li va proporcionar cap benefici per millorar el seu rendiment i va tenir lloc sense el seu coneixement com a resultat de la negligència dels membres del seu entorn», exposa l’organisme regulador del dopatge, que a més assumeix que la sanció per tres mesos és «apropiada». La versió donada per Sinner en el seu dia assenyalava el seu fisioterapeuta (Giacomo Naldi), que s’estava aplicant pel tall en un dit un producte que contenia clostebol. El tennista italià el va acomiadar després juntament amb Umberto Ferrara, el seu preparador físic. La «falta de confiança» en va ser el pretext.

Tot i que, això sí, l’AMA adverteix que tot esportista és responsable de les presumptes negligències del seu entorn. És a dir, que això no hauria d’eximir Sinner. La Federació Internacional de Tennis i l’Agència Internacional per a la Integritat del Tennis tampoc van tenir res més a dir.

Jannik Sinner, que observava amb inquietud l’audiència en què el TAS havia de resoldre sobre el recurs de l’AMA (16 i 17 d’abril), pot respirar en pau als seus 23 anys i concloure així definitivament un assumpte que el perseguia des de fa ja gairebé un any, i sense que els trofeus conquerits hagin corregut mai cap perill. L’italià, segons l’acord, podrà reincorporar-se als entrenaments a partir del 13 d’abril. No es perdrà cap Grand Slam, i estarà en disposició de disputar sense problemes Roland Garros (25 de maig-8 de juny). És a dir, l’italià ha aconseguit una sanció a la carta que li permeti sortir indemne de les grans cimeres. De fet, després que l’Agència Internacional d’Integritat al Tennis l’absolgués de culpa el mes d’agost passat, Sinner només va haver de penar que li traguessin els punts i els premis econòmics del torneig d’Indian Wells durant el qual el tennista va donar positiu dues vegades.

Sinner no podrà jugar a Doha (ATP 500), Dubai (500), Indian Wells (1000), Miami (1000), Montecarlo (1000) i el Masters 1000 de Madrid. Quan es reincorpori al joc, ja a Roma, tindrà 9.730 punts en el rànquing ATP, amb Alexander Zverev i Carlos Alcaraz tenint-ho difícil per arrabassar-li fins i tot el número u.

El pacte de Sinner amb l’AMA arriba només tres setmanes després (20 de gener) que l’Agència Mundial Antidopatge decidís no recórrer en el cas de la tennista polonesa Iga Swiatek, número dos del rànquing WTA, que havia donat positiu per trimetazidina l’agost del 2024. La seva sanció va tenir un mes de durada.

Un dels primers a reaccionar, evidentment, va ser Nick Kyrgios, que durant el passat Open d’Austràlia ja s’havia mostrat molt crític amb la laxitud en els casos de Sinner i Swiatek. El tennista australià va tornar a la càrrega aquest dissabte. «L’AMA va dir que seria una sanció d’un o dos anys [per a Sinner]. Òbviament, l’equip de Sinner va fer tot el possible per seguir endavant i acceptar una sanció de tres mesos, sense perdre títols ni premis en metàl·lic. ¿Culpable o no? És un dia trist per al tennis. La justícia en el tennis no existeix», va publicar Kyrgios a les seves xarxes socials abans d’avisar que molts tennistes comparteixen la seva visió i que parlaran sobre això la setmana vinent.

El cas de la patinadora Laura Barquero

Notícies relacionades

Ancelotti està cansat de parlar de la possible sortida de Vinícius

El Madrid passa a semifinals davant un Manresa erràtic

La sanció a la carta i per tres mesos de Sinner contrasta poderosament amb el cas de la patinadora espanyola Laura Barquero. La patinadora madrilenya no competeix des que en els Jocs Olímpics d’Hivern de Pequín va donar positiu el 18 de febrer del 2022 també per clostebol. El TAS, que va ser qui es va encarregar del seu cas al donar-se el positiu durant uns Jocs Olímpics, li va imposar una sanció d’un any. Però aquesta va ser recorreguda per l’Agència Mundial Antidopatge, a la recerca d’una sanció més alta i que la va obligar a apartar-se de la competició des d’aleshores.

Sent impossible establir comparatives concretes davant el secretisme habitual en les investigacions per dopatge, la seva defensa al·lega que el clostebol també hauria entrat en l’organisme de la patinadora a través de la manipulació d’una crema cicatritzant sense que ella en fos coneixedora. La Unió Internacional de Patinatge sobre Gel, en una investigació paral·lela, va concloure que el seu positiu va ser «no intencional». «El més difícil en els casos de dopatge involuntari és provar que, efectivament, ha sigut involuntari. Costa molt demostrar-ne la involuntarietat», afirmava el mes de setembre passat a aquest diari Gorka Villar, l’advocat que ha portat el cas de Barquero.