De la jubilacióa la titularitat

Ha acabat el període d’Erasmus. Un llarg període de dos mesos i mig per amarar-se d’un nou llenguatge per a qualsevol porter i, sobretot, si juga al Barça, que porta aquest ofici a una nova dimensió. En el Barça de Flick, més encara. Un període imprescindible per a algú com ell, Szczesny, que amb 34 anys havia jubilat els guants, cansat del futbol i dolgut perquè la Juventus –set anys a Itàlia– l’havia descartat. No volia anar a un altre equip més petit i, de comú acord amb la família, es va instal·lar a Marbella per iniciar la seva descomprensió i jubilar-se, disfrutant del golf a la Costa del Sol.

Es va lesionar Ter Stegen a Vila-real i Lewandowski, ja des del mateix vestidor, va trucar al seu compatriota per avisar-lo que rebria una oferta per acabar amb el seu retir voluntari. Ara, transcorregut aquest inevitable procés de formació que va començar a finals de l’octubre passat, el porter polonès és "clarament el número u", segons reitera en públic l’entrenador alemany, i s’imposa per davant d’Iñaki Peña.

Del minifundi al latifundi

Tek complirà demà contra el Rayo el seu desè partit com a guardià de la porteria del Barça, un lloc que no hauria imaginat mai quan disfrutava del sol i els greens de Marbella. "No és possible entendre el joc del Barça sense haver comès algun error abans", va explicar el porter polonès a Filippo Ricci al diari italià La Gazzetta dello Sport. I en el seu cas aquesta comprensió de l’estil blaugrana encara és una mica més complexa.

Szczesny venia del calcio. O sigui, venia de viure fornit a la seva àrea, protegit per quatre, cinc o fins sis defenses a casa seva. Gairebé els podia tocar amb la mà. I no és cap exageració. Era una casa plena de persones que tenien claus de seguretat, perquè Itàlia és el paradís que exalta la defensa perquè habiten tots en un minifundi. Espanya, en canvi, és el lloc on els defenses s’albiren en la llunyania, especialment si Flick és l’entrenador. Els porta a 40, 45 i fins a 50 metres del porter, amb la qual cosa eleva el risc. Més en el cas del polonès, que mai havia necessitat utilitzar prismàtics per atalaiar a l’horitzó els seus quatre defenses. Entre ells hi ha un latifundi.

"La posició inicial de la teva defensa és molt alta, cal actuar amb intel·ligència", va recordar Szczesny, que ha hagut d’anar reconstruint el seu físic –va arribar baix de forma– i, alhora, aprenent idees que li resultaven desconegudes. Va debutar a Barbastre, va arribar tard Iñaki Peña a una sessió d’activació prèvia a la semifinal de la Supercopa i a partir d’allà va agafar la titularitat, només interrompuda en dues ocasions després de la seva expulsió per entrar a deshora Mbappé en aquest començament del 2025.

Va salvar la "bogeria" de Lisboa

Però Flick ja no té cap dubte. És Tek i 10 més. Ja no es discuteix la seva titularitat, entossudit el tècnic que el polonès se senti el cap de l’estructura defensiva, una vegada superada la "bogeria de Lisboa", nit en què no es va entendre amb Balde i va regalar un gol, nit en què va cometre un penal. I és també la mateixa nit en què Di Maria va topar amb el seu peu esquerre en els minuts finals d’un volcànic duel en què Szczesny es va equivocar greument, tot i que va tenir després la capacitat de redimir-se. Des d’aleshores, el polonès s’ha assentat en la titularitat, encadenant cinc partits més (dos amb porteria a zero contra l’Alabès a la Lliga i el València a la Copa) en els quals només ha encaixat quatre gols.

Notícies relacionades

Pedri segella el bitllet d’Espanya per a la ‘final four’ de la Nations

Indignació amb l’arbitratge i autocrítica al vestidor

I en el camí Szczesny no es complica la vida. Va al que és senzill. Fins i tot primitiu, per molt sofisticada que sigui la idea que va injectar Flick al Barça en temps rècord. "Aquí la importància d’un gol encaixat és menys que a Itàlia", va confessar l’exporter de la Juventus, l’Arsenal i de la selecció polonesa. "¿Per què? Perquè l’equip va sempre a l’atac i fa molts gols, això et dona més coratge i energia per prendre riscos", va afegir el porter, mentre el tècnic assumia que aquest canvi de guardià havia sigut una de les seves "decisions més dures".

"Amb ell encara no hem perdut", va reconèixer Flick abans de golejar el València a la Lliga (7-1). I fins ara aquesta frase s’ha complert: nou partits, vuit victòries i un empat amb Tek.