Mbappé liquida el City de Pep

El tècnic va advertir quan més plovia: "Si arribem vius a Nadal en les competicions, tindrem opcions". ¿Qui discuteix ara que el Madrid és el rival a batre a la Champions? La tornada contra el City no va tenir història perquè Mbappé va certificar el final de cicle de l’equip de Guardiola amb tres gols (3-1). Pep recordava amb nostàlgia dimarts a la sala de premsa: "Vam ser una màquina durant vuit anys". Tan cert com que ara són un rival vulgar i depriment. Pecat impropi d’un equip de Guardiola.

Gol als 4 minuts

Ancelotti va col·locar els seus en bloc mitjà-baix i va entregar la pilota al City esperant que es disparés sol al peu. I va encertar. Perquè si fa anys la pilota era una arma de destrucció massiva a peus del City, avui és un artefacte extremadament volàtil. Amb prou feines havien passat quatre minuts quan Asencio va treure un xut de 60 metres que va confirmar el caràcter circense de la defensa dels de Guardiola. Rubén Dias va mesurar malament i es va empassar la pilota, que li va botar a l’esquena i va permetre a Mbappé rematar de vaselina, just abans que es creués un Stones que a més es va lesionar. El gol va posar l’epitafi a l’eliminatòria. Pep havia apostat per un onze singular. Si en l’anada no va comptar amb cap reforç de gener, al Bernabéu va col·locar a l’onze Nico, Marmoush i Khusanov, en el lateral (on mai havia jugat). A la banqueta esperaven un tocat Haaland, De Bruyne, Grealish i Doku. L’atac anglès el formaven l’egipci i Savinho. Ni excel·lència, ni gol... Cada diagonal madridista provocava un drama en la defensa visitant.

Notícies relacionades

Benfica-Barça, a vuitens de final i al costat amable del quadro; Madrid-Atlètic, derbi europeu

El supersorteig de la Champions fixa el camí de Múnic

Els Mosqueters blancs s’associaven aprofitant la inconsistència visitant, i Courtois veia plàcidament el xoc sense rebre un malintencionat centre o un xut verinós. Guardiola aguantava estoicament dret a la banda veient com el seu equip es fonia contra un Madrid que no va passar de la tercera marxa. Passada la mitja hora una jugada teixida entre Vinícius, Rodrygo i Kylián va provocar el segon gol del francès. Sobrava una hora d’enfrontament contra un exèrcit de zombis. La segona part no va tenir història. El Madrid va jugar amb el pilot automàtic i va fer la sensació que Ancelotti va voler ser respectuós i no fer sang a un equip que en certa manera ha col·laborat en aquests anys a augmentar la grandesa blanca en la Champions. Els blancs van fiar el seu atac a algunes espurnes gràcies a les quals encara es van cobrar un altre gol. Mbappé va arrodonir la seva nit més lluïda amb una fuetada que va superar un Ederson desconcertant.

La figura resignada de Pep de braços plegats retratava el final d’una era i l’epíleg d’un City que sembla complicat que torni a viure una etapa com la que ha disfrutat amb el català a la banqueta. El gol de Nico no va servir ni per maquillar un resultat que va haver de ser més contundent. El Madrid espera a vuitens l’Atlètic o el Bayer Leverkusen de Xabi Alonso, l’elegit per Florentino per succeir Ancelotti.