Rècord històric de participació femenina en la Mitja Marató

Córrer està de moda. Participacions de rècord, la proliferació dels clubs de running i una exposició creixent en les xarxes socials són tan sols algunes de les conseqüències que aquest esport s’hagi tornat a posar de moda.

En l’última dècada, la mitjana de participació de dones en curses de mitja marató ha anat en augment tot i que l’aturada forçada de la pandèmia de covid va deixar una tornada desigual en les carreres (que no a sortir a córrer), i és que les dones, com passa en totes les crisis socials i sanitàries, van tornar a pagar el peatge de retornar a la seva vida normal i a poder gaudir de l’oci més tard que els homes. Passat aquest període, les dones han abraçat en massa apuntar-se a curses atlètiques.

A un pas de la paritat

Barcelona, Madrid, Sevilla i València són algunes de les cites més populars entre les corredores i han passat de xifres que superaven per poc el 10% a ja superar àmpliament el 30%, i assolir algunes el 40% d’inscrites. Una progressió que entreveu que més aviat que tard s’assolirà la paritat en aquest tipus de distància.

Aquest salt a la mitja marató, que és el que més destaca de l’últim boom, perquè ja està normalitzat que el sector femení arribi sovint a ser majoria en algunes curses curtes de 5 i 10 km, mostra com cada vegada més les dones es preparen i trenquen la barrera mental del running més focalitzat en la resistència típicament associat als homes.

Part d’aquest fenomen es pot explicar a partir del canvi generacional que està vivint l’esport. Els corredors són cada vegada més joves, i els que tenen menys de 35 anys representen ja la majoria (55%) dels inscrits en les curses de mitja marató. Part d’aquest fenomen respon a l’auge de clubs de running que han proliferat a les ciutats i que els joves usen com un espai més on socialitzar. La coneguda aplicació de registre d’entrenaments Strava ha quantificat aquest fenomen i ha determinat que la popularitat d’aquests clubs va augmentar el 2024 un 59%, i que va arribar al 89% en el cas de les dones. Elles, a més, prefereixen els dissabtes al matí per a les activitats esportives.

El Passeig Marítim de Barcelona, per exemple, es converteix cada tarda en una improvisada pista d’atletisme i és envaït per centenars de corredors que aprofiten el seu entrenament per passar una estona acompanyats. És el cas de Half Runners, un club de corredors mixt que, malgrat que va néixer com una iniciativa de dones per a dones, avui reuneix més de 50 joves els dimecres. «En l’esport hi ha espais més masculinitzats, però nosaltres hem aconseguit trobar un espai femení que no tanca les portes a ningú i en el qual hi ha bon rotllo», afirma Marina Ramos, una de les sis fundadores d’aquest club.

La barrera de la inseguretat

La seguretat continua sent el hàndicap principal de les dones per aconseguir la igualtat total en el running, i córrer acompanyades continua donant tranquil·litat a moltes d’elles. «Sols no aniríem per certes zones. Per la carretera de les Aigües o la Barceloneta mateix no aniríem soles. Anar en grup et permet entrenar quan està fosc», reconeix l’Esther, una altra de les cofundadores. L’Olga i la Nàstia, mare i filla que correran la Mitja Marató, coincideixen amb elles que la inseguretat és el principal fre per continuar avançant en el running. «A l’hivern, a les cinc de la tarda ja em costa sortir. Sé que m’agafarà la nit i no m’atreveixo a anar sola», coincideix la Nàstia. Una problemàtica que reconeix el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, David Escudé, que admet amb dades de l’Enquesta Òmnibus que més d’un terç de les dones «troben dificultats per practicar esport als carrers, parcs i places de Barcelona». «Cal donar llum a iniciatives que millorin la percepció de seguretat a l’espai públic que, en determinats moments o hores del dia, es pot veure afectada per condicionants com el disseny, la il·luminació, l’aïllament o l’afluència de vianants o altres esportistes».

Ser un referent

Notícies relacionades

Ancelotti està cansat de parlar de la possible sortida de Vinícius

El Madrid passa a semifinals davant un Manresa erràtic

La ciutat vol ser un referent internacional en el sector del running femení. «Vam acabar el 2024 amb el rècord mundial femení aconseguit per Beatrice Chebet en la Cursa dels Nassos i vam iniciar el 2025 amb un rècord històric de participació femenina en la nostra Mitja amb més de 12.000 corredores. N’estem molt orgullosos».

Les dones de més de 50 anys no han perdut la seva presència en l’esport i són ara les més empoderades. Els clubs de corredores assumeixen rols que abans eren impensables. El canvi transcendeix l’aspecte competitiu i dona valor al seu vessant social i de salut. És el cas de les Runnering Girls, el club de corredores fundat fa 15 anys per la «botiguera i corredora» Montse Urbea per compartir «aquell sentiment de felicitat que trobava cada vegada que tornava de córrer, de relativitzar els meus problemes i comprovar que, al trobar-me jo millor, tot el meu entorn estava més content». Amb el pas dels anys, se li han arribat a unir un centenar de dones, majoritàriament de més de 45 anys.