L’Espanyol triomfa a Vitòria i fa un gran pas cap a la salvació

Queden 13 jornades per davant, però victòries com les d’ahir dissabte deixen una sensació de glòria i satisfacció que marquen temporades. Donant el Valladolid per mort, la permanència s’ha convertit bàsicament en una lligueta entre cinc equips (Alabès, València, Las Palmas, Leganés i Espanyol), sense descartar que al final pugui afegir-se’n algun més. D’aquest quintet, dos cauran a l’infern de Segona i tres somriuran al final de curs, un objectiu que ara tenen més a prop els pericos.

Triangle de seguretat

És cert que l’Espanyol dels partits fora de casa va tornar a aparèixer a Vitòria. Lluny de la imatge poderosa i admirable que exhibeix a Cornellà, el quadre perico es va atrinxerar com va poder a Mendizorrotza. Ho va intentar de totes les formes el quadre basc, però el grup de Manolo González va aguantar el tipus sostingut pel triangle format per la meta Joan Garcia, novament estel·lar, i els centrals Kumbulla i Cabrera, que van firmar un notable partit.

Va apostar Manolo d’entrada pel mateix onze que va estar a prop de tombar l’Athletic. Si les sensacions són bones és millor no canviar i així va repetir alineació el tècnic a la recerca del primer triomf de la Lliga fora de casa. Mendizorrotza era una plaça ideal per trencar aquesta mala ratxa i així va ser. Sortir de Vitòria amb cinc punts més que l’Alabès i amb el goal-average a favor després del 3-2 de Cornellà permet afrontar el tram final de temporada amb totes les il·lusions intactes.

Gran parada decisiva

Des del primer moment es va veure tot el que es jugaven els dos conjunts en un pols travat amb més interrupcions que futbol. Li va posar més empenta l’Alabès, que va generar diverses ocasions abans del descans: un cop de cap de Tenaglia rebutjat a córner per Romero, un parell de xuts de Toni Martínez, una fluixa rematada de Kike Garcia quan estava en posició franca per batre Joan Garcia i un colpejament de Mouriño que va donar pas a la mitja part. De l’Espanyol poques notícies hi va haver en atac abans del descans, però va aguantar darrere amb solvencia.

El panorama perico va empitjorar en una segona part en la qual l’Alabès va estrènyer sense parar a la recerca del gol. Aleñá va topar amb un immens Joan Garcia en una gran ocasió dels locals, que van buscar tota mena de fórmules per inquietar la defensa perica. Amb Cabrera i Kumbulla de pluriocupats i més desordre del compte en el bàndol català, el duel va anar avançant cap a un tens desenllaç. Va caldre esperar fins al minut 82 per veure el primer intent seriós de l’Espanyol, que va convertir Sivera en un espectador més del xoc fins que Antoniu Roca va provar el xut.

Alliberament final

Notícies relacionades

El dret al futbol

Julián Álvarez comanda el festival de l’Atlètic a Mestalla (0-3)

El segon intent va acabar a la xarxa. Una falta sobre Roberto la va ficar a l’àrea Tejero i Calero, que havia entrat per Puado en un canvi de Manolo, va batre la meta local amb un cop de cap letal que va donar pas a una celebració tan merescuda com apoteòsica. Va continuar buscant el gol l’Alabès fins al final, però l’Espanyol va saber patir. Una falta enviada als núvols per Jordan al minut 97 va suposar la victòria definitiva dels pericos.

"És una victòria molt important. Això va de guanyar, no jugaré sense porter. Vam saber resistir i esperar la nostra opció. L’equip cada dia creu més, hem fet un grup molt bo . Cal deixar de cridar al mal temps i comença a ser feliços", va proclamar Manolo. "Sabia que la pilota era per a mi i havia d’anar dins. La nostra confiança ha crescut molt el 2025. Podem guanyar a qualsevol", va concloure Calero, l’inesperat heroi del partit, que va dedicar el gol als seus dos fills.