Tant de bo marxin

Deixin d’amenaçar, d’avisar, de llançar missatges a través dels altaveus oficials i portaveus oficiosos dels seus clubs: Reial Madrid Club de Futbol i Futbol Club Barcelona, si els molesta seguir en una competició que els va petita, i a la qual setmanalment atribueixen a l’estament arbitral l’excusa d’un mal resultat, facin el favor de marxar i deixar-nos en pau. Deixin de prescriure aquesta fastigosa prepotència sentida en moltes ocasions quan els seus altaveus argumenten que "anar a Valladolid i guanyar per 0-5 cansa". D’acord, doncs no hi vagin, o enviïn el juvenil. Deixin de plorar i posar al mateix paquet un arbitratge desencertat amb una adulteració de la competició, que és el que va fer el Realísimo dilluns passat: anar a plorar al Comitè d’Àrbitres, un col·lectiu que deixa molt a desitjar. Si aquesta reunió la demana l’Eibar, l’Alabès, el Cartagena o l’Eldenc, ¿l’haurien obtingut?

¿Que la Lliga perdrà qualitat? El que és segur és que si se’n van (tant de bo ho facin) la nostra Lliga serà més justa i més equitativa, segur, cosa que des de fa dues dècades no passa per un desigual repartiment dels drets de televisió. Inscriguin-se a qualsevol Lliga europea i comprovaran com els àrbitres, que curiosament a l’estranger continuen sent humans, s’equivocaran a favor seu i en contra seu.

No obviaré que gran part de responsabilitat d’aquesta constant queixa pertany al periodisme, que ha acceptat portar bufandes, informar des de trinxeres i deformar des dels despatxos... a canvi d’absolutament res.

Notícies relacionades

Benfica-Barça, a vuitens de final i al costat amable del quadro; Madrid-Atlètic, derbi europeu

El supersorteig de la Champions fixa el camí de Múnic

Llargs desplaçaments

Però sàpiguen que si marxen (tant de bo) les passaran magres a cada estadi, perquè seran l’enemic extern a batre, i no tinguin cap dubte que els seus propis futbolistes es queixaran als dos minuts pels llargs desplaçaments que hauran de realitzar cada 15 dies. I a tot això, Manolo González & the Wailers realitzant miracles setmanalment amb l’Espanyol i rascant punts per sota de les pedres, amb una plantilla molt justeta per mantenir-se a Primera Divisió. A totes a Vitòria, míster.