Pros i contres de la sentència

Condemna a Luis Rubiales, 10.800 euros de multa pel petó forçat i res per les coaccions. Ara toca posar la sentència a examen, els pros i els contres. Comencem amb les coses bones. Un, hi va haver delicte d’agressió sexual. El jutge reconeix que no hi va haver consentiment i que és un atemptat contra la llibertat sexual d’Hermoso. No era un invent seu ni una exageració. Va tenir conseqüències sobre ella. Dos, el jutge dona "plena credibilitat" a les seves paraules i no hi veu un interès espuri, perquè no tenia cap motivació de voler fer mal a Rubiales. Tres, que ella festegés després el seu triomf, guanyar un Mundial, no invalida que se sentís violentada amb el petó. És a dir, el jutge valora aquell moment i no el comportament posterior de la víctima.

Notícies relacionades

Pedri segella el bitllet d’Espanya per a la ‘final four’ de la Nations

Indignació amb l’arbitratge i autocrítica al vestidor

Tot això, la part bona, ara anem als contres, les no tan boes. Un, la multa. Irrisòria per a una persona amb diners de sobra i per a qualsevol persona amb poder, que sabrà que amb una propina per a la seva butxaca pot continuar assetjant. Dos, un parell de situacions que ens deixen bastant malament. Primer, no reconeix que Rubiales tingués una posició de poder. Aquí no ha entès res. Precisament, és l’eix sobre el qual descansa aquesta agressió sexual. I va tenir conseqüències en el futur de la jugadora en la selecció. Dos, no veu les coaccions, malgrat els vídeos, les notes de premsa inventades, les pressions cap als seus familiars... res d’això ha valgut. Tres, assenyala que tot i que és un "acte reprovable", l’excusa que és "dins de l’eufòria de la celebració". I aquí salten les alertes perquè la sentència ens deixa venudes. Ara més d’un s’agafarà als contextos d’eufòria per poder continuar assetjant, grapejant o agredint. Per si ja no en teníem prou amb les rebaixes de penes pel consum d’alcohol, tindran a partir d’ara una altra excusa de beneficis.

¿Per què s’esperava més? Perquè el Suprem va confirmar, el juny del 2024, una sentència de la qual va ser inevitable establir paral·lelismes, llavors, amb el que pogués passar-li a Rubiales. En aquella situació, un policia va ser condemnat per fer un petó a una detinguda. En aquest cas la situació de poder estava clara. Però sobretot en el que teníem posades les expectatives era que el policia va fer aquell petó a la galta i va tenir una intenció de fer-lo sobre els llavis, només la intenció. En el cas d’Hermoso va ser directament als llavis, que és un pas més enllà i sexual, com reconeix el jutge. La condemna que es va confirmar va ser d’un any i nou mesos de presó, a més d’inhabilitació. Ha tingut molta sort Rubiales, malgrat la condemna, que per a ell és xavalla. Conclusió: que quedi clar que un petó no consentit és una agressió sexual. I, a partir d’aquí, no és una derrota per al feminisme però tampoc per tirar focs artificials, Paios com ell acaben de trobar més buits per tenir carta blanca en les seves agressions.